Deprecated: Methods with the same name as their class will not be constructors in a future version of PHP; JCommentsACL has a deprecated constructor in /var/www/vhost/9diari.cat/home/html/components/com_jcomments/classes/acl.php on line 17
Rescatats els 12 nens i l'entrenador atrapats a la cova de Tham Luang de Tailàndia

L'exèrcit tailandès confirma que els menors que encara eren dins "han sortit" i "estan segurs" després de més de dues setmanes sense poder sortir del punt on eren.
Brussel·les .- Els equips de rescat han aconseguit aquest dimarts treure els nens i l'entrenador atrapats a la cova al nord de Tailàndia, a Tham Luand, on eren des de feia més de dues setmanes. La unitat SEAL de l'armada tailandesa ha confirmat a la seva pàgina oficial de Facebook que tots 13 "han sortit de la cova i estan segurs", una operació que han qualificat de "miracle". Entre diumenge i dilluns un equip de submarinistes ja va aconseguir rescatar vuit dels nens. Així, els 4 menors que esperaven el seu torn per sortir, juntament amb l'adult que els acompanyava, el seu entrenador de futbol, han pogut finalment sortir la cova en el tercer dia de rescat.

Theresa May tria Jeremy Hunt com a substitut de Boris Johnson al capdavant del Ministeri d'Exteriors

La renúncia de l'exalcalde de Londres és la segona en 24 hores després de la sortida del ministre del Brexit, David Davis.
La primera ministra del Regne Unit, Theresa May, ha escollit Jeremy Hunt com a substitut de Boris Johnson al capdavant del Ministeri d'Exteriors. May intenta tancar ràpidament la crisi que ha creat al seu govern la dimissió de l'exalcalde de Londres i la que havia tingut lloc menys de vint-i-quatre hores abans en la figura del ministre del Brexit, David Davis. Tant un com l'altre han abandonat May per discrepàncies en la manera com cal afrontar la sortida de la Unió Europea del Regne Unit. Davis i Johnson aposten per un Brexit més dur, que no coincideix amb el dibuix que està perfilant la primera ministra britànica.

Els nens rescatats a la cova de Tham Luang de Tailàndia ja són 8

Encara hi ha quatre menors i un adult atrapats dins.
Un equip de treballadors ha aconseguit aquest dilluns rescatar quatre dels nens atrapats a la cova de Tham Luang, a Tailàndia. Els rescatats se sumen als quatre que el grup de submarinistes va aconseguir treure de la cova diumenge. En total, per tant, 8 dels 12 que s’hi van quedar atrapats ja han estat salvats i 4 esperen el seu torn per ser trets de la cova, juntament amb l’adult que els acompanya, el seu entrenador de futbol. Així ho ha confirmat a través de Facebook la unitat SEAL de l’armada tailandesa, que ha estat supervisant el rescat També n'ha parlat amb els periodistes sobre el terreny el cap de la missió de rescat, Narongsak Osottanakorn, que ha explicat que els menors han estat traslladats a l'hospital.

Els equips de rescat aconsegueixen treure quatre dels 12 nens atrapats a la cova de Tham Luang

Els serveis d'emergència seguiran amb la complexa operació d'aquí a 10 hores per intentar rescatar la resta dels nois.
Un equip de 90 submarinistes tailandesos i internacionals han aconseguit aquest diumenge rescatar quatre dels 12 nens atrapats a la cova de Tham Luang, a Tailàndia, segons ha confirmat el cap de les operacions en una roda de premsa. La macrooperació de rescat, que ha implicat que 13 dels submarinistes entressin a les coves, ha exhaurit totes les reserves d'oxigen, que ara s'ha de recuperar. Els nens han hagut de bussejar durant un tram d'1 kilòmetre, en un espai molt estret i "difícil", segons han explicat els serveis d'emergència. Cada nen anava lligat amb una corda a un dels submarinistes. Els rescatadors han fet un parell de parades durant el recorregut per evitar "el pànic" dels petits i anaven comprovant el bon funcionament de les bombones d'oxigen. Tots quatre han estat traslladats a l'hospital.

'Caos' al govern britànic per la dimissió del ministre pel Brexit

El rebuig de Davis a la nova estratègia de May provoca una forta crisi dins de l'executiu i al partit conservador i crítiques de l'oposició.
El ministre pel Brexit del govern britànic, David Davis, ha dimitit aquest dilluns. La sortida del govern de Davis, que ha portat les negociacions amb Brussel·les des del 2016, és un cop dur per a la primera ministra britànica, Theresa May, que veu com es trenca en només dos dies l'aparent unitat assolida el cap de setmana dins de l'executiu al voltant de la seva nova estratègia per un Brexit més suau. Segons ha explicat Davis en la seva carta de renúncia, "l'actual estratègia política i de tàctiques" acordada a Chequers el cap de setmana fa "menys probable" que el Regne Unit surti de la unió duanera i el mercat únic i tampoc no garanteix el suport de la Unió Europea o que Brussel·les "no demani encara més concessions". "Aquesta política ens deixaria, en el millor cas, amb una mà negociadora dèbil, i possiblement sense escapatòria", ha dit.

El raper mallorquí s'ha entregat voluntàriament a les autoritats de Bèlgica, que ara hauran de decidir sobre l'euroordre contra ell
Brussel·les .- La justícia belga ha deixat el raper Valtonyc en llibertat amb mesures cautelars aquest dijous, segons han confirmat el seu advocat i la Fiscalia de Flandes Oriental a l'ACN. L'artista mallorquí s'ha presentat voluntàriament davant de la policia belga aquest matí, que com preveu el protocol de les euroordres l'ha detingut i l'ha portat davant del jutge d'instrucció de Gant, que ha decidit deixar-lo en llibertat amb cautelars mentre s'avalua el seu cas. La mesura que li ha imposat el jutge és la prohibició d'abandonar Bèlgica. Com ja va passar amb els exconsellers que són al país, ara la justícia haurà de determinar si l'euroordre contra Valtonyc és vàlida i se'l retorna o no a l'Estat espanyol, on va ser condemnat a 3 anys i 6 mesos de la presó per la lletra de les seves cançons.

Marie Kapretz i Luca Bellizzi Cerri accedeixen de nou als càrrecs després d’haver estat destituïts amb el 155.
El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el nomenament de la delegada del Govern de la Generalitat a Alemanya i del delegat a Itàlia, atorgant els càrrecs a Marie Kapretz i Luca Bellizzi Cerri. Tots dos ja ocupaven aquesta responsabilitat quan el govern espanyol, en virtut de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, va tancar les delegacions i va destituir els seus caps. Així, segons Artadi, en aquests nomenament el departament d’Exteriors del conseller Ernest Maragall aplica “el criteri de restitució” i els torna al càrrec que tenien. A més, el Govern també ha aprovat aquest dimarts el nomenament de Mercè Conesa com a presidenta de l’Autoritat Portuària de Barcelona; el de Mar Camacho com a directora general d’Educació Infantil i Primària; i el de Francesc Xavier Grau com a secretari d’Universitats i Recerca.

El cost per a l'economia nord-americana de possibles contramesures dels seus socis comercials a escala global podria elevar-se fins a 250.000 milions d'euros, segons la Unió Europea.
Brussel·les .- La guerra comercial entre els Estats Units i la Unió Europea iniciada amb l'acer i l'alumini es trasllada ara també als cotxes, després que Washington estigui estudiant imposar aranzels de fins a un 20% a les importacions d'automòbils europeus. "La UE opina, com en el cas de les tarifes d'acer i alumini, que aquesta investigació no té legitimitat ni fonament i infringeix les normes del comerç internacional", assegura la delegació de la UE als EUA en un comunicat fet públic aquest dilluns i que recull els comentaris escrits al Departament de Comerç a finals de la setmana passada. En el document, la UE critica que el president Donald Trump estudiï la possibilitat de fixar nous gravàmens al·legant "motius de seguretat nacional amb finalitats de protecció econòmica" i nega cap amenaça per a la seguretat del país. Per contra, adverteix que, si tira endavant amb la mesura, l'impacte en l'economia nord-americana es veurà agreujat "de forma significativa" per les possibles contramesures dels socis comercials dels Estats Units. Calculen l'impacte en prop de 250.000 milions d'euros, aproximadament el 19% de les exportacions totals dels EUA l'any passat.

L’Eurocambra decideix si imposa el llindar electoral mínim que pot 'eliminar' de l'arc parlamentari ERC o el PDECat

En cas d'aprovar-se el llindar obligatori no entraria en vigor fins a les eleccions europees del 2024.
Brussel·les .- El Parlament Europeu decideix aquesta setmana si aprova o no la reforma de la llei electoral europea que inclou la imposició d’un llindar mínim de vot d’entre el 2 i el 5% als estats de circumscripció única amb més de 35 escons. Si obté els suports necessaris, el canvi implicarà que els estats que actualment no disposen d’un percentatge mínim de vot per llei per aconseguir eurodiputats, com Espanya, hauran d’imposar-ne un, que pot anar del 2 al 5% i que haurà de fixar el govern espanyol. Això podria suposar que partits com ERC, el PDECat, el PNB o Bildu es quedin en un futur sense representació parlamentària. Danuta Hubner (EPP, Polònia), ponent de l’informe per reformar la llei, defensa que el llindar és “important per disminuir les desigualtats entre els ciutadans europeus”, ja que actualment l’obtenció d’escons està subjecte a diferents criteris en funció de l’estat. Per contra, l’eurodiputat d’Esquerra Josep Maria Terricabras, negociador pel grup Verds/ALE en la reforma de la llei electoral europea, considera que és “antidemocràtic i increïble” que es vulgui “eliminar” els partits petits de la cambra.