Deprecated: Methods with the same name as their class will not be constructors in a future version of PHP; JCommentsACL has a deprecated constructor in /var/www/vhost/9diari.cat/home/html/components/com_jcomments/classes/acl.php on line 17
Juncker i Trump donen treva a la guerra comercial i acorden "frenar" nous aranzels als cotxes europeus

El president de la Comissió Europea i el president dels EUA asseguren voler "resoldre" l'augment de les tarifes sobre l'acer i l'alumini així com les contramesures europees.
Brussel·les .- Treva en la guerra comercial entre Washington i Brussel·les. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el president dels EUA, Donald Trump, han acordat treballar "junts" cap a un comerç sense aranzels ni barreres en alguns productes industrials i frenar, per ara, els gravàmens als cotxes europeus. Així ho han anunciat Trump i Juncker en un comunicat conjunt després de reunir-se a Washington dimecres. “El pacte es basa en entendre que mentre negociem, si cap de les dues parts decideix aturar les negociaciones, frenem la imposició de noves tarifes i avaluem les que s’apliquen a l’acer i l’alumini”, ha explicat Juncker. Segons el comunicat, els EUA i la UE han entrat en una "nova fase" en la seva relació, una fase "d'amistat propera" i relacions comercials "fortes" en les quals els dos actors "guanyen". Tot i que no especifiquen dates ni concreten mesures immediates, els dos polítics finalitzen el text expressant la voluntat de "resoldre els afers sobre les tarifes a l'acer i l'alumini i els aranzels de represàlia".

Juncker a Trump: 'Som aliats, no enemics, hem de treballar plegats'

El president de la CE diu a la Casa Blanca que cal "reduir aranzels, no incrementar-los".
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha dit aquest dimecres al president dels Estats Units, Donald Trump, que la UE i els EUA són "aliats, no enemics". "Hem de treballar plegats", ha assegurat Juncker en una trobada amb Trump a la Casa Blanca després que el president nord-americà descrivís la Unió com un "enemic" de Washington en matèria comercial. En plena crisi entre els dos blocs pel comerç internacional, Juncker ha dit que cal "parlar" i centrar-se en "reduir aranzels, no incrementar-los". "Hi estic d'acord", ha assegurat Trump, afegint però que ell estaria més satisfet si, directament, "no hi hagués aranzels ni subsidis".

Els investigadors han localitzat un llac d'uns vint quilòmetres al pol sud del planeta.
Un estudi publicat a la revista 'Science' revela la localització d'una àrea 20 quilòmetres al pol sud del Planeta Mart que evidenciaria la presència d'aigua líquida al planeta. La investigació s'ha dut a terme amb un instrument anomenat MARSIS (The Mars Advanced Radar for Subsurface and Ionosphere Sounding), un radar de baixa freqüència per detectar aigua sota capes de gel. D'aquesta manera, s'ha pogut certificar amb evidències la presència d'aigua a Mart després que fa 30 anys s'apuntés aquesta possibilitat per primera vegada. Els autors de la recerca han fet comprovacions entre el 2012 i el desembre del 2015, quan van detectar una zona més brillant envoltada per zones molt menys brillants. La regió es troba en una zona coneguda com Planum Austral i ja havia estat explorada amb anterioritat i no havia presentat cap característica especial, segons explica la revista 'Science'.

La Unió Europea publica noves normes de seguretat i inclou mesures per "un millor suport" a la salut mental de la tripulació.
Brussel·les .- Les companyies aèries europees faran exàmens psicològics als nous pilots abans que comencin a pilotar els seus avions. Aquesta és una de les noves normes de seguretat publicades aquest dimecres per la Unió Europea per a un "millor suport" a la salut mental de la tripulació arran del vol 9525 de Germanwings que es va estavellar als Alps el 2015. Segons un breu comunicat de premsa de l'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA), la nova regulació preveu també un programa de suport per als pilots que els ajudarà en "el reconeixement, l'enfrontament i la superació de problemes que puguin afectar negativament la seva capacitat per exercir amb seguretat els privilegis de la seva llicència".

Brussel·les pagarà 6.000 euros als estats per cada refugiat o immigrant desembarcat a la UE que acullin

La CE s'ofereix també a finançar "la infraestructura i els costos operacionals" dels "centres controlats" que rebin persones rescatades al Mediterrani.
Brussel·les .- Brussel·les pagarà 6.000 euros als estats membre per cada refugiat o immigrant que acullin al seu territori provinent d'un centre "de desembarcament" establert a la Unió Europea. La Comissió Europea ha informat aquest dimarts que proporcionarà "suport financer" als estats membres que "acceptin transferències d'aquells desembarcats" a les costes de la UE. En concret, l'executiu europeu es compromet a pagar "6.000 euros per cada persona reubicada" als països europeus que voluntàriament acceptin demandants d'asil que, en un futur, arribin en aquests centres. La CE ha detallat que en aquests "centres controlats" es processaran a aquells que "desembarquin a la Unió Europea" per "distingir entre les persones que necessiten protecció internacional i els immigrants irregulars". En aquest cas, Brussel·les també s'ofereix a proporcionar "suport financer complet" als estats membres que voluntàriament acullin gent d'aquests centres per "cobrir la infraestructura i els costos operacionals".

Una cinquantena de morts i 172 ferits pels incendis a Grècia

Atenes demana ajuda a Espanya i Xipre per apagar els focs que afecten majoritàriament la perifèria de la capital des de dilluns.
Brussel·les .- Almenys 49 persones han perdut la vida pels incendis a Grècia i 172 han resultat ferides, segons les autoritats gregues. El darrer comunicat del cos de bombers grecs fet públic aquest dimarts al matí ha informat que "desafortunadament el nombre de morts està incrementant" pels "devastadors focs" que van començar dilluns a causa de l'augment del vent. Entre els ferits hi ha 11 hospitalitzats greus i 16 nens fora de perill. Els bombers han detectat de moment fins a 5 focs actius arreu del país, sobretot a la perifèria d'Atenes, al sud del país hel·lè. Així, els incendis afecten la regió d'Àtica, en concret a la localitat costanera de Rafina, prop de la capital, a la zona del Peloponès, a Corinthia i l'àrea de Kineta, a l'illa de Creta i al centre de Grècia, prop de la localitat de Larimna.

La justícia escocesa notifica a Ponsatí la retirada de l'euroordre de detenció espanyola

La vista sobre l'extradició de l'exconsellera d'Ensenyament havia de començar el 30 de juliol.
Brussel·les .- La justícia escocesa ha notificat formalment aquest dilluns la retirada per part de la justícia espanyola de l'euroordre contra Clara Ponsatí. Així ho ha explicat el seu advocat, Aamer Anwar, en sortir dels jutjats d'Edimburg, on aquest matí ha comparegut Ponsatí a l'espera que se'ls notifiqués pels canals oficials la decisió del jutge del Suprem Pablo Llarena feta pública dijous passat. Amb la retirada de l'euroordre i amb les mesures cautelars formalment aixecades Ponsatí podrà viatjar de forma lliure però no podrà trepitjar l'estat espanyol, on seria detinguda acusada de rebel·lió i malversació pel seu paper durant el referèndum. La vista sobre l'extradició de l'exconsellera d'Ensenyament havia de començar el 30 de juliol però amb la retirada de l'ordre europea de detenció el jutge escocès dona el cas per arxivat.

May rebutja la solució de Brussel·les per evitar una frontera a Irlanda del Nord

La primera ministra britànica exigeix a la UE que "intensifiqui" el ritme de les negociacions i faci noves propostes
Brussel·les .- La primera ministra del Regne Unit, Theresa May, rebutja la solució de Brussel·les per evitar una frontera "dura" a Irlanda del Nord que implica el manteniment d'aquest territori dins la unió duanera i el mercat comú de la Unió Europea. La líder britànica ha assegurat aquest divendres en un discurs a Belfast, a Irlanda del Nord, que el pla alternatiu proposat pels 27 estats membre de la UE, en cas que Brussel·les i Londres no pactin una solució per a la frontera irlandesa, "no és acceptable" perquè suposa "una amenaça" per a la "integritat constitucional" del Regne Unit. Londres considera que una frontera física és "inconcebible" i assegura que la seva proposta per evitar-la és un "acord de facilitació duanera" i "una àrea de lliure comerç" per als béns agraris i industrials. "És una solució pràctica i viable" ha defensat. Per això, May ha exigit als socis europeus que "s'asseguin" a la taula de negociacions i "incrementin la intensitat" de les converses. En aquest sentit, repta a Brussel·les a portar noves propostes sobre la taula en comptes de "tornar a caure en posicions anteriors" que, segons ella, "s'han demostrat inviables".

Proactiva Open Arms desembarcarà al port de Palma el pròxim dissabte

A bord de l'embarcació hi van l'única supervivent del seu últim rescat i la dona i el nen que van perdre la vida en el naufragi.
Brussel·les .- L'embarcació de Proactiva Open Arms que va rescatar els cossos d'una dona i un nen morts en un naufragi al Mediterrani desembarcarà al port de Palma el pròxim dissabte al matí. El vaixell de l'ONG badalonina també porta a bord una altra dona rescatada amb vida. Segons l'entitat, aquest port de l'illa balear ha sigut triat per desembarcar tant el vaixell Open Arms com l'Astral perquè "era més convenient" per poder tornar a operar després. Un cop arribin a Mallorca la dona salvada, que segons ha pogut saber l'ACN encara es troba en "estat de xoc agut", anirà a l'hospital per posar-se en mans mèdiques. La delegació del govern espanyol i Sanitat coordinaran l'arribada dels vaixells de la mateixa manera que es va fer amb l'arribada de l'Aquarius a València. L'anunci del desembarcament a Mallorca es produeix dos dies després que l'ONG denunciés "la flagrant omissió d'auxili" a un nen i dues dones per part de la guàrdia costanera líbia, que va negar l'ajuda en aigües internacionals a les tres persones a bord d'un vaixell a la deriva. Aquell dia el ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, va advertir als vaixells Astral i Open Arms que estalviessin "temps i diners" perquè els ports italians els veurien només "en postal".