Els britànics acudeixen a les urnes en un context marcat pel 'Brexit' i l'amenaça terrorista

Les enquestes mostren un frec a frec entre la primera ministra Theresa May i el líder laborista Jeremy Corbyn.
Londres .- Prop de 46 milions de britànics estan cridats a les urnes aquest dijous, en unes eleccions marcades pels recents atemptats terroristes al Regne Unit, tres en menys de quatre mesos, i amb la tasca de negociar el 'Brexit' a l'horitzó. Uns comicis que arriben tres anys abans del previst i que la primera ministra, Theresa May, va decidir convocar de forma anticipada per poder ampliar la majoria del partit conservador i assegurar "el millor acord possible amb Brussel·les" per sortir de la UE. Un lideratge que pronosticava "fort i estable" i que els últims esdeveniments podrien veure amenaçat; de fet, el líder de l'oposició, Jeremy Corbyn, està a només quatre punts de May segons les darreres enquestes.

Minuts després de convocar eleccions anticipades, May va assegurar en una compareixença al 10 de Downing Street que els comicis eren "l'única manera de garantir la certesa i la seguretat pels propers anys", que definia com "un punt d'inflexió pel Regne Unit". La 'premier' va lamentar en nombroses ocasions que, si bé el país estava "unit" respecte el 'Brexit' aquesta cohesió no es traslladava al parlament. Amb la convocatòria d'eleccions, May esperava ampliar la majoria del partit conservador i aconseguir un mandat més fort per tirar endavant el 'Brexit' i poder negociar amb Brussel·les la sortida del Regne Unit des d'una posició més còmode i forta.

La resta de partits van donar suport a la convocatòria d'eleccions anticipades. Pels laboristes, els comicis representaven "una oportunitat" per revertir les retallades del govern conservador i refer el pla 'Brexit' proposat pels 'tories'. Durant la campanya electoral, l'únic partit que ha parlat obertament d'aturar el 'Brexit' i tornar a votar sobre la continuïtat del Regne Unit dins la UE ha estat el liberal-demòcrata. El partit liderat per Tim Farron defensa que "no hi ha cap acord que millori les condicions que el Regne Unit té actualment com a membre de la UE" i per això s'ha compromès a treballar perquè "les generacions futures puguin seguir gaudint dels beneficis" de formar part del club comunitari.

Amenaça terrorista

El Regne Unit ha estat blanc del jihadisme i ha patit, en menys de tres mesos, tres atacs terroristes. El primer va ser el 22 de març, quan Khalid Masood, un home de 52 anys i de nacionalitat britànica a qui els serveis de seguretat ja havien investigat anteriorment, va envestir la multitud al pont de Westminster, a Londres. Cinc persones van morir arran de l'atropellament i una sisena, un agent de policia, també va morir després que el terrorista l'apunyalés per intentar accedir a l'edifici del parlament. Dos mesos més tard, mentre la cantant nord-americana, Ariana Grande, oferia un concert al Manchester Arena, un terrorista es feia esclatar en un dels accessos del recinte, provocant 22 morts i més d'un centenar de ferits. El Regne Unit va elevar el nivell d'alerta antiterrorista al màxim després d'aquest atac i la campanya electoral es va suspendre per respecte a les víctimes i els seus familiars. No seria l'única vegada; menys de dues setmanes després, la capital britànica tornava a ser colpejada pel terror. En aquesta ocasió, tres atacants van provocar 8 morts i una cinquantena de ferits en atropellar diversos vianants i apunyalar-ne d'altres a la zona de London Bridge, al centre de la ciutat.

Tot i la suspensió de la campanya, que va durar tot just un dia, l'atemptat de London Bridge ha tingut una afectació inqüestionable en els discursos dels principals partits polítics. En els darrers dies, el líder laborista, Jeremy Corbyn, ha demanat obertament la dimissió de Theresa May, a qui acusa d'haver retallat notablement la despesa en seguretat mentre ocupava el càrrec de ministra d'Interior, entre els anys 2010 i 2016.

Per la seva banda, la primera ministra britànica ha afegit a la seva consigna de reclamar "un lideratge fort i estable" per garantir "el millor acord possible" amb Brussel·les la necessitat d'acabar d'una vegada per totes amb l'extremisme islàmic, amb el qual considerava que s'havia estat "massa tolerant". "Si les lleis sobre els Drets Humans s'interposen a l'hora de combatre l'extremisme i el terrorisme, les canviarem per tal de garantir la seguretat dels britànics", va dir May en un acte de campanya aquest dimarts.

Un segon referèndum d'independència a Escòcia?

Poc abans que Theresa May convoqués eleccions anticipades, el parlament escocès va aprovar els plans de la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, de celebrar un segon referèndum d'independència a Escòcia. Segons la líder escocesa, Londres no pot "imposar" el futur dels escocesos tirant endavant un 'Brexit' que "els arrossegaria fora de la UE contra la seva voluntat". Tot i que la 'premier' britànica no ha tancat la porta a un segon referèndum d'independència a Escòcia, ha insistit que "ara no és el moment" i ha apostat per fer la consulta "un cop els termes del 'Brexit' estiguin clars". Segons May, el calendari previst per Sturgeon, que estudia convocar un segon referèndum entre la tardor del 2018 i la primavera del 2019, no permetria als escocesos saber "quin seria l'acord al qual s'arribaria amb la UE" ni "com seria l'opció alternativa d'una Escòcia independent".

Sturgeon, però acusa May de voler posposar la qüestió del referèndum "fins molt després del 'Brexit" i assegura que aleshores "el mal ja estarà fet" i podrà ser "massa tard per Escòcia".

Segons la líder del partit independentista escocès, "l'actitud de Westminster d'intentar bloquejar un mandat democràtic" i oposar-se a la voluntat "de la majoria del Parlament escocès" de convocar un referèndum constitueix en si mateix "un argument per la independència".

Un tomb a les enquestes

La primera enquesta sobre el possible resultat de les eleccions britàniques, publicada pel diari 'The Times' poques hores després que May anunciés els comicis, donava una majoria absoluta pels conservadors. En concret, els atorgava 382 escons dels 650 que hi ha a la Cambra dels Comuns. Els laboristes es quedarien amb 179, els independentistes escocesos 56 i els liberals n'aconseguirien només 10.

Ara bé, la distància entre tots dos líders s'han anat reduint; en la darrera enquesta publicada per YouGov, hi hauria només 4 punts de diferència entre conservadors (42%) i laboristes (38%). A principis de la campanya, havien estat de més de 14.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar