L'Eurocambra rep una quarantena de queixes sobre la violència de l'1-O i la situació democràtica a Catalunya

El Secretariat de la Comissió de Peticions proposa que la majoria es declarin "inadmissibles" però els eurodiputats tenen l'última paraula i encara no s'han pronunciat de forma "oficial"
Brussel·les .- La Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PETI) ha rebut en els darrers sis mesos prop d'una quarantena de requeriments perquè la Cambra abordi la democràcia i la situació política a Catalunya i altres aspectes com la violència policial durant el referèndum de l'1-O. Segons ha pogut saber l'ACN, el Secretariat del PETI ja ha recomanat que la majoria de les sol·licituds es declarin "inadmissibles" perquè considera que no són competència de la Unió Europea. Amb tot, fonts parlamentàries expliquen que els eurodiputats de la Comissió de Peticions no han pres "decisions finals sobre els precs que afecten Catalunya", i el rebuig és només una recomanació tècnica del Secretariat. "Són els membres de la comissió els que avaluen totes les peticions i decideixen si són declarades admissibles o inadmissibles", expliquen fonts de l'Eurocambra.

Per l'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras, membre de Peticions, rebutjar les queixes catalanes perquè no són competència de la UE és inapropiat, ja que la pròpia cambra ha discutit en ple la situació de l'1-O.

"Qui de moment ha posat en no admissible algunes d'aquestes peticions és el Secretariat", assegura a l'ACN l'eurodiputat d'ERC. Segons explica Terricabras en un primer moment es poden classificar però després es discuteix en una reunió de coordinadors i, si cal, es vota entre els membres de la comissió.

Des de l'Eurocambra expliquen a l'ACN que el Secretariat del PETI no té en compte "preferències polítiques" en les seves recomanacions i que els administradors "únicament analitzen si el contingut d'una petició es troba sota la competència de la Unió Europea". És a dir, si la UE pot actuar sobre el tema. "En qualsevol cas, els eurodiputats no han pres una decisió sobre el cas de Catalunya", afegeixen. Segons Terricabras, la "justificació" del Secretariat és que "no és un tema que afecti la UE". "Nosaltres argumentem que no és ben bé això", diu, i menciona com a exemple que el mateix Parlament Europeu ha mantingut en els darrers mesos un debat al plenari sobre la situació a Catalunya.

"No és veritat [que no afecti la UE], ens incumbeix perquè ho ha dit el plenari i aquest és l'argument perquè puguin acceptar-se moltes, potser no totes, de les peticions que es fan", afegeix l'eurodiputat. Segons detalla, hi ha queixes sobre els drets humans, les llibertats d'expressió o la violència a Catalunya i caldrà examinar les peticions "una a una". També diu que pot ser que, fins i tot, n'hi hagi més de 40, una xifra que des de l'Eurocambra admeten que és "estimada" i no "exacta".

C's dona per fet que el PETI ho ha desestimat

Tot i que els diputats de la Comissió encara no han pres una decisió final, l'eurodiputat de Ciutadans Javier Nart, membre suplent de la comissió, donava per fet en un comunicat enviat a la premsa que la comissió "desestima reiteradament les reclamacions de sectors independentistes" i es congratulava del "bon criteri" del PETI aplicat "davant la pluja de reclamacions".

Segons Terricabras, però, l'opinió del Secretariat és un "primer pas" que té "poca importància" i si algú en treu "grans conclusions", diu, "va massa de pressa".

D'acord amb el reglament de la cambra una petició s'admet si almenys un terç dels membres de la Comissió ho demanen, és a dir, si 12 dels 36 diputats que en formen part hi voten a favor. Segons l'eurodiputat d'ERC la resolució definitiva sobre l'admissió de les peticions serà "segurament" a finals de gener, cap al 23, o al febrer, cap al 21 (quan està previst que es reuneixi la Comissió).

"Encara hi ha temps suficient per presentar algun tipus d'al·legació o proposta i per discutir-ho i replicar-ho", assenyala. "No sé com acabarà però no s'ha de dramatitzar ni fer veure que Catalunya és rebutjada a Europa perquè no hi té res a veure això", conclou el republicà.

Segons la pròpia definició que en fa l’Eurocambra, la Comissió de Peticions actua com a pont entre els ciutadans de la UE i les seves institucions i permet a tots els ciutadans europeus exercir el dret a dirigir-se per escrit al Parlament Europeu per abordar els diferents problemes que puguin afrontar en la seva vida quotidiana, sempre que les qüestions que plantegin incideixin en l'àmbit competencial de la UE.

Entre diferents aspectes abordats per aquesta Comissió arran de peticions hi ha el cas dels nadons robats a l'Estat durant el franquisme o el transvasament del riu Ebre.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar