L'advocat belga de Puigdemont defensa que 'ha de quedar-se a Bèlgica fins que Madrid sigui raonable'

Paul Bekaert assegura que "no hi ha cap base legal per rebutjar la seva investidura" i acusa Llarena de fer "un judici polític".
Brussel·les .- L'advocat belga de Carles Puigdemont, Paul Bekaert, afirma en una entrevista a l'ACN que el candidat de JxCat "ha de quedar-se a Bèlgica fins que Madrid sigui raonable" i defensa que pot ser investit via telemàtica o per mitjà d'una declaració escrita. Amb tot, matisa també que la decisió de quedar-se o marxar és del seu client i admet que no ha parlat amb ell sobre l'escenari de tornar a Catalunya. Argumenta que si el Parlament decideix fer-lo president és "completament legal", ja que mentre sigui innocent "no hi ha cap base legal per rebutjar-ne la investidura". En aquest sentit, avisa que una suspensió de la sessió prevista dimarts que ve per ordre del Tribunal Constitucional aniria "en contra de la democràcia parlamentària". En l'entrevista també considera que la justícia espanyola "no és objectiva" i acusa el jutge del Suprem, Pablo Llarena, de fer "un judici polític" en denegar la petició de la Fiscalia de reactivar l'euroordre esgrimint que Puigdemont volia ser arrestat. "Normalment acceptes o no arrestar algú en funció de qüestions legals, no d'estratègia política", afirma.

Bekaert defensa que el seu client "té la possibilitat de parlar al Parlament" perquè "ha estat escollit, és candidat i és una democràcia". Nega que el president no tingui "plenitud" dels seus drets i argumenta que no coneix cap article de la constitució o la llei espanyola "que tingui prou base" per dir-ho. "Mentre no sigui condemnat té tots els seus drets, té tot el dret de ser a Bèlgica i el fet que hi hagi una ordre de detenció nacional a Espanya no vol dir que ell tingui l'obligació d'anar-hi", apunta l'advocat. "Ell és qui pot decidir-ho. Si va a Espanya, serà arrestat mentre hi hagi una ordre de detenció", recorda.

En aquest sentit, l'advocat afirma que com a advocat el seu objectiu és que el candidat de JxCat eviti la presó, un fet que remarca que és "important" per poder seguir fent política. "L'objectiu principal [de Puigdemont] és ser president i des de la presó no pot fer-ho, és impossible", remarca. Creu, però, que el candidat a la presidència espera que l'ordre de detenció serà retirada o anul·lada i, si és així, podrà tornar. Segons el magistrat belga, tot i que la decisió de retirar l'ordre és en mans de la justícia espanyola "els polítics poden crear un clima que permeti al jutge deixar-lo lliure".

Euroordre i justícia espanyola

Preguntat per si creu que la justícia espanyola és independent, Bekaert diu que sí però posa en dubte que els jutges puguin "deixar de banda" les seves opinions i creu que la justícia no és objectiva. "Van utilitzar l'euroordre per fer política i la convenció sobre l'euroordre diu clarament que no ha de ser utilitzada amb fins polítics", assegura. En aquest sentit, diu, va veure un "judici polític" en el pronunciament del jutge del Suprem, Pablo Llarena, sobre la petició d'activar una euroordre aprofitant el viatge a Dinamarca. "L'opinió política del fiscal i del jutge es poden llegir en els seus pronunciaments", critica.

Sobre la possibilitat que s'emeti una segona euroordre si Puigdemont i la resta de diputats es queden a Bèlgica, Bekaert admet que és possible però ho veu poc probable. "Si no van acceptar emetre una euroordre a Dinamarca, no veig perquè haurien de fer-ho", assegura. A més, diu que en línies generals si una extradició ha estat rebutjada a Bèlgica un primer cop, el segon també ho serà. Per altra banda, l'advocat descarta especular sobre si hi haurà més viatges com el de Dinamarca: "no ho sé, això és la seva agenda política".

Una Unió Europea poc democràtica

L'advocat assegura que el que més li ha xocat sobre el cas que porta és que "a Europa fos possible que vuit consellers fossin a la presó". "No es tracta de Catalunya o de la independència de Catalunya sinó de democràcia i és per això que em va xocar", reconeix. Es mostra molt crític amb la UE i atribueix el paper passiu del club europeu amb la situació democràtica a Catalunya a tres motius. Per una banda, que alguns països de la UE són democràcies joves. "Europa no fa aquests països més democràtics", lamenta i avisa que la democràcia al continent "està en perill". Segons ell, en part "no hi ha indignació" perquè "la gent no vol drets humans, vol seguretat".

Per altra banda Bekaert destaca el fet que el fet que el president de la CE, Jean-Claude Juncker, és del Partit Popular Europeu. "Si fos Polònia, es decidiria que s'ha de castigar el govern perquè la democràcia està en perill. Si fos Hongria, no hi intervindrien, igual que a Espanya. Per què? És simple, a Polònia no són els democristians els que són al poder", apunta.

El tercer motiu, a parer seu, és que hi ha estats que tenen problemes interns que poden trontollar amb la situació a Catalunya. A França o al Regne Unit, diu, hi ha els corsos o els escocesos i per això aquests estats "no simpatitzen amb els catalans". "D'una banda volen tenir solidaritat amb el PP i també perquè no volen problemes als seus països", conclou.

El recorregut fins a Estrasburg

Per últim, preguntat sobre la possibilitat d'acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans, Bekaert considera que "ara mateix és aviat per fer-ho". "Primer has de començar recorrent als tribunals del país, has d'esgotar totes les vies nacionals i si llavors no hi ha una solució, pots recórrer a Estrasburg", explica. Tot i que admet que el procés és llarg també diu que és una possibilitat i recorda que el tribunal amb seu a Estrasburg ja ha jutjat sobre alguns parlamentaris que no han pogut exercir com a tals a Turquia.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar