UN ANY DEL 17-A: 'Heu escoltat les notícies? És la mateixa persona?'

La responsable de desradicalització de la regió belga on Es Satty va intentar fer d'imam recorda a l'ACN que la pròpia comunitat musulmana el va vetar gràcies a la "sensibilització i la vigilància"
Brussel·les .- Jessika Soors recorda molt bé el moment en què va assabentar-se de l’atemptat a Barcelona. Era a un festival i, en arribar-li la informació, va tenir una "sensació estranya". “Heu escoltat les notícies? Heu vist el nom? És la mateixa persona?”, va reclamar als seus companys de la policia local tan bon punt va sentir el nom d’Es Satty a les notícies. Li va resultar familiar de seguida. Soors és al capdavant del departament de prevenció i desradicalització de l’Ajuntament de Vilvoorde des que es va crear aquesta àrea, ara fa cinc anys. A més de veure marxar a combatre a Síria una trentena de joves locals a Síria, Vilvoorde, al Bravant flamenc de Bèlgica, és també el lloc on va residir l’imam de Ripoll Abdelaki Es Satty mentre va ser al país, el 2016. Les autoritats locals estaven al corrent que l’imam havia intentat sense èxit exercir a la mesquita de Diegem, un poble pròxim. De fet, remarca Soors, va ser un imam local qui va contactar la policia belga per demanar més informació sobre Es Satty i, en veure “algunes qüestions poc clares en el seu expedient”, es va decidir no col·laborar amb ell. Un any i mig més tard l’imam de Ripoll apareixia a les notícies com el cervell dels atemptats a Barcelona i Cambrils.

“Estem molt involucrats amb totes les comunitats musulmanes a Vilvoorde i els considerem actors col·laboradors, va ser un contacte per proporcionar informació, no un incident remarcable”, explica Soors en una entrevista amb l'ACN sobre la informació intercanviada entre la mesquita de Diegem, l’ajuntament i la policia en relació a Es Satty.

Segons l’experta, els atemptats han ensenyat que és “molt important” tenir un sentit de sensibilització dins de les comunitats musulmanes sobre els riscos potencials de començar a col·laborar amb persones que “no són de confiança”. I un exemple d’això és el que mostra el pas d’Es Satty per Bèlgica.

“Que hi hagi aquest canal obert [entre mesquites, ajuntament i policia] vol dir que la nostra xarxa és eficient”, diu Soors. Preguntada pels atemptats de l’estiu passat a Catalunya, però, prefereix no parlar de “què va fallar” per prevenir-los. “La realitat també m’ha ensenyat que sovint només és mirant enrere que pots entendre el que podies haver fet”, conclou.

A Vilvoorde, diu, fa anys que inverteixen en tenir aquesta “sensibilització i vigilància” també dins de les comunitats musulmanes i celebra la cooperació entre actors com l’ajuntament, les mesquites locals o la policia.

La ciutat, d’uns 44.000 habitants -Ripoll en té 10.000-, va posar-se a treballar-hi el 2013 després de veure com 29 joves van marxar a Síria entre el 2013 i el 2014 per combatre-hi. L’objectiu: evitar que més adolescents, com va passar amb els joves de Ripoll, es radicalitzin. El 2015, dos anys després d’iniciar el pla de prevenció, cap jove va anar-se’n a Síria des de Vilvoorde tot i que el mateix any va haver-hi un pic a diferents regions europees, segons dades facilitades pel consistori.

Per a Soors, l’enfocament social i la inclusió de famílies, escoles o la comunitat musulmana són “necessàries” per crear “resiliència” i “evitar que persones com l’imam de Ripoll posin un peu a terra”. Reconeix que aconseguir-ho és un “esforç a llarg termini” i que és “difícil” demostrar que la prevenció serveix realment “per evitar alguna cosa”. Amb tot, afirma que “segueix valent la pena invertir-hi, perquè és on la radicalització pot ser detectada”.

La connexió amb Bèlgica

Després de conèixer la connexió entre Bèlgica i Catalunya arran d’Es Satty, Soors ha mantingut contactes amb Barcelona a través dels Mossos d’Esquadra o l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Poder-ho fer just després dels atemptats, afirma, va ser “molt útil” per ser capaços de continuar treballant “a nivell local” sense tot el “rebombori” al voltant sobre si hi va haver o no “errors” en l’intercanvi d’informació policial.

Segons explica, manté contacte amb diferents persones de l’Estat involucrades en la Xarxa europea de Sensibilització sobre la Radicalització. Tal com ha pogut saber l’ACN, prop de 300 persones de l’Estat participen en aquesta xarxa. Entre els actors implicats destaquen els Mossos d’Esquadra, les conselleries de Justícia o Interior, l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la fundació CIEDES o víctimes dels atemptats del 17-A.

A més, Soors ha visitat alguns projectes a Catalunya sobre diversitat religiosa. “També sé que s’està fent un treball enorme sobre com treballar amb bandes juvenils i crec que pot ser molt útil mirar-ho perquè molts dels sistemes darrere podrien funcionar a l’hora de treballar en desradicalització”, afegeix.

Detectar una radicalització

“No sóc ningú per parlar de Ripoll ni conec els esforços que s’hi estan fent, només puc mirar al nostre passat a Vilvoorde”, repeteix l’experta quan se li pregunta per Catalunya.

Amb tot, admet empatia cap a Catalunya. “És pel tipus de feina que faig, em sento molt vinculada a qualsevol cosa que passi, sigui on sigui”, diu a l’ACN. La clau, segons l’experta, és “crear confiança entre els diferents actors”.

En el cas del municipi flamenc, el grup de prevenció i desradicalització ha hagut d’enfrontar-se, per exemple, a ‘Sharia for Belgium’, una organització gihadista que va reclutar en el passat diferents residents. “Nosaltres hem après la nostra lliçó trobant-nos amb els reptes que ens hem trobat”, afegeix.

I sobre això destaca que és “molt necessari” entendre per què persones joves poden sentir-se atretes a “certes narratives”. Soors emplaça a preguntar-se qui podria detectar una radicalització. “Pares, amics, veïns, la xarxa local al seu voltant, potser les escoles”, respon.

En qualsevol cas, les persones que es radicalitzen no necessàriament ho fan en espais com ara les mesquites, sinó també a través de canals com les xarxes socials o en espais privats. Arribar a aquests espais, confessa Soors, és un “gran repte” i per això creu precisament que és tan important parlar amb les famílies.

A Vilvoorde, per exemple han inclòs en els grups de suport a pares i mares que ja existeixen la radicalització com un dels temes que es tracten. “La mare d’algú que va marxar a Síria em va explicar que quan tenia 20 anys i era a punt de donar a llum era conscient que hauria de motivar el seu fill per anar a l’escola, apartar-lo de les drogues, fer bons amics, etc. però ningú va advertir-la que la radicalització també era un risc”, recorda.

L'experta explica que els joves poden ser en aquests espais informals però alhora anar a l’escola i, en aquest sentit, defensa, “si no es pot arribar a ells per una via es pot per l’altra”.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar