Els malalts amb més risc fan una mitjana de 31 visites anuals al CAP.
Un de cada 10 ingressos a Urgències el fa l'1% de la població amb la salut més delicada. Durant el 2016, les persones amb més risc van ingressar a Urgències més de 40 vegades, mentre que la població amb risc molt baix, ho va fer menys de dos cops. La població amb la salut més delicada és el col·lectiu que més sovint acudeix als centres d'atenció primària, que ho fa 31 vegades cada any, davant les 6 que fa la població assignada a l'Institut Català de la Salut (ICS). La despesa en farmàcia també és més alta entre la població de risc, que consumeix medicaments per valor de 1.324 euros anuals, davant dels 13 que es gasten els pacients que tenen el risc més baix.

Més de 200 professionals de neurofisiologia clínica es reuneixen a Girona

El Palau de Congressos acul la LV Reunió Anual de la Societat Espanyola de Neurofisiologia Clínica.
Girona acull fins demà la LV Reunió Anual de la Societat Espanyola de Neurofisiologia Clínica. La trobada, que s’organitza des de la Societat Espanyola de Neurofisiologia Clínica, es fa al Palau de Congressos i preveu reunir més de 200 professionals de tot l’Estat espanyol i d’alguns punts d’Europa.

Pretén posar en valor la innovació dels sistema de salut i social amb projectes de gran impacte sobre la millora i el benestar dels pacients
El conseller de Salut de la Generalitat, Antoni Comín, ha presidit aquest dimecres davant d'un centenar de professionals de la sanitat l'acte de presentació del Centre per la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya (CIMTI.cat), que neix amb l'objectiu de millorar el posicionament de Catalunya en termes d'innovació en salut. Comín ha subratllat que projectes com aquest, que ha qualificat d'"estructura d'estat", "enriqueixen l'ecosistema de la innovació que es fa en salut a Catalunya i contribueixen al seu posicionament arreu del món". Comín ha apostat per la innovació en salut com a "motor de transformació del model econòmic i social d'aquest país".

La UE confirma que es compleixen els criteris establerts per la normativa comunitària en relació amb el control d'aquesta malaltia en el bestiar boví.
El Comitè Permanent de la cadena alimentària i de la sanitat animal de la Unió Europea ha inclòs Catalunya en la llista de territoris i països oficialment indemnes de brucel·losi bovina. Segons el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, aquesta decisió suposa "la culminació de l'esforç i treball conjunt del sector, des dels productors fins a l'Administració (departaments de Salut i Agricultura), empreses, laboratoris, i molt particularment de tots aquells veterinaris i tècnics d'empresa, de les ADS o habilitats i serveis veterinaris oficials que al llarg de més de 25 anys han estat treballant intensament per assolir aquest objectiu". Altrament, Agricultura també ha iniciat l'expedient per al reconeixement de Catalunya com a regió oficialment indemne de brucel·losi per a les espècies ovina i caprina.

Un estudi conclou que els hospitals de Girona tenen una puntuació 'excel·lent' en el diagnòstic de l'Alzheimer

El Registre de Demències de Girona ha analitzat el grau d'adherència de les recomanacions de les guies de pràctica clínica en el procés de diagnosi.
Girona .- Un estudi del Registre de Demències de Girona (ReDeGi) ha analitzat el grau d'adherència de les recomanacions de les guies de pràctica clínica en el procés de diagnòstic d'Alzheimer i ha conclòs que els hospitals de la Regió Sanitària de Girona té una puntuació "excel·lent". La investigació s'ha realitzat sobre una mostra aleatòria dels casos registrats entre el 2007 i el 2015 i diagnosticats en alguns dels set hospitals gironins (Blanes, Campdevànol, Figueres, Palamós, Olot, Santa Caterina de Salt i Josep Trueta de Girona). En total, s'ha analitzat 475 processos diagnòstics, dividits en dos períodes: 2007-2011 i 2012-2015. La puntuació mitjana ha estat de 8,2 punts sobre 9 en el global d'anys i de 7,9 i 8,5 en els dos períodes, respectivament.

Les famílies dels malalts d’Alzheimer assumeixen el 70% del cost de la malaltia a l’estat espanyol

Un estudi de la revista 'The Economist' afirma que el sistema públic només cobreix 7.100 dels 24.000 euros de despesa anual que suposa aquesta malaltia.
Segons un estudi de la revista The Economist, el cost anual de l’Alzheimer a l’estat espanyol ascendeix a 24.000 euros, dels quals el sistema públic només n'assumeix un 30%, al voltant de 7.100 euros. La resta de la despesa, el 70%, l’han de cobrir les famílies. Així ho ha explicat el neuròleg i director del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Rafael Blesa, amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer que se celebra aquest dijous. Segons Blesa, el problema és que l'Estat encara no compta amb un Pla integral de l'Alzheimer, a diferència d'altres estats europeus. "Cal un acord d'estat que passi per un pressupost general" va afirmar.

El pronòstic dels pacients amb sèpsia greu millora de forma important si es fa una detecció precoç i un inici de tractament immediat. Catalunya disposa d’un protocol d’emergència per al tractament de la malaltia que consisteix a reduir el temps de resposta del sistema sanitari. Amb motiu del dia Dia Mundial contra la Sèpsia, el 13 de setembre, L’Hospital de Mataró acollirà una jornada en què es farà balanç de la implantació del Codi Sèpsia.

El Trueta va atendre l'any passat 149 afectats d'ictus amb fibrinòlisis per dissoldre el trombe que havia clos l'artèria

Reben aquest tractament una tercera parts dels pacients que ingressen, una dada molt alta que està per sobre dels estàndards europeus i que és també el percentatge més elevat de tots els hospitals de Catalunya.
Es calcula que una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida. Cada any, 1.700 gironins pateixen un infart cerebral i només el 50% arriben a l’Hospital dins les primeres sis hores des de l’inici de l’afectació. Els signes que ens han de fer pensar en un probable ictus i demanar ajuda sanitària immediatament (trucant al 061) són la pèrdua de força o de sensibilitat de manera sobtada a la cara, a un braç i/o a una cama d’un costat del cos; la pèrdua sobtada de visió d’un ull; la dificultat per parlar o entendre, i un intens i sobtat mal de cap.

La ‘bioimpressió’ permetrà accelerar el procés de cura de cremades i prevenir infeccions.
El tractament de cremades amb pell creada mitjançant la tecnologia d’impressió en tres dimensions es començarà a implementar a l’estat espanyol a principis del 2018. Així ho ha anunciat el doctor Joan Pere Barret, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats de la Vall d’Hebron, on es troba una unitat pionera a nivell estatal i mundial en aquest tipus d’operacions. El doctor Barret ho ha explicat en el marc del 17è Congrés de la European Burn Association (EBA), que enguany se celebra a la Fira de Barcelona del 6 al 9 de setembre. Segons Barret, que serà nomenat nou president de l'organització, aquesta tècnica farà que el procés de creació de pell sigui "molt més ràpid", i això permetrà "prevenir infeccions i millorar la supervivència".