Un estudi revela que detectar una alteració genètica a la sang prediu la resistència a tractar el càncer de pròstata

Prop del 90% dels pacients amb aquesta alteració no responen al tractament.
Un estudi desenvolupat per investigadors del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Clínic i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) ha revelat que la detecció d'una alteració genètica, TMPRSS2-ERG, en mostres de sang de pacients amb càncer de pròstata metastàsic prediu la resistència al tractament amb taxans, un tipus de quimioteràpia que és la més eficaç en aquesta malaltia.

Més de 320.000 persones esperen més d'un any per ser visitats per un metge especialista

Les llistes d'espera quirúrgiques baixen un 4,3%, fins a nivells del 2010, i Salut presenta un pla de millora per reduir els temps previs a consultes o intervencions.
Un total de 322.138 persones esperaven durant més d'un any per a una primera visita a consultes externes d'un hospital al desembre del 2015, prop de la meitat del total de 656.924 en llista. És una de les xifres destacades del balanç de llistes d'espera del 2015 que ha presentat aquest dilluns el Departament de Salut, on també es mostra un descens d'un 4,3% en el nombre de pacients que estan pendents d'una operació quirúrgica, fins als 153.103.

L'epidèmia de la grip a Catalunya continua disminuint

La taxa descendeix fins als 192 casos per cada 100.000 habitants.
L’activitat gripal a Catalunya manté la tendència decreixent que va començar fa tres setmanes, amb uns nivells d’activitat entre moderats i baixos, segons ha informat el Departament de Salut. El Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) indica que durant la setmana del 21 al 27 de març, la taxa de síndromes gripals ha baixat dels 267,7 casos per 100.000 habitants als 192,3, un 28% menys. La taxa d’incidència ha disminuït en tots els grups d’edat, excepte en les persones més grans de 64 anys.

La detecció es fa mitjançant una biòpsia en la glàndula de la part superior de la boca i detecta l'acumulació d'una proteïna present en les neurones.
Investigadors de l'Hospital Clínic i de l'IDIBAPS han demostrat per primera vegada que és possible diagnosticar el Parkinson a través d'una biòpsia a la glàndula submandibular en les persones que pateixen trastorns de son. La glàndula es troba situada a la part posterior de la boca i permet detectar la proteïna alfa-sinucleïna, que està present en les neurones de les persones amb aquesta malaltia. L'estudi, liderat per la Unitat de Parkinson del Servei de Neurologia del Clínic, el publica la prestigiosa revista 'The Lancet Neurology' i està coordinat pel Dr. Eduard Tolosa, investigador del CIBERNED i professor de la Universitat de Barcelona. També hi han participat equips mèdics i quirúrgics de diferents serveis de l'Hospital Clínic.

La prova ja s’efectua a totes les comarques de Catalunya on encara no estava implantada.
692.000 persones d’entre 50 i 69 anys han estat convidades fins ara a participar al Programa de Cribratge de còlon i recte a Catalunya. Aquesta xifra suposa el 39% de l’anomenada població diana, i es preveu que s’arribi a cobrir el 100% del col·lectiu a principis de l’any 2017. Des de l’entitat AECC-Catalunya contra el Càncer es recorda que aquest programa permet diagnosticar el càncer de còlon de manera precoç i tractar-lo en estadis inicials, quan la supervivència és molt més elevada, i subratlla que aquest tema continua sent una de les prioritats de l’entitat.

Salut arriba a un preacord amb el col·lectiu infermer per a l'elaboració d'un decret català que reguli la professió

La proposta no exigeix acreditació per a la prescripció autònoma, busca protocols de col·laboració amb metges i vol crear una comissió de pràctica assistencial.
El conseller de Salut, Antoni Comín, ha anunciat aquest dimecres que el Departament ha arribat a un preacord amb el col·lectiu infermer per a la redacció d'un decret català que reguli la professió.

Una de cada 5.000 persones neix amb aquesta dolència i fins ara no hi ha cap cura del tot efectiva.
Un fàrmac actualment en assaigs clínics en pacients amb càncer també podria ser utilitzat per tractar una malaltia dolorosa i sovint incurable causada per un creixement excessiu dels vasos sanguinis dins la pell. La descoberta s’ha fet per accident i ara se segueix investigant per aprofundir-hi. Tot plegat es posa de manifest en una investigació duta a terme per diversos centres oncològics en la qual ha participat l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell).

La nova metodologia, desenvolupada a la UB, permetria accelerar el diagnòstic d’infeccions causades per fongs patògens.
Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona ha dissenyat un nou tipus de biomarcador fluorescent que podria facilitar el diagnòstic d’infeccions fúngiques. L’article s’ha publicat a la revista ‘Nature Communications’. El treball és de caràcter preclínic. La nova metodologia milloraria el mètode tradicional de combinar un pèptid amb un fluoròfor per tenyir selectivament microorganismes patògens, que en alguns casos pot ser inexacte. El nou sistema, en canvi, evita alteracions i pot contribuir al disseny de futures tècniques de diagnòstic clínic basades en aquestes sondes fluorescents. El nou biomarcador podria servir per diagnosticar infeccions pulmonars com les aspergil·losis que són patologies greus i de diagnòstic difícil i lent.

El científic català Joan Massagué.

Aconsegueixen frenar el seu ritme de creixement i així passen desapercebudes per al cos.
Un equip d’investigadors liderat per l’oncòleg Joan Massagué ha esbrinat la manera com cèl·lules cancerígenes es mantenen en estat latent durant anys en pacients que han superat un càncer i desenvolupen metàstasi posteriorment. La investigació, que ha durat sis anys, ha permès determinar que les cèl·lules cancerígenes que sobreviuen als tractaments mèdics poden comportar-se com cèl·lules mare, que es divideixen periòdicament per reparar els teixits.