El TJUE sentencia que Uber és un servei de transport subjecte a la regulació dels estats en aquest àmbit

La justícia europea dona la raó a Elite Taxi Barcelona que va denunciar la plataforma per "competència deslleial"
Brussel·les .- El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que els serveis d'Uber s'ajusten als definits com un servei de l'àmbit dels transports i, per tant, han d'estar sotmesos a les seves exigències. En una sentència comunicada aquest dimecres la justícia europea assenyala que els estats membres poden regular els requisits de la prestació del servei. La decisió va en la línia de les conclusions prèvies no vinculants emeses per l'advocat general del TJUE, Maciej Szpunar, que ja va determinar al maig que l'estat espanyol pot obligar Uber a operar amb llicència. La sentència d'aquest dimecres ha estat dictada després que l'associació professional Elite Taxi de Barcelona interposés el 2014 una demanda davant del jutjat mercantil 3 denunciant que els serveis d'Uber eren "competència deslleial". El dictamen de la UE ha estat molt esperat en el sector del taxi, en peu de guerra des de fa mesos per aquest tipus d'aplicacions.

El servei d'Uber, que posa en contacte conductors no professionals amb passatgers per efectuar desplaçaments urbans, no disposa de llicències i autoritzacions previstes en el Reglament Metropolità del Taxi de Barcelona, segons que denunciava l'associació Elite Taxi. El jutjat mercantil 3 va considerar necessari dilucidar si Uber ha de disposar d'aquesta autorització administrativa i, prèviament, demanava determinar si els serveis prestats han de considerar-se serveis de transport, serveis propis de la societat de la informació o una combinació dels dos tipus de serveis.

En la sentència, dictada aquest dimecres, la justícia europea declara que Uber està "indissolublement vinculat a un servei de transports" i s'ha de qualificar com "un servei en l'àmbit dels transports" a afectes dels dret de la Unió Europea.

En conseqüència, el TJUE assenyala que el servei està exclòs de l'àmbit de l'aplicació de la lliure prestació dels serveis en general, així com de l'àmbit d'aplicació de la Directiva dels serveis en el mercat interior i del de la Directiva sobre el comerç electrònic.

Així mateix, afegeix que segons aquesta definició i segons l'estat actual del dret de la UE, són els estats membres els que han de regular les condicions de prestació dels serveis, sempre i quan respectin les normes general del Tractat de funcionament de la Unió Europea.

Servei d'intermediació, part integrant del de transports

El TJUE considera que Uber no es limita a un servei d'intermediació perquè "crea un oferta de serveis de transport urbà accessible mitjançant eines informàtiques i que s'organitza en favor de les persones que desitgen fer servir aquesta oferta per realitzar un desplaçament urbà".

En aquest sentit, la justícia europea assenyala que l'aplicació és "indispensable" tant pels conductors com per a les persones que desitgen realitzar un desplaçament i posa de manifest que Uber "exerceix una influència decisiva" sobre les condicions de prestació efectuades pels conductors.

En conseqüència, la sentència estima que el servei d'intermediació "és part integrant d'un servei global l'element principal del qual és un servei de transports" i, per tant, no respon a un servei de la societat de la informació sinó a un servei en l'àmbit dels transports.

El TJUE declara que, seguint aquestes consideracions, la directiva sobre el comerç electrònic no és aplicable a Uber així com tampoc la directiva dels serveis en el mercat interior. Pels mateixos motius, la justícia europea afegeix que tampoc pot estar inclòs en l'esfera dels serveis de lliure prestació de serveis en generals sinó en la política comuna de transports, tot remarcant que els serveis com Uber "no han donat peu a l'adopció de normes sobre la base d'aquesta política".

Uber va deixar d'operar a tot Espanya a finals del 2014 arran d'una sentència d'un jutjat mercantil de Madrid que va ordenar el cessament de les seves activitats de transport de passatgers a través d'UberPOP. Posteriorment, l'empresa va recuperar les operacions però només a la capital espanyola i amb 3 serveis: UberX, negoci de conductors professional amb llicència VTC (de vehicles amb conductor professional); UberOne, servei de xofer 'premium' amb cotxes elèctrics; UberEats, servei d'entrega de menjar a domicili. En un primer moment, la companyia va instal•lar la seu social a Barcelona, però la recuperació del servei només a Madrid va fer que la traslladés allà.

Uber no ha desenvolupat el servei UberX a Barcelona per la limitació de llicències VTC a Catalunya. La companyia nord-americana ha demanat a la Generalitat en diverses ocasions que ampliés el nombre de permisos per poder operar. A Barcelona, sí que hi ha altres companyies, com Cabify, que operen amb les llicències VTC.

Per la seva part, els taxistes han fet diverses jornades de vaga contra l'eventual arribada al mercat de noves llicències VTC. Reclamen que el Ministeri de Foment compleixi amb la proporció d'una llicència VTC per cada 30 de taxi i alerten que, al marge d'aquesta proporció, a Catalunya hi ha unes 3.000 llicències pendents de resolucions judicials.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar