Un 84% de persones amb discapacitat intel·lectual prenen medicació diària, segons un estudi

Prenen de mitjana més de quatre medicaments diaris i el 86% de la medicació és psiquiàtrica.
El 84% de les persones amb discapacitat intel·lectual prenen medicació cada dia, més de quatre medicaments diaris de mitjana, i en el 86% dels casos és medicació psiquiàtrica. Gairebé un 20% dels enquestats prenen set o més medicaments diaris, segons un estudi. L’ús d’aquests fàrmacs psiquiàtrics és “per controlar trastorns de conducta perquè no hi ha un diagnòstic clar”, puntualitza un dels investigadors, Rafael Martínez.

La disfàgia post ictus només es diagnostica en el 35% dels casos

Es tracta d’una alteració associada a la dificultat o molèstia per deglutir
La Disfàgia Orofaríngia (DO), alteració associada a la dificultat o molèstia per deglutir, es diagnostica només en el 35% dels casos en fase aguda de l’ictus. De fet, la DO és molt freqüent en persones que han patit aquest accident vascular i afecta més del 45% dels pacients durant el seu ingrés hospitalaris i determina les complicacions i mortalitat durant l’ingrés i el primer any de seguiment.

Nou test genòmic per predir la resposta del càncer de mama a la quimioteràpia

L'hospital serà el primer al món en implementar-lo i s’ha desenvolupat després d’analitzar dades de 2.243 pacients
Investigadors de l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS han desenvolupat un test genòmic que permetrà predir la resposta del càncer de mama a la quimioteràpia. El Clínic serà el primer hospital del món en implementar aquest test de tercera generació, que ajudarà a decidir si és necessària la quimioteràpia en el càncer de mama hormonosensible.

Salut engega una campanya per detectar precoçment pacients amb arítmia cardíaca i evitar l'ictus

La fibril·lació auricular és la causa més freqüent d'arítmia cardíaca i causa el 20% de les embòlies
370 farmàcies de la demarcació de Barcelona, Osona i a les Terres de l'Ebre, així com 40 ajuntaments i 105 centres de salut s'han adherit a la primera fase de la campanya 'Pren-te el pols', una iniciativa del Departament de Salut per detectar de manera precoç la fibril·lació auricular, una arítmia cardíaca que causa 1 de cada 5 ictus.

El Trueta farà un 30% més d'operacions de cor durant el 2017 i traslladarà menys pacients a Barcelona

Durant els primers 10 anys de cirurgia cardíaca a l'hospital gironí han intervingut un total de 855 malalts
L'hospital Trueta de Girona farà un 30% més d'operacions de cor durant el 2017, fins a arribar a intervenir uns 130 pacients. Això permetrà reduir el nombre de malalts que han de traslladar a l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona per a la cirurgia. Actualment, el Trueta assumeix un terç dels prop de 300 gironins amb patologia coronària o valvular que necessiten passar pel quiròfan cada any.

L'Hospital d'Olot permet la presència d'un acompanyant al quiròfan durant els parts per cesària

És el primer centre de la regió sanitària que ho fa i els professionals defensen els beneficis "físics i emocionals" per a la mare
Olot .- Parir per cesària ja no és sinònim de deixar la mare sola sense el suport de la parella o un familiar. Des del setembre, l'Hospital d'Olot permet la presència d'un acompanyant al quiròfan durant els parts per cesària, sempre que siguin programades i no hi hagi cap complicació. Un cop la dona ja està anestesiada, l'acompanyant pot posar-se al seu costat i estar present durant tota la intervenció fins que els metges posen el nadó al pit de la mare.

Descobreixen un nou mecanisme utilitzat pels virus en reproduir-se que s'altera en el càncer de pàncrees

Els resultats de l'estudi obren noves vies per trobar fàrmacs per combatre els virus i un dels càncers més mortals
Un estudi liderat per Juana Díez, investigadora del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, ha descobert, gràcies a la investigació dels virus, un mecanisme de regulació genètica de les cèl·lules amb un pes important en el càncer de pàncrees. Els investigadors han trobat que els virus, quan es reprodueixen, necessiten la funció d'una molècula, l'helicasa Dhh1, que es troba en excés en el càncer de pàncrees humà.

La recerca en càncer de faringe i laringe avança cap a tractaments menys mutilants que milloren la qualitat de vida dels pacients

Estan relacionats clarament amb el tabaquisme i el consum excessiu d'alcohol i cada any se'n diagnostiquen 3.500 nous casos a l'Estat, majoritàriament en homes
L'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) acull aquest divendres una jornada sobre els nous tractaments dels càncers de faringe i laringe que, gràcies als darrers avenços en investigació, són cada cop menys agressius. Aquests tipus de càncers, dels que se'n diagnostiquen 3.500 nous casos cada any a l'estat espanyol, no són tant freqüents com els de colon, mama o pròstata, però, per contra, es troben entre els de major impacte sobre la qualitat de vida dels pacients perquè afecten les estructures que serveixen per menjar i respirar.

La història epigenètica del limfoma prediu la seva evolució clínica, segons investigadors del Clínic-Idibaps

La conformació tridimensional de l’ADN canvia els limfomes i activa gens de càncer
Un estudi publicat a la revista ‘Cancer Cell’ desxifra per primera vegada l'epigenoma del limfoma de les cèl·lules del mantell, un tipus de càncer agressiu derivat dels limfòcits B, les cèl·lules del sistema immune que produeixen els anticossos. La investigació revela en detall la història epigenètica del limfoma. D'una banda, identifica la seva cèl·lula d'origen i, de l'altra, revela que com més evoluciona l'epigenoma de les cèl·lules tumorals, més agressiu és el curs clínic del pacient. A més, els investigadors han descobert que la conformació tridimensional de l'ADN canvia en els limfomes i dóna lloc a l'activació de gens de càncer.