Kosovo, deu anys d'una independència 'inevitable'

Els experts apunten a la integració del país a la UE com el futur "més sensat" per a Pristina i lamenten que Espanya continuï sense reconèixer l'estat kosovar
Brussel·les .- Kosovo celebra aquest dissabte deu anys d'una declaració d'independència al parlament que va fer del país on viuen prop de dos milions de persones un cas "únic". Només un any després de la declaració unilateral una cinquantena d'estats ja l'havien reconegut -entre ells els Estats Units i bona part dels europeus- i la suma de reconeixements supera avui el centenar. Amb tot, alguns estats com Espanya continuen considerant-la una regió de Sèrbia.

El mosso que va ajudar el president destituït a fugir ja ha estat expedientat i ara es vol saber si altres aprofiten els dies lliures per formar part de l'equip d'escortes.
La Conselleria d'Interior ha obert una investigació interna per saber si els agents de seguretat que envolten Carles Puigdemont a Bèlgica són membres dels Mossos d'Esquadra. Un dels escortes inicials sí que és mosso i ha estat expedientat. Ara es vol saber si la quinzena d'agents que protegeixen el president destituït també són policies catalans que viatgen a Brussel·les per oferir els seus serveis d'escorta aprofitant quan tenen dos o tres dies de festa.

Un dels escenaris que contempla la Comissió Europea també inclou disminuir un 30% les subvencions en política agrícola.
Brussel·les .- La Comissió Europea planteja la possibilitat de retallar els fons de cohesió i la política agrària comuna (PAC) a partir del 2021 per compensar la pèrdua d'ingressos de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. En un informe sobre les prioritats pressupostàries a partir del 2020, la Comissió Europea presenta diversos escenaris per fer retallades en despesa i augmentar ingressos, i alguns impactarien, si s'arriben a aplicar, directament a Catalunya i bona part de l'Estat espanyol. En concret, en un dels escenaris, la Comissió Europea proposa eliminar els fons de cohesió per a les regions més desenvolupades o les que es consideren 'en transició', el que permetria un estalvi de 95.000 milions d'euros, un 8,7% de l'actual marc financer plurianual. Això deixaria fora d'aquests ajuts a Catalunya, que té un PIB per sobre de la mitjana europea, però també el País Valencià i les Illes, que es consideren regions de transició, i bona part del nord d'Espanya.

Cinc pel·lícules amb segell català es projectaran a la Berlinale

'La enfermedad del domingo' de Ramón Salazar i 'Trinta Lumes' de Diana Toucedo competiran a la secció Panorama.
El Festival internacional de Berlin – Berlinale arrencarà aquest dijous i es projectaran cinc pel·lícules amb segell català. A la secció Panorama, competiran dues pel·lícules catalanes: 'La enfermedad del domingo' de Ramón Salazar i 'Trinta Lumes' de la cineasta gallega resident a Barcelona Diana Toucedo, i a la secció Forum del certamen s'hi podran veure l'òpera prima de Meritxell Colell, 'Con el viento', i la coproducció catalana 'Teatro de guerra' dirigida per Lola Arias. Així mateix, la recentment premiada als Goya 'La llibreria' d'Isabel Coixet tindrà la seva estrena internacional al festival amb una gala especial. Fa un any, 'Estiu 1993', de Carla Simón, va guanyar dos premis del certamen: el guardó a la millor opera prima de la Berlinale i el Gran premi del jurat internacional de la secció Generation Kplus del Festival de Berlín, 'ex aequo' amb la xinesa 'Becoming who I was', de Chang-Yong Moon.

Acaba el judici pel saqueig de l'herència a Catalunya d'un príncep saudita

La fiscalia i l'acusació particular mantenen les peticions de pena pels acusats
El judici contra els acusats de saquejar el patrimoni d'un príncep saudita després de la seva mort ha acabat aquest dijous a l'Audiència de Barcelona 14 anys després d'iniciar-se la instrucció del cas i 25 anys després de la mort del propietari de les múltiples propietats immobiliàries de luxe que tenia repartides per diversos punts de Catalunya, com Barcelona i Santa Maria d'Oló (Moianès). La fiscalia i l'acusació particular han mantingut les seves peticions de penes de presó i indemnització contra els acusats, una empresària russa, el seu comptable, i la dona i el fill de l'apoderat del príncep, que va morir l'any passat i també estava acusat. S'enfronten als delictes de receptació, estafa impròpia, blanqueig de capitals, apropiació indeguda i insolvència punible.

El Comitè dels Drets del Nen vol prohibir l'entrada a les corrides als menors de 18 anys així com també que es facin toreros
Brussel·les .- L'ONU ha reclamat a Espanya que protegeixi els menors d'edat dels "efectes perjudicials" de les corrides de toros. En un informe de seguiment dels drets dels infants elaborat per les Nacions Unides, es recomana "prohibir la participació dels nens de menys de 18 anys com a toreros o com a espectadors en els esdeveniments de tauromàquia". La recomanació s'inclou en el punt 25 de l'informe, elaborat pel Comitè dels Drets del Nen, aprovat en la seva sessió 77ena, el 2 de febrer. A més de protegir els nens dels efectes nocius dels toros, l'informe també insta l'Estat espanyol a fer més en educació i en la protecció de menors, amb recomanacions com la de combatre "els estereotips de gènere" dels llibres de text o el currículum escolar, o fomentar que tots els menors tinguin un accés igualitari als llibres, el transport o el menjador escolar que no deixi en situació de desavantatge els nens de famílies desfavorides.

Merkel i Schulz acorden una nova gran coalició a Alemanya quatre mesos després de les eleccions

La CDU, la CSU i els socialdemòcrates anunciaran el pacte durant aquest dimecres, segons diversos mitjans alemanys.
Brussel·les .- La cancellera alemanya Angela Merkel i el líder dels socialdemòcrates alemanys, Martin Schulz, han arribat a un acord per forjar un nou govern de gran coalició quatre mesos després de les eleccions, segons informen diversos mitjans alemanys com 'Der Spiegel' o ARD i ha confirmat, a Twitter, una membre de la CDU, Serap Güler. El pacte, que segons apunten els rotatius alemanys s'anunciarà formalment aquest dimecres, permetrà a Merkel seguir al capdavant de l'executiu i implicarà de nou l'entrada dels socialdemòcrates al govern i la participació dels bavaresos de la CSU. L'entrada de l'SPD al govern amb els conservadors incomplirà la promesa que Schulz, expresident del Parlament Europeu, va fer durant la campanya electoral.

L'advocat belga de Puigdemont defensa que 'ha de quedar-se a Bèlgica fins que Madrid sigui raonable'

Paul Bekaert assegura que "no hi ha cap base legal per rebutjar la seva investidura" i acusa Llarena de fer "un judici polític".
Brussel·les .- L'advocat belga de Carles Puigdemont, Paul Bekaert, afirma en una entrevista a l'ACN que el candidat de JxCat "ha de quedar-se a Bèlgica fins que Madrid sigui raonable" i defensa que pot ser investit via telemàtica o per mitjà d'una declaració escrita. Amb tot, matisa també que la decisió de quedar-se o marxar és del seu client i admet que no ha parlat amb ell sobre l'escenari de tornar a Catalunya. Argumenta que si el Parlament decideix fer-lo president és "completament legal", ja que mentre sigui innocent "no hi ha cap base legal per rebutjar-ne la investidura". En aquest sentit, avisa que una suspensió de la sessió prevista dimarts que ve per ordre del Tribunal Constitucional aniria "en contra de la democràcia parlamentària". En l'entrevista també considera que la justícia espanyola "no és objectiva" i acusa el jutge del Suprem, Pablo Llarena, de fer "un judici polític" en denegar la petició de la Fiscalia de reactivar l'euroordre esgrimint que Puigdemont volia ser arrestat. "Normalment acceptes o no arrestar algú en funció de qüestions legals, no d'estratègia política", afirma.

L'Eurocambra rebutja una trentena de peticions sobre la violència de l'1-O i la situació democràtica a Catalunya

La Comissió de Peticions justifica que les queixes no són "admissibles" perquè "clarament" les institucions europees no són "competents" en els assumptes recollits en les queixes.
Brussel·les .- La Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PETI) ha rebutjat aquest dimarts la tramitació d'una trentena de sol·licituds relacionades amb la violència de l'1-O i la situació democràtica a Catalunya. La majoria dels representants dels grups polítics de la comissió parlamentària han votat que les peticions siguin declarades "inadmissibles", ja que, d'acord amb la justificació que ja havia fet el Secretariat prèviament, consideren que "clarament" les institucions europees no són "competents" en els assumptes que es recullen en les peticions ciutadanes. Segons ha pogut saber l'ACN la decisió sobre les peticions havia de votar-se dilluns però no va ser possible per manca de temps.