Itàlia proposa a l'Aquarius transferir alguns dels passatgers a d'altres vaixells i fer la ruta plegats fins a València

MSF diu que "la millor opció" seria desembarcar al "port més proper" i traslladar després els refugiats a Espanya.
Les autoritats italianes han proposat transferir a d'altres vaixells alguns dels refugiats i immigrants que són a l'Aquarius per poder fer la ruta plegats per mar fins a València, segons ha indicat Metges Sense Fronteres. L'opció, que l'ONG s'està plantejant, no és, però, la seva preferida. Segons ha advertit l'entitat, el pla implica que "persones rescatades que ja estan exhaustes hagin d'aguantar quatre dies més de viatge al mar". "La millor opció seria desembarcar els rescatats al port més proper i després traslladar-los a Espanya o qualsevol altre país segur pel seu processament legal i de cura", ha indicat Metges Sense Fronteres a través d'un escrit a Twitter. L'ONG ha rebut aquest dimarts provisions per atendre els passatgers.

Itàlia reobre la crisi amb les ONGs de rescats al Mediterrani

Salvini nega l’entrada a un segon vaixell després d'impedir diumenge l'arribada d'una embarcació amb 629 refugiats.
Brussel·les .- El ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, ha avisat aquest dilluns que el 'Sea Watch 3', embarcació d’una ONG alemanya amb bandera holandesa que rescata persones al Mediterrani, no podrà desembarcar a Itàlia. Després d’anunciar diumenge que Itàlia tanca els ports als vaixells amb immigrants i refugiats a bord, el polític de la Lliga Nord ha dit aquest dilluns a través del seu compte de Twitter que el Sea Watch 3 “es troba davant de la costa de Líbia esperant fer l’enèsima càrrega d’immigrants per portar a Itàlia”, però que “Itàlia ha deixat d’acotar el cap” i diu “no” a la seva entrada. Segons ha explicat l’ONG alemanya a l’ACN, de moment no hi ha persones a bord de l’embarcació, excepte la tripulació, però, si fessin un rescat, serien “els següents a la llista” en necessitar un port davant del bloqueig italià. En aquest sentit, han assegurat que aquesta situació els afecta i fan una crida als altres estats de la Unió Europea a “cooperar”.

Fracàs al G-7: Trump retira els EUA del comunicat final i acusa Trudeau de ser 'deshonest i dèbil'

El president dels Estats Units rebutja donar suport a un text de mínims per una polèmica sobre aranzels.
El G-7 ha acabat en fracàs per la decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, de retirar el seu suport al comunicat final de la reunió arran d'una polèmica sobre comerç internacional i aranzels. Tot i que els líders dels EUA, el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, el Canadà i el Japó ja havien arribat a un acord de mínims sobre la trobada, Trump s'ha fet enrere i ha acusat el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, de ser "molt deshonest i dèbil". La polèmica ha sorgit arran de l'actitud de Trudeau durant la roda de premsa posterior al G-7. Preguntat sobre les relacions comercials amb els EUA i la possibilitat d'incloure al Nafta, l'acord de lliure comerç d'Amèrica del Nord, una clàusula que permeti retirar-se'n cada cinc anys, Trudeau ha dit que els canadencs són "educats i raonables" però no es deixaran "empentar".

Compte enrere per a les eleccions europees: Un any per 'reconnectar' amb la Catalunya 'decebuda' amb Brussel·les

Els eurodiputats catalans anticipen que incentivar la participació serà “un repte” però afirmen que reclamaran durant la campanya “més Europa” perquè la seva veu “no sigui silenciada”.
Brussel·les .- A menys d’un any de les eleccions europees, que tindran lloc entre el 23 i el 26 de maig del 2019, bona part dels eurodiputats catalans anticipen que incentivar la participació serà "un repte" davant de la "decepció" de part dels ciutadans amb la reacció de la UE amb Catalunya. "La resposta de les institucions ha estat bàsicament mirar cap a un altre costat i això no és el que esperàvem molts de la UE", admet l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé a l'ACN. "Que ara molts es puguin sentir frustrats per la manca de reacció europea em sembla que és molt possible", diu també Josep Maria Terricabras. "Amb tot, volem i seguirem treballant per tenir l'Europa política que no hem vist en el cas de Catalunya", afegeix Solé. Per la seva banda, el representant del PDECat Ramon Tremosa fa una crida a "no confondre" el president de la Comissió Europea, Jean Claude-Juncker, "molt influït pel PP", segons ell, amb el que és Brussel·les. "No ens confonguem, més Europa vol dir més possibilitats per a una Catalunya lliure", assegura.

La proposta de Trump de recuperar el G-8 amb Rússia divideix els països europeus

El president del Consell Europeu rebutja incloure Putin a la reunió del Quebec però Itàlia dona suport als EUA.
Brussel·les .- El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha rebutjat la proposta del president dels Estats Units Donald Trump per incorporar Rússia al G-7 que se celebra aquest divendres i dissabte al Quebec i reinstaurar, per tant, les reunions del G-8. Segons ha informat la televisió nord-americana CNN, Donald Trump ha defensat a l’arribada aquest matí a la cimera del G-7 que “Rússia hauria d’estar en aquesta reunió”. Així, el president dels EUA ha proposat permetre la reincorporació de Moscou que, després de l’annexió de Crimea el 2014, va ser expulsada del grup d’estats format actualment pels EUA, el Canadà, Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i el Japó.

La mesura pretén instaurar un llindar mínim d'entre el 2% i el 5% per aconseguir representació al Parlament Europeu.
Brussel·les .- El Consell Europeu ha acordat aquest dijous una reforma de la llei electoral de la Unió Europea que podria deixar sense representació al Parlament Europeu a partits com ERC, el PDeCAT, el PNB o Bildu. El pacte, assolit a nivell d'ambaixadors dels 28 estats membres i que encara requereix l'aprovació definitiva de l'Eurocambra, pretén instaurar un llindar mínim d'entre el 2% i el 5% dels vots per aconseguir un escó a les circumscripcions d'on en surten més de 35. La mesura també s'aplicaria als estats membres que voten en circumscripció única, com és el cas de l'Estat espanyol. “Ens oposem a aquesta mesura perquè atempta contra la pluralitat i la diversitat ideològica. Esperem que el Parlament Europeu no li doni suport i nosaltres treballarem perquè sigui així”, ha assegurat l'eurodiputat d'ERC, Josep-Maria Terricabras, negociador pel grup Verds/ALE en la reforma de la llei electoral europea.

L’extrema dreta forma part de la coalició del govern austríac liderat pel jove primer ministre Sebastian Kurz.
Brussel·les .- El govern austríac, format per una coalició entre els conservadors i l’extrema dreta, prioritzarà la seguretat i el control de fronteres durant la seva presidència rotatòria de la Unió Europea, que començarà l'1 de juliol. En una roda de premsa conjunta amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el primer ministre austríac Sebastian Kurz ha defensat en relació a la crisi migratòria que “l’ordre i l’estabilitat” seran un tema clau pel seu executiu i ha destacat el lema de la seva imminent presidència europea: “Una Europa que protegeix”. L’austríac ha reconegut que les discussions entre els estats membre de la UE sobre les quotes de refugiats seran “difícils”, però ha remarcat que es pot avançar en l’àmbit del control de fronteres externes. En aquest sentit, ha proposat reforçar el paper de Frontex i dotar aquesta agència europea de coordinació fronterera d'un mandat “reforçat” i “polític” per tal de “reduir el flux migratori” cap a Europa.

La Comissió Europea respon amb un augment de les taxes a determinats productes d'importació nord-americans a la decisió de Trump d'aplicar aranzels a l'acer i l'alumini de la UE.
Brussel·les .- La Comissió Europea vol que els nous aranzels de la Unió Europea a determinades importacions dels Estats Units entrin en vigor al juliol. Així ho ha anunciat aquest dimecres l’executiu europeu després d’aprovar aquestes mesures com a resposta a les restriccions a les exportacions europees d’acer i alumini imposades per l'administració de Donald Trump el passat 31 de maig. Entre els productes nord-americans afectats pels aranzels hi ha texans, motocicletes, begudes alcohòliques com el whisky o la mantega de cacauet. La CE espera poder concloure el procediment corresponent amb els estats membres de la UE “abans del juny per tal que els nous impostos es comencin a aplicar al juliol”.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu que el dret a la llibertat de residència dels ciutadans de la UE i de les seves famílies inclou els casats del mateix sexe
Brussel·les .- Els estats membres de la Unió Europea han d'acceptar el dret a residència als cònjuges homosexuals, encara que no reconeguin el matrimoni gai. Així ho ha sentenciat aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea arran del cas d'un ciutadà romanès casat amb un nord-americà a Brussel·les i que va demanar el dret del seu marit a residir legalment amb ell a Romania. Aquest país de la Unió Europea, però, va respondre que no podia acceptar-ho perquè, al no reconèixer el matrimoni gai, no el podia considerar un 'cònjuge'. Ara, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea tomba la decisió romanesa, i destaca "l'obligació d'un estat membre a reconèixer un matrimoni homosexual contret en un altre estat membre" encara que sigui únicament per l'objectiu de "concedir el dret a residència a un nacional d'un tercer estat", en aquest cas, un nord-americà. Pel tribunal europeu, fer-ho "no afecta negativament la institució del matrimoni" en l'estat receptor de la parella ni tampoc l'obliga a canviar les seves lleis al respecte.