Almenys 691 empreses han traslladat la seu social fora de Catalunya des de l'1 d'octubre

N'hi ha 38 que han fet el camí invers en el mateix període
Almenys 691 empreses han traslladat la seu social fora de Catalunya des del passat 1 d'octubre, segons les dades del Col·legi de Registradors. Aquesta xifra no inclou les companyies de Tarragona, Lleida i Girona que han fet el moviment entre el 13 i el 16 d'octubre. Entre aquestes dates, han marxat 59 empreses només de Barcelona. Del 2 al 9 d'octubre, van ser 219 les companyies que van traslladar la seu. Només el dia 10, n'hi va haver 177 i el dia 11, 155. Entre l'11 i el 13 en van ser 81. Des del dia del referèndum, n'hi ha 38 que han fet el camí invers: han portat el domicili social des d'altres parts de l'Estat cap a territori català.

El Govern estudia crear un Banc central de Catalunya amb 500 empleats i una entitat financera pública

El Departament d'Economia argumenta en un document que "no hi ha cap risc de perdre els estalvis" en el camí cap a la independència.
El Govern preveu la creació d'un Banc central de Catalunya (BCC) en una Catalunya independent, per supervisar la solvència de les entitats financeres. Segons un document del Departament d'Economia de la Generalitat, al qual ha tingut accés l'ACN, aquesta entitat, que comptaria amb uns 500 treballadors, contribuiria a "mantenir l'estabilitat dels preus" i s'encarregaria d'executar la política monetària, supervisar i promoure el funcionament del sistema de pagaments, així com gestionar les divises i la posada en circulació d'euros. L'àmbit financer d'una república catalana també comptaria amb un banc públic de desenvolupament amb llicència bancària per finançar projectes clau d'infraestructures, suport a pimes, R+D i iniciatives contra l'exclusió social. El document surt al pas dels temors entorn dels estalvis i argumenta que durant el període transitori cap a la independència tots els dipòsits de les entitats catalanes es mantindran sota el paraigua del Fons de Garantia espanyol.

Girona incrementarà un 2'4% els impostos el 2018 després de mantenir-los congelats durant sis anys

La mesura respon a la necessitat de mantenir els serveis públics i a una previsible retallada de les plusvàlues per part de l'Estat.
Girona .- L'Ajuntament de Girona prepara una pujada d'un 2'4% en els impostos del 2018. Un increment que es correspon a l'augment dels preus del darrer any. La mesura es pren després de sis exercicis seguits sense que s'hagi tocat cap impost i respon a la necessitat d'ingressos del consistori per mantenir els serveis públics i a una previsible retallada de les plusvàlues per part de l'Estat. On més pot percebre el ciutadà aquesta pujada és en l'Impost de Béns i Immobles (IBI), ja que és el més costós. La regidora d'Hisenda del consistori gironí, Maria Àngels Planas, calcula que es recaptarà prop d'1 MEUR amb la pujada i explica que és "necessari" per poder quadrar els comptes i mantenir els serveis públics.

La CE dona llum verd a l'opa d'Atlantia sobre Abertis per crear 'l'operador més gran d'autopistes de peatge del món'

L'executiu comunitari conclou que els mercats europeus de les concessions d'autopistes seguiran sent competitius després de la fusió
Brussel·les .- La Comissió Europea ha donat llum verd aquest divendres a l'oferta pública d'adquisició (opa) de la italiana Atlantia sobre Abertis. L'executiu comunitari ha conclòs que l'empresa resultant "continuarà fent front a una competència efectiva en els mercats", tal com explica en un comunicat. La comissària de la Competència, Margrethe Vestager, ha afirmat: "Juntes, Atlantia i Abertis serien l'operador més gran d'autopistes de peatge no només a Europa però també al món. Podem aprovar la transacció perquè els nostres anàlisis mostren que els mercats europeus de les concessions d'autopistes seguiran sent competitius".

Amb aquesta mesura s’equiparen els ajuts econòmics de l’impost sobre béns immobles (IBI) ja existents de les famílies nombroses amb famílies monoparentals
La propera Junta de Govern Local, que tindrà lloc el 20 d’octubre, aprovarà les bases específiques per a l’atorgament d’ajuts econòmics adreçats a titulars de famílies monoparentals de la ciutat per a l’any 2017. Un cop transcorreguts 30 dies de la seva publicació al BOP els titulars amb reconeixement de família monoparental ja podran sol·licitar aquest ajut per a persones propietàries de béns immobles.

Els comerços gironins decidiran individualment si volen obrir el 12 d'octubre com a protesta per l'actitud de l'Estat

Les associacions de comerciants de les poblacions que no tenen autoritzada l'obertura d'aquest festiu deixen via lliure als establiments.
Girona .- Els comerços gironins decidiran a títol individual si volen obrir el proper 12 d'octubre com a mesura de protesta. Des de les associacions de comerciants han remarcat que no lideren cap iniciativa concreta i que alguns dels establiments els han mostrat la seva intenció d'obrir portes encara que la normativa els impediria fer-ho perquè aquest dia no forma part del calendari autoritzat. Es tracta de municipis com Olot, Torroella de Montgrí, Celrà, Cassà de la Selva, Banyoles o Riudellots de la Selva. Blanes i Figueres també estarien inclosos en aquest paquet de municipis que no tenen el 12-O con a festiu d'obertura però ambdues poblacions gaudeixen de la categoria de municipis turístics que els permet obrir igualment. Representants de la majoria d'entitats han explicat que no tenen comptabilitzada ni la xifra ni el seguiment que tindrà la protesta. En qualsevol cas, els han informat que fer-ho podria comportar sancions en cas de denúncia.

Els convenis laborals fixen un increment salarial de l'1,4% fins al setembre

La mitjana dels acords per empreses situen l'increment fins l'1,11% en els nous primers mesos de l'any.
La mitjana d'increment salarial pactat en els convenis col·lectius registrats en el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social fins el 30 de setembre indicava un augment de l'1,40% de mitjana per al conjunt de convenis. En el cas dels convenis sectorials, la mitjana d'increment ha estat fins al setembre de l'1,42%, mentre que en el cas dels convenis d'empresa el creixement salarial pactat ha estat de l'1,11%. Les xifres provisionals anunciades en l'Estadística de Convenis Col·lectius assenyalen que la jornada mitjana pactada en el conjunt de convenis s'ha situat en 1.737,7 hores a l'any per treballador. En el cas dels convenis d'empresa, la mitjana d'hores pactades va ser 1.721,9 hores a l'any i en els convenis sectorials 1.738,8 hores.

El govern espanyol facilita que les empreses puguin canviar la seva seu social fora de Catalunya

Es permet que els consells d'administració de les societats puguin aprovar el trasllat del domicili excepte si els estatuts corporatius ho prohibeixen explícitament.
El govern espanyol ha aprovat un decret per facilitar el canvi de seu de les empreses fora de Catalunya. Així ho ha explicat aquest divendres a la tarda el ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Així, la decisió del canvi de seu recaurà sobre el consell d'administració, excepte quan els estatuts d'una empresa "disposin expressament que l'òrgan d'administració no té aquesta competència". Guindos ha apuntat que "estem donant la competència perquè el consell d'administració decideixi la ubicació de la societat" i que "la decisió continua sent de l'empresa". El ministra ha assegurat que "el canvi normatiu s'ha fet davant de les peticions de diversos grups empresarials" i consultant als grups de l'oposició, "fonamentalment el PSOE i Ciutadans".

La Cambra de Comerç aprova abandonar la Fundació Princesa de Girona

El ple critica que la Corona hagi "tancat els ulls" davant les càrregues policials i no hagi treballat "per l'entesa i la concòrdia".
Girona .- El ple de la Cambra de Comerç ha aprovat abandonar la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) "per dignitat". La decisió, avalada pel mateix president Domènec Espadalé, s'ha pres per unanimitat al final del ple ordinari d'aquest octubre. El conflicte obert pel procés sobiranista, i sobretot el discurs del Rei Felip VI sobre Catalunya, han fet decantar clarament la balança. Els empresaris han consensuat un escrit on critiquen que la Corona hagi "tancat els ulls" davant les càrregues policials de l'1-O i retreuen a Felip VI que s'hagi posicionat obertament en comptes "d'assumir un paper moderador" i cridar al diàleg. La sortida de la Cambra de Comerç suposa que la FPdGi es quedi, precisament, sense un dels seus artífexs. Actualment, la Cambra ja no feia aportacions econòmiques a la Fundació i el seu paper dins l'entitat era institucional.