Els estats emplacen les institucions europees a "explorar ràpidament" l'opció d'establir les anomenades "plataformes regionals de desembarcament" fora de territori europeu.
Brussel·les .- Els 28 han acordat després d'hores de negociacions i durant la matinada de dijous a divendres un pacte migratori de mínims. Els líders europeus han decidit el repartiment voluntari dels immigrants rescatats al mar i enviar-los a "centres controlats" que acolliran alguns estats. L'objectiu és que en aquests centres de retenció es distingeixi de forma "ràpida i segura" entre els migrants irregulars econòmics, que seran retornats, i aquells que necessiten protecció internacional, que serien repartits entre els estats sempre de forma voluntària d'acord amb "el principi de solidaritat". "Així, totes les mesures pactades, inclosa la reubicació i el reassentament, seran de caràcter voluntari", subratlla el document. Per altra banda, els caps d'estat i de govern no han deixat de banda la idea de construir camps per a immigrants fora de la UE com a mesura per "prevenir" els fluxos migratoris irregulars al Mediterrani, eliminar els "incentius" per embarcar-se en viatges "perillosos" i "trencar" amb les xarxes de tràfic de persones.

El president del Consell Europeu assegura que les relacions transatlàntiques estan "sota una immensa pressió" per culpa de les polítiques del president nord-americà.
Brussel·les .- El president del Consell Europeu, Donald Tusk, creu que la Unió Europea s'ha de "preparar pel pitjor" per culpa de les creixents "divisions" amb el president dels Estats Units, Donald Trump. En una carta dirigida als líders dels 28 en motiu de la cimera que se celebrarà dijous i divendres a Brussel·les, Tusk admet que "les relacions transatlàntiques estan sota una immensa pressió per les polítiques del president Trump". "Desafortunadament, les divisions van més enllà del comerç", assegura el president del Consell Europeu que encomana els socis europeus a "desitjar el millor, però preparar la Unió pels pitjors escenaris".

El president del Consell Europeu proposa oficialment la creació de camps fora de la UE i destinar una part del pressupost a "combatre la immigració il·legal".
Brussel·les .- El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha demanat als líders dels 28 impulsar un "control total de les fronteres exteriors" de la Unió Europea per evitar mostrar "debilitats" i combatre l'ascens de les forces d'extrema dreta. En la carta d'invitació als caps d'estat i de govern de la UE que es reuniran dijous i divendres a Brussel·les, Tusk ha confirmat la seva proposta per establir camps d'immigrants i refugiats fora de les fronteres europees, al nord de l'Àfrica. Serien les anomenades "plataformes de desembarcament regional", que tindrien com a objectiu "acabar amb el negoci de les màfies" i "aturar els fluxos" migratoris i les morts al Mediterrani. Tusk assegura a la seva carta que, "si és possible", voldria que els camps es fessin en coordinació amb l'ACNUR i l'Organització Internacional de les Migracions (OIM), tot i que aquesta última ja va dir que no cooperaria en la gestió de camps exteriors.

Brussel·les veu 'realista' destinar 6.000 milions d'euros al Nord d'Àfrica per aturar l'arribada de refugiats

La CE demana als estats membre "contribucions addicionals" per finançar l'acord.
Brussel·les .- L'executiu europeu de Jean-Claude Juncker veu "realista" destinar 6.000 milions d'euros al Nord d'Àfrica per aturar l'arribada de refugiats. El responsable de pressupostos del seu gabinet, Günther Oettinger, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa que 6.000 milions d'euros és una xifra "totalment realista" per destinar als països nord-africans, però ha avisat que encara cal ajustar el total segons els refugiats que acullin i els projectes que es vulguin finançar. Aquests nous fons tenen com a referència l'acord UE-Turquia del 2016 que va prometre la mateixa quantitat a Ankara a canvi de frenar l'arribada de refugiats al continent europeu a través de les seves fronteres.

Erdogan es proclama guanyador de les eleccions a Turquia tot i les crítiques de l'oposició

"Els turcs em fan l'encàrrec de ser president", assegura l'actual líder turc, que hauria aconseguit un 53% dels vots, segons l'agència estatal Anadolu.
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha guanyat les eleccions presidencials celebrades aquest diumenge, segons ha assegurat ell mateix, citant els resultats provisionals fets públics per l'agència estatal Anadolu. "Els turcs em fan l'encàrrec de ser president", ha assegurat Erdogan. D'acord amb els resultats fets públics per l'agència estatal, Erdogan hauria aconseguit el 53% dels vots, mentre que el seu principal rival, Muharrem Ince, n'hauria obtingut el 31%. L'oposició, però, ha indicat que encara és massa aviat per concedir la victòria a les presidencials. D'altra banda, el partit d'Erdogan, l'AKP, s'hauria imposat en els comicis legislatius, que també s'han celebrat aquest diumenge, per davant dels socialdemòcrates del CHP.

La cimera sobre migració acaba sense acords i Merkel reconeix que caldran solucions 'bilaterals'

Sánchez parla d'un "intercanvi franc" d'opinions entre els 16 estats membres i proposa l'expansió del model dels CIEs a altres països europeus.
Brussel·les .- La reunió de 16 caps d'estat i de govern de la Unió Europea aquest diumenge a Brussel·les ha acabat sense acords però amb un "intercanvi franc" d'opinions. Així ho ha explicat el president espanyol, Pedro Sánchez, durant una breu compareixença al final de la trobada. La cancellera alemanya Angela Merkel, per la seva banda, ha valorat la trobada com a "positiva", ressaltant que "hi ha més punts d'unió que de discrepància" sobre l'estratègia migratòria de la Unió Europea. En aquest sentit, la líder alemanya ha destacat que hi ha hagut "bona voluntat" i "posicions comunes" durant la reunió malgrat que no s'hagi arribat a cap acord. Amb tot, la cancellera Merkel ha defensat que "volen solucions entre països" si "una solució europea" no és possible. De fet, tant Merkel com el president francès Emmanual Macron, han apostat a l'arribada a la reunió per fer buscar "bilaterals o trilaterals" entre aquells estats membres predisposats a trobar solucions a les disputes migratòries.

Macron i Sánchez plantegen la creació de 'centres tancats en territori europeu' arran de la crisi migratòria

Als recintes, pagats amb diners europeus i sota supervisió de l'ACNUR, es distingiria entre demandants d'asil i immigrants econòmics.
El president francès, Emmanuel Macron, i el president espanyol, Pedro Sánchez, han proposat aquest dissabte la creació de "centres tancats en territori europeu" des d'on examinar les peticions d'asil de les persones rescatades al Mediterrani que arribin a la Unió Europea. La proposta, exposada durant una roda de premsa conjunta dels dos líders a París, és "diferent i complementària" a la que fa el president del Consell Europeu, Donald Tusk, que preveu camps de la UE en països tercers com Líbia o el Marroc. Segons ha explicat Macron, la seva idea és que quan hi hagi rescats al Mediterrani, el desembarcament es faci al port més proper i, allà, les persones entrin en "centres tancats" pagats amb diners europeus. Allà, cada cas s'analitzaria de forma "ràpida" per determinar si la persona té o no dret a demanar protecció internacional a la UE. Si no en tingués, seria retornada al seu país. Pels que obtinguessin l'asil, hi hauria un sistema de "solidaritat europea" perquè els diversos països se'ls repartissin.

Itàlia reclama un 'canvi radical' en l'estratègia migratòria de la UE

Sánchez diu que Espanya serà "constructiva", mentre Merkel aposta per acords "bilaterals o trilaterals" a la cimera de 16 estats de la UE.
Brussel·les .- El primer ministre italià, Giuseppe Conte, ha anunciat que presentarà als líders europeus reunits avui a Brussel·les una proposta de "canvi radical" en l'estratègia migratòria de la Unió Europea. A la seva arribada a la minicimera de migració que reuneix 16 caps d'estat i de govern de la UE, Conte ha afirmat que proposen als seus socis europeus "un nou paradigma" de política migratòria anomenat "estratègia europea multinivell per a la migració". "Una proposta que pretén superar el reglament de Dublín", ha dit en relació al sistema europeu d'asil que obliga als estats de primera arribada a gestionar les sol·licituds de protecció internacional. Segons el govern italià volen afrontar el problema " de manera estructural i no amb "una lògica d'emergència" però no han donat detalls sobre el contingut del document traslladat a les cancelleries europees.

L'Organització Internacional de les Migracions descarta implicar-se en els camps d'immigrants de la UE al nord d'Àfrica

Un portaveu de l'OIM assegura que només es plantegen participar en la gestió de les arribades per mar des de dins de la UE.
Brussel·les .- L'Organització Internacional de les Migracions (OIM) descarta formar part de la gestió dels camps d'immigrants i refugiats que la Unió Europea estudia instal·lar al nord d'Àfrica, segons han confirmat fonts de l'organització a l'ACN. L'OIM, que és l'Agència de la Migració de les Nacions Unides, sí que manté converses obertes amb l'ACNUR per participar en el mecanisme de "gestió de les arribades per mar dins de la Unió Europea", és a dir, en territori europeu, però no des de l'Àfrica. "Les converses estan en marxa i res s'ha tancat, encara", afirma un portaveu de l'organització. Des de l'OIM, però, remarquen que no es plantegen ni estan en converses amb l'ACNUR o la UE per cooperar en cap mena de camp de refugiats fora de la Unió Europea, el que de facto implicaria l'externalització del problema migratori al nord de l'Àfrica.