El Govern estudia crear un Banc central de Catalunya amb 500 empleats i una entitat financera pública

El Departament d'Economia argumenta en un document que "no hi ha cap risc de perdre els estalvis" en el camí cap a la independència.
El Govern preveu la creació d'un Banc central de Catalunya (BCC) en una Catalunya independent, per supervisar la solvència de les entitats financeres. Segons un document del Departament d'Economia de la Generalitat, al qual ha tingut accés l'ACN, aquesta entitat, que comptaria amb uns 500 treballadors, contribuiria a "mantenir l'estabilitat dels preus" i s'encarregaria d'executar la política monetària, supervisar i promoure el funcionament del sistema de pagaments, així com gestionar les divises i la posada en circulació d'euros. L'àmbit financer d'una república catalana també comptaria amb un banc públic de desenvolupament amb llicència bancària per finançar projectes clau d'infraestructures, suport a pimes, R+D i iniciatives contra l'exclusió social. El document surt al pas dels temors entorn dels estalvis i argumenta que durant el període transitori cap a la independència tots els dipòsits de les entitats catalanes es mantindran sota el paraigua del Fons de Garantia espanyol.

El document del Departament d'Economia detalla l'estructura d'un sistema financer en la Catalunya independent. El sistema financer català tindrà dos supervisors; un, el banc central, i l'altre, una autoritat catalana d'inversions i mercats (ACIM), que supervisaria la seva conducta i asseguraria la protecció dels inversors i una correcta formació dels preus.

Les dues institucions "dotarien Catalunya de veu pròpia en organismes monetaris europeus i internacionals", segons remarca el document "La situació de l'economia en un estat català".

El BCC executaria la política monetària, la supervisió micro i macroprudencial i promoure el bon funcionament del sistema de pagaments. També s'encarregaria d'elaborar estadístiques, gestió de divises, posada en circulació d'euros així com serveis de tresoreria i deute públic. Una activitat que exerciria seguint els principis "d'independència, transparència, rendició de comptes, igualtat d'accés professional i eficiència".

Segons els càlculs del Departament d'Economia, la creació del banc "generaria un efecte multiplicador en el PIB resultant de la creació de llocs de treball especialitzats", amb una estructura de 500 empleats que "el situaria entre els bancs centrals més eficients d'Europa". El banc aportaria uns beneficis d'uns "500 milions d'euros anuals nets" a l'economia catalana, que es podrien destinar a "la millora de serveis públics essencials".

D'altra banda, es crearia un sistema de protecció dels consumidors per evitar el "llançament de productes complexos i abusius (com preferents, subordinades o clàusules sol), impedir una situació com la que s'ha viscut recentment a Espanya amb ajudes i "rescats bancaris" dissenyats de manera que era "impossible recuperar els diners", segons un informe del BCE.

L'àmbit financer d'una república catalana també comptaria amb un banc públic de desenvolupament amb llicència bancària per finançar projectes clau d'infraestructures, suport a pimes, R+D i iniciatives contra l'exclusió social. En aquesta línia, l'Institut Català de Finances té previst demanar l'autorització bancària europea per operar com a banc públic a partir del 2018. El conseller delegat de l'ICF, Isaac Sanromà, va avançar a l'abril que l'entitat es podria dir Banc Públic d'Inversions de Catalunya o Banc Català d'Inversions.

Trasllat de seu de CaixaBank i Banc de Sabadell

El document es refereix al trasllat de seu social de CaixaBank i Banc de Sabadell, unes decisions "legítimes" de caràcter preventiu que responen per una banda a la voluntat "d'evitar fuites de dipòsits no catalans i de tranquil·litzar els seus accionistes", però que també poden ser un "intent" de pressionar el Govern per evitar una declaració d'independència "així com també a pressions rebudes per part del Govern espanyol".

El Govern creu que es tracta d'un "moviment transitori i reversible" tenint en compte que "el 70% del benefici de tot l'estat de CaixaBank el realitza a Catalunya". Pel que fa al Banc de Sabadell, es tracta d'un banc "més orientat a empreses que a particulars, el que implica que tampoc no pot (ni vol) renunciar a Catalunya". Els responsables de les finances catalanes admeten que "certa incertesa en el període transitori cap al nou estat és inevitable", especialment en l'àmbit financer i a les respostes dels mercats a "qualsevol incertesa". I creuen que aquest sector "ha deixat de ser un escenari improbable a un de probable i els reaccions que observem responen a aquest canvi d'escenari i de probabilitats".

Garantia de dipòsits

El document surt al pas dels temors entorn dels dipòsits bancaris i remarca que els dipòsits de totes les entitats catalanes estan "plenament garantits". Les entitats finances que canvien de seu ho fan per "blindar-se" i seguir sota el paraigua del fons de garantia de dipòsits espanyol, un fons actualment de 1.022 milions d'euros. Tenint en compte que Catalunya compta amb el 26% dels dipòsits bancaris de l'Estat, un fons català de garantia de dipòsits hauria de tenir un volum aproximat de 270 milions d'euros, argumenta l'informe.

Aquest fons es crearia per llei en el nou marc d'una Catalunya independent i es començaria a constituir amb les aportacions de les entitats de crèdit catalanes. Tot i això, es deixa la porta oberta a la creació d'un "fons de garantia català-espanyol administrat conjuntament per les autoritats dels dos estats", emparant-se en la legislació europea. Això és així perquè una declaració d'independència "no implica immediatament" una Catalunya independent ni la seva continuïtat o no dins la UE.

En tot cas, assegura el Govern en aquest document, "en el període de transició els dipòsits de tots els bancs amb domicili fiscal a Catalunya hauran d'estar coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits espanyol, que alhora compta amb una garantia europea que els garanteix en la seva totalitat, fins a 100.000 euros per dipositant i entitat financera" i continuaran coberts per la normativa financera europea, i sota el paraigua del banc Central Europeu, que continuaria sent el "supervisor únic" del sistema europeu, inclòs el català "i seguiria aportant "tota la liquiditat necessària" als bancs.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar