Dolors Bassa al jutge Llarena: 'Sóc militant d'ERC, un partit legal, legítim i amb l'ideal de la independència'

Més de 600 persones reben la cap de llista dels republicans per Girona amb crits de "Llibertat!" a Torroella de Montgrí
Torroella de Montgrí .- La cap de llista d'ERC per Girona al 21-D, Dolors Bassa, ha rebut l'escalf del seu poble natal després de sortir de la presó d'Alcalá-Meco. Durant el primer acte de campanya, celebrat a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), més de 600 persones l'han rebuda amb aplaudiments i crits de "Llibertat!". La consellera, destituïda en aplicació del 155, ha volgut agraït les mostres de suport que ha rebut durant aquests 33 dies que ha estat empresonada. "M'han privat de llibertat, però el que més m'ha dolgut és que m'han allunyat de tot allò que estimo", ha dit davant l'auditori. Dolors Bassa ha assegurat que aquesta campanya electoral que ara comença "va de democràcia, no de poder engarjolar sentiments ni emocions". Al seu parlament, la cap de llista també ha revelat quina resposta va donar al jutge del Suprem Pablo Llarena quan li va demanar per quin partit es presentava al 21-D. "Sóc militant d'ERC, un partit legal, legítim i amb l'ideal de la independència", ha dit Dolors Bassa.

El jutge Llarena retira les ordres europees de detenció dictades contra Puigdemont, Comín, Ponsatí, Serret i Puig

Desisteix de la col·laboració de la justícia belga i al·lega que han de ser processats juntament amb la resta d'investigats
El jutge del Suprem Pablo Llarena –que instrueix la causa contra el Govern i els 'Jordis'- ha retirat les ordres europees de detenció dictades el passat 3 de novembre per l'Audiència Nacional contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig. En la resolució, el magistrat argumenta que desisteix de la col·laboració de la justícia belga perquè, després d'emetre les ordres, s'ha definit que els fets que s'investiguen s'han dut a terme de manera "concertada per part de tots els investigats" i que, per tant, considera que tots han de formar part d'una "unitat jurídica inseparable" que s'ha d'instruir al Suprem. És a dir, no vol que la justícia belga decideixi sobre la situació de Puigdemont i els altres quatre consellers destituïts. En la resolució, a més, Llarena posa de manifest que tots ells han mostrat "la intenció de retornar a Espanya amb la finalitat de prendre possessió i exercir uns càrrecs electes" ja que s'han presentat a les eleccions del 21-D. La justícia belga s'havia de pronunciar el proper 14 de desembre sobre si els extradia.

Bassa i Borràs surten de la presó d'Alcalá-Meco

Les conselleres destituïdes han abandonat juntes el centre penitenciari pocs minuts abans de les quatre de la tarda.
Les conselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs han sortit de la presó d'Alcalá-Meco pocs minuts abans de les quatre de la tarda. Ho han juntes en una mateixa furgoneta mentre familiars i representants polítics d'ERC i el PDeCAT els esperaven just a la sortida de la presó. Bassa i Borràs han passat un mes i dos dies empresonades i han pogut sortir després de pagar la fiança de 100.000 euros a cadascuna que els ha imposat el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. La furgoneta ha fet una breu aturada just a la sortida perquè hi entressin els familiars més propers, la mare de Borràs i els dos fills de Bassa.

Turull, Rull, Romeva i Mundó surten de la presó d'Estremera

Els quatre consellers cessats estaven empresonats des del passat 2 de novembre
Els consellers cessats pel 155 Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Carles Mundó han sortit aquest dilluns de la presó d'Estremera a dos quarts de set de la tarda. Els quatre es trobaven en presó preventiva des del passat 2 de novembre pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons. Familiars i diversos diputats d'ERC i del PDeCAT s'han acostat fins al centre penitenciari per rebre els consellers. Oriol Junqueras i Joaquim Forn són ara els exmembres del Govern que queden dins d'Estremera després que aquest dilluns el jutge del Tribunal Suprem hagi decidit mantenir la presó preventiva per a ells.

El jutge belga anunciarà el 14 de desembre si extradeix Puigdemont i els consellers cessats

La defensa argumenta que els fets "no serien delictius" a l'ordenament jurídic belga i que a Espanya "no tindrien un judici amb totes les garanties"
Brussel·les .- El jutge belga anunciarà el 14 de desembre si extradeix el president Carles Puigdemont i els quatre consellers cessats que són amb ell a Brussel·les. Així ho han confirmat els advocats de la defensa Paul Bekaert, Christophe Marchand i el català Jaume-Alonso Cuevillas en una compareixença després de la vista d'aquest dilluns als jutjats de la capital belga. La fiscalia ha demanat l'execució de l'ordre d'extradició, mentre que la defensa ha basat els seus arguments en dos punts principals: que els fets que s'imputen a Puigdemont, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín i Meritxell Serret "no serien delictius conforme l'ordenament jurídic belga" i que en cas d'extradició "hi ha molts elements per considerar que no tindrien un judici amb totes les garanties que exigeixen els tractats internacionals".

El Departament d'Economia xifra en 16.570 MEUR el dèficit fiscal el 2014 (8,4% del PIB) i en 15.493 MEUR el 2013 (8%)

Recalcula a la baixa el dèficit del 2012: 12.929 milions (6,6% del PIB)
El dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat es va eixamplar els anys 2013 i 2014. Segons els càlculs dels tècnics del Departament d'Economia realitzats amb el mètode del flux monetari, Catalunya va aportar al conjunt d'Espanya 16.570 milions d'euros més dels que va ingressar el 2014 (un 8,4% del PIB), mentre que el 2013 el dèficit fiscal va ser de 15.493 milions, el 8% del PIB. Segons el mètode de càrrega-benefici, el dèficit va ser del 5,9% tots dos anys: 11.477 milions el 2013 i 11.590 l'any 2014. D'altra banda, el Departament ha recalculat a la baixa el dèficit fiscal del 2012. Si al maig del 2016 va dir que era de 14.623 milions (el 7,5% del PIB) ara estima que va ser de 12.929 milions (6,6%).

Iceta es presenta el 21-D per esdevenir un president 'honest' i garanteix que no enganyarà els catalans

El candidat del PSC retreu que els independentistes es presentin a uns comicis que titllet d'"il·legals i il·legítims"
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha afirmat que vol ser el proper president de la Generalitat i que vol ser vist com un president "honest" que lideri el "viatge cap a la reconciliació". En un esmorzar informatiu, el socialista ha defensat que no "enganyarà" com ha considerat que han fet els líders independentistes i els ha retret que concorrin el 21-D si diuen que les eleccions són il·legítimes i il·legals. "Jo no em presentaria a unes eleccions il·legals i il·legítimes", ha dit. D'altra banda, ha tornat a defensar la seva proposta d'hisenda federal i ha afirmat que si amb la proposta del lehendakari Íñigo Urkullu d'agafar el concert basc com un referent "sortissin els números", el lehendakari podria comptar amb ell.

Puigdemont i els consellers han recordat al jutge que fer un referèndum està descriminalitzat a Espanya des del 2005

La defensa ha informat al magistrat de la decisió del Suprem de mantenir Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart a la presó
Brussel·les .- El president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, tots ells cessats pel 155, han recordat al jutge belga que ha de decidir sobre la seva extradició que organitzar un referèndum està descriminalitzat a Espanya des del 2005, segons han informat fonts de la defensa. Puigdemont i aquests dos consellers han intervingut breument al final de la vista que s'ha celebrat aquest dilluns, en què els seus advocats i la fiscalia han presentat les seves al·legacions sobre l'extradició. Des de la defensa, han destacat la "seriositat" i "professionalitat" tant del jutge com del fiscal, que han remarcat que "no té res a veure" amb el que veuen a l'Estat espanyol. Durant la vista, els advocats han informat al jutge de la decisió del Suprem de mantenir a presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

El Suprem manté a presó Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart i imposa una fiança de 100.000 euros als altres sis

El magistrat Pablo Llarena considera que el risc de reiteració delictiva és superior en el cas del vicepresident i el conseller d'Interior destituïts
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit mantenir en presó incondicional sense fiança Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En canvi, ha acordat llibertat sota fiança de 100.000 euros per als altres consellers destituïts: Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó. El magistrat considera que no hi ha risc de fugida però considera que, en el cas dels quatre investigats que deixa a la presó, creu que hi ha risc de reiteració delictiva. A la resolució, remarca que les aportacions que van els investigats que manté a la presó estan "directament vinculades a una explosió violenta que, de reiterar-se, no deixa marge de correcció o de satisfacció als que es vegin afectats per ella". La fiança fixada és el doble de la que va haver de pagar Santi Vila per sortir de la presó (50.000 euros) però menor a la imposada a Carme Forcadell (150.000 euros).