Narbona demana obrir "un espai de diàleg polític de forma immediata".
La presidenta del PSOE, Cristina Narbona, ha instat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a desconvocar el referèndum "el més aviat possible per garantir que s'obri un espai de diàleg polític de forma immediata". Narbona ha assegurat que "el PSOE dona suport a la legalitat vigent i ho està demostrant" i ha citat "els més de 120 alcaldes de Catalunya que són on han de ser, del costat dels qui creiem que la democràcia es recolza i garanteix a través del compliment de les lleis", ha afegit. En la línia del secretari general del PSOE, Narbona també ha demanat al president del govern espanyol que també obri la "via política" per resoldre el conflicte amb Catalunya.

Critiquen des del Congrés l'estratègia de l'Estat i demanen "diàleg" per "acabar amb l'atac als drets democràtics".
Diferents representants de Podem i les seves confluències, ERC, PDeCAT, PNB i Bildu han fet una compareixença conjunta per "exigir la llibertat" dels detinguts en l'operació policial contra el referèndum. Han mostrat la seva "preocupació, inquietud i tristesa" pel fets ocorreguts dimecres a Catalunya, amb 41 registres i una quinzena de detinguts. Per això, han llençat un missatge al govern espanyol per tal que busqui el "diàleg" i han denunciat "els atacs als drets democràtics". Per part d'ERC, el portaveu al Congrés, Joan Tardà, ha llençat un missatge de solidaritat per als detinguts i les seves famílies i ha afirmat que "és un sense sentit" aturar el referèndum per la via de les detencions. "Prova d'això és la resposta cívica de la ciutadania catalana i espanyola, a la que volem agrair la seva solidaritat", ha manifestat. "Exigim democràcia i diàleg i que s'acabi ja l'atac a les llibertats", ha dit Lucia Martín, d'En Comú Podem. Per part del PDeCAT, el portaveu adjunt, Jordi Xuclà, ha afirmat que "el diàleg i l'acord polític són l'única via per restablir els canals de convivència".

La Guàrdia Civil abandona definitivament el Departament d'Economia quasi 24 hores després d'haver-hi entrat

A Rambla de Catalunya només hi queden els serveis de neteja de la ciutat.
Els últims agents de la Guàrdia Civil han abandonat definitivament el Departament d'Economia quan feia quasi 24 hores que hi havia entrat. Tampoc hi queda cap dels vehicles del cos policial espanyol, que han estat retirats per grues. Segons fonts del Departament, els escorcolls van acabar a quarts de nou del vespre. Els agents, però, no van poder sortir a aquella hora, ja que els milers de persones concentrades al carrer n'impedien el seu pas. Al voltant de les 4 i enmig d'un cordó policial dels Mossos d'Esquadra, alguns agents van poder sortir de la conselleria, quan ja s'havien retirat bona part dels milers de persones que s'havien concentrat a Rambla de Catalunya en senyal de protesta. En aquests moments, al carrer només hi queden els serveis de neteja de la ciutat.

Granada, Santander, Oviedo o Vigo fan concentracions en suport de Catalunya després de l’actuació de la Guàrdia Civil
Centenars de persones s’han manifestat a diferents punts de l’estat espanyol per a defensar les “llibertats democràtiques” i el “dret a decidir” dels catalans. Els manifestants s’han concentrat en protesta per la resposta policial del govern espanyol davant la situació a Catalunya. El desencadenament de les mobilitzacions han estat els més de 40 registres i les 14 detencions que ha portat a terme la Guàrdia Civil en diferents departaments del govern català. Tot i que la concentració de Madrid ha estat la més nombrosa i ha comptat amb la presència de diputats de diferents grups polítics com ara Podem, ERC, PDeCAT i PNB, a altres punts de l'Estat com Granada, Santander, Oviedo o Vigo també s’han produït diverses protestes.

10.000 persones es concentren a Girona i denuncien 'enèrgicament' l'operatiu 'de les clavegueres de l'Estat' contra l'1-O

Membres de la plataforma Girona Vota deixen clavells davant la Subdelegació i la ciutadania encartella la ciutat de manera massiva.
Girona .- Unes 10.000 persones s'han concentrat aquest vespre a Girona per denunciar "enèrgicament" l'operatiu policial ordenat per "les clavegueres de l'Estat" contra l'1-O. La plaça Constitució s'ha omplert d'estelades i crits a favor de la independència i el referèndum. Responent a la crida de la plataforma Girona Vota, els manifestants han clamat a favor del dret a decidir i han denunciat les detencions de càrrecs del Govern i els escorcolls que s'han practicat aquest dimecres. "Avui han donat un pas més en l'estat d'excepció que estan instaurant per la porta del darrere, assaltant les seus del Govern de Catalunya i dels seus legítims representants", recull el manifest que s'ha llegit durant la protesta. Acompanyats pels gegants de la ciutat, els gironins han desplegat una pancarta amb el lema 'Democràcia' davant la Subdelegació de l'Estat i, després, els membres de la plataforma hi han dipositat clavells. A continuació, la gernació s'ha desplegat per la ciutat fent una encartellada massiva.

Les conclusions van posar de manifest que va existir una "brigada política" per perseguir adversaris polítics.
El Congrés ha aprovat el dictamen de la comissió d'investigació sobre l'ús partidista del Ministeri de l'Interior durant el mandat de Jorge Fernández Díaz. A les conclusions, que es van redactar a finals de juliol, l'oposició (a excepció de Cs) va pactar un text on es posava de manifest que va existir 'l'Operació Catalunya' i que hi va haver un "ús partidista" del ministeri i es va crear una "estructura policia amb el consentiment del ministeri per perseguir adversaris polítics". Aquest dijous, l'última pas era aprovar el dictamen de la comissió al ple del Congrés. Novament, s'ha repetit l'equilibri de vots i el PP ha estat l'únic en oposar-se al text. Cs ha optat novament per l'abstenció per considerar que els treballs "no havien extret proves concloents". Els diputats d'ERC i PDeCAT, que no havien participat de la resta del ple, han tornat a l'hemicicle per votar.

El TC anul·la els acords de la Mesa del Parlament per tramitar la Llei del Referèndum i la de Transitorietat

L'alt tribunal demana a la fiscalia que investigui Forcadell i els membres sobiranistes de la mesa.
El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat els acords de la Mesa del Parlament que van permetre tramitar la Llei del Referèndum i la de Transitorietat (ambdues suspeses també cautelarment per l'alt tribunal). El ple ha estimat, doncs, els dos incidents d'execució de sentència presentats pel govern espanyol i que el TC ja havia admès a tràmit. A més, els magistrats demanen a la fiscalia que investigui l'actuació tant de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com de la resta de membres sobiranistes de la cambra per si se'ls pot exigir alguna responsabilitat. Les decisions s'han pres per unanimitat. L'executiu de Rajoy va requerir l'actuació del TC perquè considera que el Parlament ha contradit una sentència anterior de l'alt tribunal. Concretament, la sentència de desembre de 2015 que declarava nul·la la resolució de ruptura aprovada al Parlament al novembre.

Al vicepresident li sembla "adequat" que la interventora general del Govern hagi passat informació al ministeri d'Hisenda sobre els comptes de la Generalitat.
El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha denunciat un assalt a les institucions catalanes i la detenció de "bones persones", l'endemà de l'operatiu policial de la Guàrdia Civil al departament d'Economia. En una entrevista a 'Els matins' de TV3, el també conseller d'Economia ha lamentat que "la meitat" de l'equip del departament estigui detingut, i ha mostrat l'"evidència" que la voluntat de l'Estat és "impedir la feina de l'equip". Sobre els detinguts, Junqueras ha dit que són "bones persones i treballadores que intenten fer el bé". D'altra banda, i sobre el fet que la interventora general de la Generalitat hagi tornat a enviar al ministeri d'Hisenda els informes setmanals de despesa que li reclamava el ministre, Cristóbal Montoro, el vicepresident del Govern ha dit que és "adequat", perquè la interventora -un cos estatal- "compleix amb la seva feina de la millor manera possible".

Puigdemont denuncia la suspensió de l'autogovern en aplicar-se un 'estat d'excepció' i referma l'1-O

El president de la Generalitat fa una crida a la ciutadania per donar una resposta "massiva i pacífica" davant de l'actitud "totalitària" del govern espanyol.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha denunciat la "suspensió" de l'autogovern en aplicar-se un "estat d'excepció" per part del govern espanyol. En una declaració institucional des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat -després de reunió extraordinària del Consell Executiu d'aquest dimecres al matí- Puigdemont ha refermat el referèndum: "L'1-O sortirem de casa, portarem una papereta i la farem servir". A més, ha fet una crida a la ciutadania per donar una resposta "massiva i pacífica" davant de l'actitud "totalitària" de l'Estat. El president ha asseverat que en les "darrers hores i avui" el govern espanyol ha "suspès de facto l'autogovern de Catalunya i ha aplicat de facto un estat d'excepció". "Les llibertats estan essent suspeses i reprimides", ha afegit.