La Cambra de Comerç aprova abandonar la Fundació Princesa de Girona

El ple critica que la Corona hagi "tancat els ulls" davant les càrregues policials i no hagi treballat "per l'entesa i la concòrdia".
Girona .- El ple de la Cambra de Comerç ha aprovat abandonar la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) "per dignitat". La decisió, avalada pel mateix president Domènec Espadalé, s'ha pres per unanimitat al final del ple ordinari d'aquest octubre. El conflicte obert pel procés sobiranista, i sobretot el discurs del Rei Felip VI sobre Catalunya, han fet decantar clarament la balança. Els empresaris han consensuat un escrit on critiquen que la Corona hagi "tancat els ulls" davant les càrregues policials de l'1-O i retreuen a Felip VI que s'hagi posicionat obertament en comptes "d'assumir un paper moderador" i cridar al diàleg. La sortida de la Cambra de Comerç suposa que la FPdGi es quedi, precisament, sense un dels seus artífexs. Actualment, la Cambra ja no feia aportacions econòmiques a la Fundació i el seu paper dins l'entitat era institucional.

El Tresor es protegeix del conflicte català i col·loca 4.600 milions, per sota dels 5.250 milions previstos

L'increment de les rendibilitats de les emissions a llarg termini encareixen el finançament del deute espanyol
Contràriament al que venia a ser un comportament habitual del Tresor espanyol en els últims mesos, en la subhasta d'aquest dijous, les autoritat espanyoles s'han protegit de l'increment dels tipus d'interès del deute provocat per l'impacte del conflicte d'Espanya amb Catalunya i han decidit fer una col·locació per sota de les previsions anunciades. El Tresor preveia col·locar fins a 5.250 milions d'euros en productes a llarg termini i en comptes de cobrir aquest màxim ha decidit adjudicar 4.600 milions, amb la confiança que s'esvaeixi aquest efecte. Els bons a 12 anys s'han hagut de col·locar amb una rendibilitat de l'1,867% i una prima de risc de 139 punts, cosa que constata que l'encariment del deute en el mercat secundari després de l'1-O s'ha traslladat al mercat primari de deute sobirana.

CaixaBank no tanca la porta a traslladar la seu social fora de Catalunya

L'entitat estaria estudiant moure la central a les Illes Balears, segons el diari 'El Mundo'
CaixaBank no tanca la porta a traslladar la seu social fora de Catalunya, si bé ha pres encara cap decisió al respecte. Fonts de l'entitat consultades per l'ACN "ni confirmen ni desmenteixen" aquesta possibilitat. Segons publica aquest dijous el diari 'El Mundo', l'entitat estaria estudiant traslladar la seva seu central a les Illes Balears, un escenari que es posaria sobre la taula en la comissió executiva de l'entitat bancària que es reuneix aquest dijous. Si el banc presidit per Jordi Gual prengués la decisió, necessitaria l'aprovació de la junta d'accionistes, que s'hauria de convocar de forma extraordinària. Normalment, aquestes juntes es convoquen amb un mes d'antelació, però algunes fonts apunten la possibilitat de convocar-la amb menys temps en cas que si fos necessari.

L'Íbex 35 obre de nou amb números vermells per les incerteses del conflicte d'Espanya amb Catalunya

En els primers minuts de la sessió, el selectiu espanyol recuperava el color verd.
L'Íbex 35, el selectiu de la borsa espanyola que va tancar aquest dimecres amb la caiguda més important (-2,85%) des del 24 de juny de l'any passat amb el 'Brexit', ha obert de nou amb número vermells i s'ha deixat el 0,38%, situant l'índex en 9.926 punts. Tot i aquest descens inicial, en els primers minuts de la sessió, l'indicador recuperava el color verd superant la línia dels 10.000 punts. En l'obertura, CaixaBank i Banc Sabadell protagonitzaven les caigudes amb descensos de l'entorn del 2% i del 3%, respectivament. Tot i això, els títols de CaixaBank recuperaven el color verd un cop oberta la jornada.

Espadalé proposarà al ple de la Cambra de Girona sortir del patronat de la FPdGi després del discurs del Rei

El director general de Metalquimia també expressa el seu malestar amb la piulada "Vagi amb Déu, Majestat!"
Girona .- El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, proposarà al ple sortir del patronat de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) després del discurs del Rei sobre Catalunya. Espadalé, que de moment no vol avançar esdeveniments –tot i que, personalment, ja té la decisió presa- ha dit que les paraules de Felip VI no li van semblar "correctes" i que s'esperava que el monarca "fes de mediador i d'àrbitre, intentant buscar solucions més que no pas crear problemes". La intenció és que el ple de la Cambra que ha de debatre la continuïtat de l'ens al patronat de la FPdGi es convoqui aquesta mateixa setmana. En paral·lel, també hi ha altres patrons que han fet sentir el seu malestar a les xarxes socials. El director general de Metalquimia i impulsor de la Fundació per a la Creativació, Josep Lagares, ha fet una piulada on diu, literalment, "Vagi amb Déu, Majestat!".

L'Íbex 35 obre la sessió amb números vermells, hores després de l'aturada de país a Catalunya

El discurs del rei Felip VI no tranquil·litza als inversors i la prima de risc s'enfila fins prop del 130 punts.
L'Íbex 35 ha obert amb número vermells hores després d'haver finalitzat l'aturada de país a Catalunya i del discurs del rei Felip VI. La caiguda de l'inici de la jornada borsària s'ha situat prop del -0,4% amb un especial càstig als bancs. El Sabadell queia l'1,7% i CaixaBank el -0,5%. La majoria dels títols del selectiu espanyol registraven pèrdues com a mostra de la desconfiança dels inversors davant la incertesa sobre la situació generada per la crisi catalana. La prima de risc, que mesura la diferència del bo a 10 anys del tresor espanyol amb el mateix bo alemany, s'ha situat aquest dimecres a primera hora en 129 punts, lluny dels 100 punts que va tancar el mes de setembre, abans de la celebració del referèndum de l'1-O.

El Govern afirma que no es descomptarà sou als funcionaris que hagin secundat l'aturada de país

Montoro ha anunciat que vol modificar les nòmines dels treballadors públics que no han treballat el 3-O
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha negat que es descompti sou als funcionaris que hagin secundat l'aturada de país, tallant de soca-rel la voluntat del ministre Montoro de modificar les nòmines dels treballadors públics que no han treballat aquest 3-O. "Vull recordar que els servidors públics no han fet vaga, sinó que com a administració ens hem adherit a la Taula per la Democràcia i hem pactat una aturada amb els funcionaris", ha assenyalat Bassa, que ha contraatacat ràpidament i ha demanat a Montoro que sí compensi a Catalunya "el cost de les forces de seguretat que estan passant els dies aquí sense cap necessitat". "I també el cost de la gasolina de l'helicòpter que es passa tot el dia volant per Barcelona", ha puntualitzat amb ironia la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, que ha tornat a insistir que no hi haurà cap descompte a la nòmina dels funcionaris per aquest 3-O excepte si aquests s'han adherit a la convocatòria de vaga de la CGT i d'altres sindicats minoritaris com IAC, CSC i COS.

L'Ibex 35 cau l'1,36% en l'obertura de la borsa pel conflicte català

Les càrregues policials en l'1-O i el distanciament polític entre Catalunya i Espanya impacten negativament entre els inversors.
L'Ibex 35 ha caigut l'1,36% en l'obertura de la borsa hores després de les càrregues policials de les forces de seguretat de l'Estat contra diferents centres electorals de l'1-O per evitar la votació dels ciutadans cridats al referèndum. Els inversors estan interpretant negativament el distanciament polític entre el govern espanyol i la Generalitat i la reacció de la premsa estrangera a l'actuació policial. A les 10 de mati, les pèrdues de l'Ibex s'havien moderat i se situaven en el -0,73%. La prima de risc, la que mesura la diferència entre el bo a 10 anys entre Alemanya i el Tresor espanyol, ha pujat a primeres hores del matí fins l'1,69%, 7 punts bàsics més que el tancament del divendres i el nivell més alt registrat des de mitjans de juliol d'aquest any. Les principals borses europees han obert en verd alienes al conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Ryanair amplia les cancel·lacions de vols fins al març del 2018

L'aerolínia preveu que la xifra d'afectats no arribarà als 400.000.
La companyia Ryanair ha anunciat aquest dimecres que ampliarà les cancel·lacions de vols fins al març del 2018, ja que ha planejat un creixement durant la temporada d'hivern del 4% davant el 9% previst inicialment i deixarà d'operar 25 avions (de 400) entre novembre i març i deu més a partir de l'abril (de 445). Això permetrà, afegeix, eliminar el risc de futures cancel·lacions. Segons l'aerolínia, els passatgers afectats no arriba a 400.000, el que significa menys d'un vol per dia en els 200 aeroports on treballa la companyia, i alguns dels trajectes anul·lats –cap dels quals afecta els aeroports catalans i espanyols- no tenen ni una reserva efectuada.