Els 28 estats de la UE consideren que els comicis del 20 de maig passat no van ser ni "justos ni lliures".
Brussel·les .- La UE ha tornat a exhibir aquest dilluns unanimitat en relació a la situació política a Veneçuela. En un comunicat conjunt, els ministres d'Exteriors dels 28 han fet una crida des de Brussel·les perquè se celebrin noves eleccions presidencials a Veneçuela "amb conformitat amb les normes democràtiques internacionalment reconegudes". Els estats europeus consideren que "la reducció substancial del calendari electoral, les prohibicions i altres obstacles a la participació dels partits de l'oposició i els seus dirigents" fan que els comicis del 20 de maig passat no siguin considerats "ni justos ni lliures". "No podem reconèixer que (Maduro) hagi guanyat legítimament unes eleccions que no responen als estàndards mínims democràtics", ha dit als periodistes el ministre espanyol d'Exteriors, Alfonso Dastis, després de la reunió amb els seus homòlegs a la capital belga. Per tot plegat, la UE ha decidit que "actuarà ràpidament amb la finalitat d'imposar mesures restrictives addicionals, selectives i reversibles que no perjudiquin la població veneçolana", recull el comunicat. Segons ha explicat Dastis, la UE continua el procés de sancions i s'avaluarà ara amb quins noms s'amplia la llista de persones que tenen vetada l'entrada a territori comunitari.

L'alta representant comunitària adverteix que una absència de l'acord posaria en risc els estats membres.
Brussel·les .- La Unió Europea ha reiterat aquest dilluns la unitat entre els 28 per preservar l'acord nuclear amb l'Iran, després que els Estats Units es retiressin del pacte de forma unilateral. "No es tracta d'un interès econòmic sinó que és un afer de seguretat per la UE, ja que en l'absència de l'acord nuclear la seguretat de la regió i d'Europa estaria en risc", ha advertit l'Alta Representant de la Diplomàcia Europea, Federica Mogherini, en roda de premsa des de Brussel·les.

Un 66,4% dels irlandesos voten a favor de tombar una de les lleis d'avortament més restrictives d'Europa

"Hi ha hagut una revolució tranquil·la, un gran acte de democràcia", assegura el primer ministre Leo Varadkar.
Un 66,4% dels irlandesos han votat a favor de despenalitzar l'avortament en referèndum, segons els resultats oficials definitius fets públics aquest dissabte. La contundent victòria del 'sí' al referèndum permetrà acabar amb una de les lleis d'avortament més restrictives de tota Europa, que equiparava el dret a la vida del fetus amb el de la mare i només permetia la interrupció de l'embaràs en cas de risc de mort. Es calcula que unes 3.000 irlandeses viatjaven cada any al Regne Unit per avortar. "Hi ha hagut una revolució tranquil·la, un gran acte de democràcia", ha assegurat el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, en una piulada a Twitter on ha inclòs una fotografia de les manifestacions al carrer per la victòria al referèndum.

El president nord-americà li comunica en una carta que és "inapropiat" mantenir la trobada després de "l'hostilitat" mostrada recentment pel líder nord-coreà.
Brussel·les .- Donald Trump ha cancel·lat aquest dijous la històrica trobada que havia de mantenir amb Kim Jong-un a Singapur el pròxim 12 de juny. En una carta dirigida al líder nord-coreà i feta pública per la Casa Blanca, Trump assegura que "tristament" considera que és "inapropiat" mantenir la reunió "prevista des de fa temps" després de "l'enorme ràbia" i "l'hostilitat" mostrada per Jong-un "en les més recents declaracions". "Per tant, pel bé de les dues parts però en detriment del món, la cimera de Singapur no tindrà lloc", assegura en la missiva. El de la Casa Blanca lamenta també que el món i Corea del Nord "hagin perdut una gran oportunitat per una pau duradora i una gran riquesa i prosperitat".

Mark Zuckerberg es disculpa amb milions d'usuaris europeus de Facebook per l'escàndol de Cambridge Analytica

El fundador i CEO de la xarxa social admet a l'Eurocambra que no s'ha fet "prou" per garantir la privacitat de les persones i es compromet a fer les inversions "necessàries" en matèria de seguretat
Brussel·les .- El fundador i CEO de Facebook, Mark Zuckerberg, s'ha disculpat aquest dimarts des de Brussel·les per la filtració de Cambridge Analytica, l'empresa amb seu a Londres que va utilitzar de forma il·lícita informació de 87 milions d'usuaris -gairebé 3 milions eren europeus- de la xarxa social per fer anuncis polítics segmentats. Després de demanar perdó el mes passat al Congrés dels Estats Units, aquest cop Zuckerberg ho ha fet al Parlament Europeu en un missatge dirigit als milions d'europeus que són usuaris de la xarxa. "Ja siguin notícies falses, ingerència estrangera durant eleccions o desenvolupadors fent un mal ús de la informació sobre les persones, no vam tenir una visió prou àmplia de les nostres responsabilitats. Va ser un error i em sap greu", ha dit en relació a l'escàndol de la filtració massiva de dades personals.

El tribunal alemany rebutja tornar a empresonar Puigdemont tot i una petició de la fiscalia

El ministeri públic prepara una petició d'extradició per rebel·lió equiparant-la als delictes d'alta traïció i alteració de l'odre públic
El tribunal alemany d'Schleswig-Holstein ha rebutjat aquest dimarts tornar a posar en presó preventiva el president destituït, Carles Puigdemont. La petició d'empresonament l'havia fet la fiscalia alemanya, que argumentava un "augment del risc de fuga" arran de "noves informacions" enviades per l'Estat espanyol. A més, la fiscalia ha indicat que prepara una petició d'extradició per rebel·lió, que equipara als delictes alemanys d'alta traïció i alteració de l'ordre públic. Amb tot, el tribunal ha indicat que encara no té cap petició oficial del ministeri públic sobre "l'admissibilitat de la petició d'extradició a Puigdemont" i que encara "està obert" quan hi haurà una "decisió final" sobre el cas. "Basant-se en els fets reals del procediment, el tribunal no veu una augment de risc de Carles Puigdemont i, per tant, seguirà lliure", ha indicat el jutjat en un comunicat.

Feia cinc anys que estava empadronat a la ciutat.
Una de les 110 víctimes mortals de l’accident aeri que divendres va haver a l’aeroport internacional José Martí de l’Havana, a Cuba, era un veí de Terrassa. Segons ha avançat la Cadena SER i han confirmat fonts municipals a l’ACN, es tracta d’un home que feia cinc anys que estava empadronat a la ciutat vallesana. Ell era un dels 107 passatgers que viatjaven en el Boeing 737 de la companyia Global Air amb destí a la ciutat cubana d’Holguín, i que es va estavellar poc després d’aixecar el vol divendres al vespre (hora espanyola). A la nau hi havia sis membres de la tripulació.

Avisen que Espanya "viola" els seus compromisos internacionals de no retornar individus que puguin ser "torturats" o "condemnats a mort".
Els experts de l'ONU en Drets Humans han exigit aquest divendres que l'Estat espanyol aturi les extradicions d'un grup de ciutadans xinesos i taiwanesos a la Xina, on avisa que tenen risc de ser víctimes de "tortura, abusos o condemnats a mort". En un comunicat, els experts independents de les Nacions Unides es mostren "profundament preocupats" per la decisió d'Espanya d'iniciar aquestes extradicions. L'any 2016, les autoritats espanyoles van arrestar 269 persones, entre elles 219 taiwanesos, acusades de frau en telecomunicacions. Però l'ONU apunta que molts podrien haver estat "víctimes del tràfic de persones": creien que anaven a Espanya a treballar com a "guies turístics" però acabaven forçats a participar en el frau telefònic. Segons l'ONU, la decisió dels jutjats espanyols d'extradir a la Xina "viola el compromís internacional d'Espanya d'evitar expulsar, retornar o extradir persones a qualsevol estat on hi ha raons per creure que poden estar en perill o ser torturades".

Un diputat finlandès denuncia a la policia 'l'espionatge il·legal del CNI a Finlàndia'

El govern de Hèlsinki confirma que "no ha autoritzat" que es monitoritzin les comunicacions de finlandesos però diu que no està al cas de cap seguiment i descarta demanar explicacions a Espanya
El diputat finlandès Mikko Kärna, que va convidar el president destituït Carles Puigdemont al seu país, ha denunciat aquest divendres a la policia "l'espionatge il·legal del CNI a Finlàndia". En un comunicat, Kärna considera "clar" que els serveis secrets espanyols "van violar la sobirania" finlandesa i "els drets de Carles Puigdemont i els seus acompanyants". El govern de Finlàndia ha informat a través d'una resposta parlamentària confirmada pel propi executiu a l'ACN que "no ha autoritzat els serveis espanyols a monitoritzar les comunicacions de finlandesos" i que "no està al cas que es monitoritzés el trànsit a les xarxes de finlandesos en territori finlandès". Amb tot, no tanca la porta a què es vigilés Puigdemont o els seus acompanyants, que no són ciutadans del país. "El govern finlandès no veu la necessitat de demanar a Espanya més informació o d'especificar les activitats dels serveis d'intel·ligència estrangers en territori de Finlàndia", diu la resposta, signada pel ministre de l'Interior Kai Mykkänen.