Metges de diversos hospitals van fer més de 4.200 visites el 2016
La xarxa oncològica de cures pal·liatives de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Institut Català de la Salut (ICS) atén les necessitats d’atenció pal·liativa del 75% de la població de Catalunya. La xarxa, impulsada el mes d’abril de 2016 pel Departament de Salut, integra els hospitals Duran i Reynals, Bellvitge, el Trueta de Girona, el Germans Trias i Pujol de Badalona, l'Arnau de Vilanova de Lleida i el Vall d’Hebron, a més del Programa d’atenció domiciliària i equips de suport de l’atenció primària (PADES) de l’ICS. Els professionals que formen part d’aquesta aliança van realitzar l’any 2016 un total de 2.253 primeres visites a consultes externes i 2.007 visites de consultoria a pacients hospitalitzats. A més, l’any passat, els centres de la xarxa van donar d’alta 1.065 persones ingressades i van atendre al domicili prop de 47.000 persones.

Cada any, un professional de medicina familiar i comunitària visita a les consultes d’atenció primària fins a 25 persones que requereixen rebre atenció pal·liativa. A Catalunya, entre un 1,3% i un 1,5% de la població general té necessitats de rebre atenció pal·liativa. Aquest percentatge se situa entre el 35% i el 45% dels malalts ingressats en hospitals d’aguts, entre el 60% i el 70% de les persones ingressades en residències i en el 70% dels pacients atesos en centres sociosanitaris.

Malgrat que els professionals de la xarxa atenen majoritàriament les necessitats de cures pal·liatives de persones que tenen càncer –tant adults com infants–, aquest model d’atenció va més enllà de les malalties oncològiques. Diversos estudis estableixen que el 45% dels pacients tributaris de rebre cures pal·liatives estan diagnosticats de càncer i el 55% restant estan diagnosticats d’altres malalties cròniques en estat avançat, fonamentalment insuficiència cardíaca, insuficiència renal, insuficiència hepàtica, malaltia pulmonar obstructiva crònica, malalties neurodegeneratives, malaltia d’Alzheimer i infecció per VIH o sida.

Les cures pal·liatives són un model assistencial que permet millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen malalties cròniques avançades i de les seves famílies. Els professionals que es dediquen a aquesta disciplina aborden les necessitats físiques, emocionals, familiars, socials, espirituals, d’aspectes pràctics, de presa de decisions, de maneig del final de vida i d’afrontament del dol de les persones malaltes i de les seves famílies. Això es realitza mitjançant un abordatge multidisciplinari. Per això, als equips de cures pal·liatives treballen coordinats professionals de la medicina, de la infermeria, de la psicologia, del treball social i de la fisioteràpia, entre d’altres.

El dret a rebre cures pal·liatives es considera un dret humà, lligat als drets a la salut i a la vida, que estan recollits als articles 25 i 3, respectivament, de la Declaració Universal dels Drets Humans.

D’altra banda, l’article 20 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, referent al "dret a viure amb dignitat el procés de la mort", estableix que "totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort", i que tenen també "dret a expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que pugui rebre, que han d’ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar personalment llur voluntat".

Catalunya té una gran tradició en l’aplicació de les cures pal·liatives als centres sanitaris i s’ha convertit en una referència internacional en aquest model d’atenció, segons el departament. Tot i així, el director de la Xarxa de cures pal·liatives ICO-ICS, Jordi Trelis, adverteix que encara queda molta feina a fer i que "és necessari combatre alguns mites que encara perduren al voltant de les cures pal·liatives". Un d’aquests mites és, explica Trelis, la identificació de les cures pal·liatives amb la mort i amb el càncer. El director de la Xarxa demana "promoure un debat públic sobre un tema que afecta el 100% de la població". El doctor Trelis també demana una major conscienciació dels professionals sanitaris sobre la importància que té integrar aquest model d’atenció en la pràctica assistencial habitual i millorar-ne la formació que s’ofereix a les universitats.

El segon dissabte del mes d’octubre se celebra el Dia Mundial de les Cures Pal·liatives, iniciativa impulsada per l’Aliança Mundial de Cures Pal·liatives (Worldwide Hospice Palliative Care Alliance, WHPCA), una entitat que integra organitzacions nacionals i regionals de tot el món que treballen per desenvolupar l’atenció pal·liativa. Aquest any, la jornada s’ha celebrat el dissabte 14 d’octubre i ha incidit en l’accés universal a la salut i a les cures pal·liatives. La WHPCA alerta que els ciutadans del 42 % dels països del món no tenen possibilitat de rebre atenció pal·liativa.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar