Els familiars dels 'presos polítics' i del Govern a Brussel·les s’associen per demanar ajut econòmic

L’Associació pels Drets Civils obre un compte per reunir fons que sufraguin els desplaçaments de les famílies per veure’ls o dels implicats per a declarar i canalitzar altres suports
Els familiars dels deu “presos polítics” –els líders de l’ANC i Òmnium, i els vuit membres del Govern destituïts que són a Estremera i Alcalá Meco-, del president Carles Puigdemont i dels quatre consellers que són a Brussel·les han presentat aquest dimarts l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), amb la que pretenen canalitzar tots els “suports” que rebin i, a més, reunit fons econòmics que els ajudin. De fet, la principal despesa que sufragaran amb l’ajut que recaptin serà la generada pels desplaçaments dels familiars per poder veure els presos i els que són a Bèlgica, així com les que es puguin derivar dels viatges dels propis implicats si han d’anar a declarar a Madrid.

Rull i Turull demanen la seva excarceració i al·leguen que acaten l'article 155

“Encara que discrepant políticament del seu contingut i legitimitat han acatat expressament les mesures decretades a l’empara de l’article 155”
Els consellers empresonats Josep Rull i Jordi Turull han demanat a la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela que els posi en llibertat adduint que tots dos, igual que la resta del Govern destituït, han acatat les mesures aplicades a través de l’article 155 de la Constitució. Als seus recursos contra la decisió de la jutgessa de dictar presó incondicional, recorden que tots els membres del Govern, inclosos ells dos, “encara que discrepant políticament del seu contingut i legitimitat han acatat expressament les mesures decretades a l’empara de l’article 155 de la Constitució sense efectuar ni promoure cap tipus de resistència a la seva aplicació”. Els recursos asseguren a més que el risc de reiteració delictiva és avui “completament nul”, com ho demostra el fet que “després de l’aplicació d’aquest article no s’ha adoptat ja cap acord ni dictat cap disposició de cal classe ni pel Govern, que es va reunir en finalitzar la sessió parlamentària del 27 d’octubre sense adoptar cap acord, ni tampoc cap ordre per part de cap dels consellers cessats”, com costa al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Puigdemont anirà a la presó d'Estremera si és extradit

L'Administració Penitènciaria li garanteix que pot estar en una cel·la individual si ho sol·licita
El president Carles Puigdemont i els dos consellers del Govern destituït que són amb ell a Brussel·les, Toni Comín i Lluís Puig, aniran a la presó d'Estremera si la justícia belga autoritza l'euroordre d'arrest ordenada per l'Audiència Nacional espanyola, segons el document que la justícia espanyola ha enviat a la belga i al qual ha tingut accés l'ACN. En aquest centre penitenciari ja hi ha ingressats els consellers destituïts Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Carles Mundó, a banda del vicepresident Oriol Junqueras. Pel que fa a les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret, anirien a un centre penitenciari de característiques similars també a Madrid, tot i que no s'especifica quin. Les conselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs són a la presó d'Alcalà Meco.

El PSC proposa la 'hisenda federal' i la reforma constitucional entre les 700 mesures del programa electoral

Els socialistes plantejaran al món laboral un acord per "l'estabilitat i la confiança" els primer sis mesos per tal que retornin les empreses que han traslladat la seva seu social fora de Catalunya
El PSC ha presentat aquest dilluns el programa electoral de cara el 21-D. I una de les mesures que plantegen és la "hisenda federal" com a nou model de finançament: és a dir, un "pacte fiscal federal" que increment els recursos per a les competències pròpies i d'acord amb el principi d'ordinalitat. La reforma constitucional federal, sense calendari, també és al programa dels socialistes, amb Miquel Iceta al capdavant i sota el lema 'Solucions! Ara, Iceta!', una reforma que suposaria que tots els ciutadans de l'Estat votessin primer una nova Constitució i que després els catalans avalessin a les urnes un nou Estatut en clau federal. Una de les mesures que també recull el programa és un acord per l'estabilitat i la confiança amb la mirada posada al món laboral durant els primers sis mesos de govern, per tal que retornin les empreses que han traslladat la seva seu social fora de Catalunya les darreres setmanes arran del procés.

Geli formarà part finalment de la llista de Junts per Catalunya però en els darrers llocs

L'exconsellera del PSC descarta ocupar les primeres posicions per raons professionals
L'exconsellera de Salut durant l'etapa del govern tripartit, Marina Geli, ha confirmat aquest divendres la matí que finalment formarà part de les llistes de Junts per Catalunya, que encapçala el president Carles Puigdemont, però en els darrers llocs. En tres piulades a Twitter, Geli explica que ocuparà els llocs de tancament per la demarcació de Barcelona de cara a les eleccions del 21 de desembre després que en els anteriors comicis del 27 de setembre tanqués la llista per Girona per Junts pel Sí. L'exconsellera al·lega "raons professionals" per no ocupar llocs amb més probabilitat de sortir escollida com a diputada però ha assegurat que vol "aportar en zona de suport" el seu "gra de sorra per ser xarnera per la solució política" i ser "ajuda, amb humilitat des del catalanisme social, a cosir voluntats polítiques i socials del sobiranisme, de grans majories".

ERC presenta una llista amb marca blanca per evitar una possible invalidació de la candidatura de Junqueras

Diàleg Republicà’ integra gent d’Esquerra i propera que no estan a primera línia política i que portarien al Parlament el programa republicà
ERC concorre a les eleccions del 21-D amb una candidatura pròpia. Però, segons ha avançat el diari Ara, els republicans han posat en marxa una marca blanca –‘Diàleg Republicà’- i han farcit les seves llistes amb gent del partit o propera, a mode d’alternativa per poder accedir igualment al Parlament i portar el seu programa a la pràctica si, pel motiu que sigui, els jutjats o l’Estat invaliden o il·legalitzen la candidatura oficial d’Esquerra que encapçala Oriol Junqueras. De fet, la cúpula d’ERC no desmenteix que això sigui així i prefereix no fer cap comentari al respecte, alimentant així la tesi que ‘Dialeg Republicà’ és una llista impulsada per la direcció dels republicans.

L'activista Ruben Wagensberg s'incorpora a les llistes d'ERC per a les eleccions del 21-D

També hi haurà l'esportista Núria Picas, l'experta en immigració Najat Driouech o l'exconseller Ernest Maragall
L'activista Ruben Wagensberg s'ha incorporat a les llistes d'ERC per a les eleccions del 21 de desembre, segons ha anunciat la formació. El portaveu del partit i director de campanya, Sergi Sabrià, ha destacat "la transversalitat, la diversitat i l'obertura" de la llista. A banda de Wagensberg, també hi ha noms com el de l'esportista Núria Picas o el de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. El grup de noms que ERC presenta a les eleccions busca "assemblar-se tan com sigui possible al país per derrotar l'Estat a les urnes", segons ha afirmat Sabrià. El candidat serà Oriol Junqueras i Marta Rovira serà la número dos per Barcelona. A més, tots els consellers i conselleres d'Esquerra, tant a la presó com a l'exili, seran a la llista, Raül Romeva, Carles Mundó, Toni Comín, Meritxell Serret i Dolors Bassa. Forcadell anirà de número quatre.

Cardús, Requejo, Bayés, el pare Manel, Molins i Trilla s'incorporen a la llista de Junts per Catalunya

El fins ara diputat parlamentari de JxSí Oriol Amat també anirà a la candidatura de Puigdemont
La candidatura de Junts per Catalunya (JxCat) continua incorporant més figures d'independents, quan falten poques hores perquè es tanquin les llistes de les eleccions del 21-D. Tal i com ha pogut saber l'ACN, el sociòleg Salvador Cardús; el catedràtic de ciències polítiques Ferran Requejo; la il·lustradora Pilarín Bayés; el sacerdot pare Manel; la religiosa teresiana Viqui Molins; i el metge epidemiòleg Antoni Trilla, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, s'incorporen a la candidatura que encapçala el president destituït, Carles Puigdemont. La majoria d'aquests noms ocuparan un lloc simbòlic, segons fonts coneixedores de l'elaboració de la llista.

Mas, Ortega, Rigau i Homs dipositen 400.000 euros més al Tribunal de Comptes i demanen una nova ampliació de termini

Volen una setmana per aconseguir un aval bancari per arribar als 5,2 MEUR i proposen com a "últim recurs" respondre amb immobles particulars
L'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega, i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau han dipositat 400.000 euros més davant del Tribunal de Comptes. Aquesta mitjanit acaba el termini donat per l'òrgan fiscalitzador per acabar de consignar la fiança de 5,2 MEUR que els reclamen per l'organització de la consulta del 9-N de 2014. Fins al moment, han dipositat un total de 2,8 MEUR i han demanat una nova ampliació de termini (set dies més) per aconseguir presentar un aval bancari per completar la fiança. A més, proposen que "com a últim recurs" puguin respondre amb immobles particulars. En l'escrit del procurador també es destaca la "voluntat de fer front a les garanties requerides". A més, també han presentat davant del tribunal un document on acrediten que els 7.000 ordinadors comprats per la consulta (per valor de 3 MEUR, segons el tribunal) s'estan fent servir a escoles públiques i, per tant, "no poden imputar-se com a irregularitat comptable".