Tajani i tres comissaris participaran en un acte per recordar la resolució del 1983 que parlava del reconeixement "dels drets dels estats bàltics a l'autodeterminació".
Brussel·les .- El Parlament Europeu ha celebrat aquest dimecres a la tarda una cerimònia per commemorar el 35è aniversari del seu suport pel dret a l'autodeterminació d'Estònia, Letònia i Lituània i la celebració d'un referèndum d'independència. El president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, juntament amb els comissaris bàltics Andrus Ansip, Valdis Dombrovskis i Vytenis Andriukaitis, han participat en un acte per recordar la resolució de la cambra del 1983 que instava els ministres d'Exteriors dels països de l'aleshores Comunitat Europea a treballar perquè "les aspiracions" dels pobles bàltics "siguin acomplertes".

Els eurodiputats a Brussel·les el 1983 van considerar que calia donar suport a la declaració conjunta de 45 ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània de l'abril del 1979 que instava l'ONU a "reconèixer els drets dels estats bàltics a l'autodeterminació i la independència, i a demanar un referèndum sobre aquest tema".

El text de l'Eurocambra, que es va aprovar per 99 vots a favor, 6 en contra i 7 abstencions en una època en què Espanya encara no era al club, citava l'article VIII de la conferència de Hèlsinki, que garantia "el dret a l'autodeterminació dels pobles i el seu dret, en total llibertat, a determinar, quan i si ho volen, el seu estatus intern i extern". A més, la resolució condemnava l'ocupació soviètica dels estats bàltics del 1940, que recordava que ja havien estat independents durant els anys 20.

La resolució del Parlament Europeu va ser preparada per l'austríac Otto von Habsburg, que era membre del comitè d'Afers Polítics de la cambra. El seu era el segon intent de Brussel·les d'aprovar una resolució d'aquest tipus, que ja havia intentat tres anys abans, el 1980, el britànic Alan Tyrrell. Llavors, el text es va aturar per les pressions de la Unió Soviètica.

El Parlament Europeu va ser l'única institució internacional a donar suport als bàltics en la seva petició de llibertat, i en un moment en què molts dels seus líders independentistes estaven empresonats, segons recorda l'eurodiputat estonià Tunne Kelam en un article al seu blog.

Estònia, Letònia i Lituània van aconseguir la seva independència a principis dels anys 90, i van entrar a la UE el 2004, 21 anys després d'aquella declaració de l'Eurocambra.

L'acte al Parlament Europeu ha comptat amb la participació del president de la cambra, Antonio Tajani, els comissaris Andrus Ansip, Valdis Dombrovskis i Vytenis Andriukaitis, i eurodiputats bàltics.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar