Les àligues franquistes del pont de l'Aigua passen a ser història

Girona i Sarrià de Ter subratllen que la retirada dels símbols és un acte "de justícia" i "homenatge" als represaliats
Girona .- Les quatre àligues franquistes del pont de l'Aigua han passat a la història. Aquest matí, uns operaris han començat a repicar els quatre escuts que, ara fa gairebé vuit dècades, la dictadura va col·locar a la part exterior de la barana. Va ser al 1939, quan presoners del règim van reconstruir aquest pont que uneix Girona i Sarrià de Ter (i que havia estat bombardejat el febrer d'aquell any). La retirada dels símbols franquistes durarà dos dies i en cap cas es preservaran (ja que no tenen cap mena de valor patrimonial). L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, han subratllat que la retirada de les àligues és un acte "de justícia" i "d'homenatge" als represaliats per la dictadura. "Quan a Espanya encara es debat què cal fer amb El Valle de los Caídos, a Catalunya tenim molt clar que cal eliminar i portar a l'oblit la ignomínia que va suposar el franquisme", ha dit Madrenas.

A cop de martell i de radial, les quatre àligues franquistes que hi ha a la barana exterior del pont de l'Aigua desapareixeran entre avui i demà. Els operaris han començat aquest matí a escrostonar aquests símbols de la dictadura, fets d'una mena de formigó empobrit amb un enreixat interior.

Les àligues es van col·locar aquí l'any 1939, quan el règim va obligar els seus presoners a reconstruir el pont de l'Aigua (bombardejat el 4 de febrer d'aquell any, en plena Guerra Civil). No eren, però, l'únic símbol del franquisme que s'hi va col·locar. A banda i banda, als pilars que donen entrada al pont, s'hi havien posat escuts amb el jou i les fletxes. Aquests símbols, però, es van retirar l'any 2007.

Fins fa poc, les figures de les àligues quedaven ocultes entre la vegetació que dona al riu Ter. Però les obres del carril bici que unirà el Pont Major amb Campdorà les van fer visibles, i per això els ajuntaments van decidir retirar-les d'urgència.

L'aplicació del 155 va fer endarrerir els tràmits, però ara, un cop Carreteres –que és el titular del pont- ja ha donat els permisos, l'actuació s'ha pogut tirar endavant. Els treballs tenen un cost d'uns 1.500 euros, que assumeixen conjuntament els ajuntaments de Girona i Sarrià de Ter. A més de la retirada de les àligues franquistes, també inclouen el remolinat i el repintat del lloc on es trobaven els escuts (per esborrar-ne qualsevol vestigi).

"Homenatge als represaliats"

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha dit que la retirada dels quatre elements "de clara simbologia franquista" és "un homenatge" a tots aquells qui van patir la repressió del règim. "En especial, als presos a qui es va obligar a reconstruir el pont", ha subratllat l'alcaldessa.

Madrenas també ha avançat que, un cop retirades les àligues, no se'n preservarà cap. "No tenen cap mena de valor artístic ni patrimonial; s'eliminaran i ja està", ha dit Madrenas. L'alcaldessa de Girona també ha volgut posar de relleu que, "mentre a Espanya encara s'està debatent què passa amb El Valle de los Caídos, a Catalunya tenim molt clar que cal eliminar i portar a l'oblit la ignomínia que va suposar el franquisme".

Per la seva banda, l'alcalde de Sarrià de Ter ha afirmat que mantenir les àligues franquistes al pont era "un anacronisme" i que avui "s'ha fet justícia".

Nova llei al Parlament

Marta Madrenas ha dit que, un cop retirades les àligues franquistes, a la ciutat queden "molt pocs" símbols del règim. I que els que hi ha –com és el cas del del Mercat del Lleó- estan "contextualitzats"; és a dir, que hi ha una placa commemorativa que explica "la ignominiosa actuació del règim dictatorial franquista".

L'alcaldessa, però, que també és diputada al Parlament, ja ha avançat que la Generalitat està treballant en una nova Llei de Memòria Històrica que estableixi criteris únics sobre què cal fer amb els símbols franquistes. "Quedarà tot compilat en un únic document que ho homogeneïtzarà i establirà quina és l'opció arreu del territori", ha dit.

Amb la retirada de les quatre àligues, i com ja es va fer el 2007 amb els escuts del jou i les fletxes, el pont de l'Aigua esborra els símbols franquistes. Hi quedaran però, a banda i banda, a la part interior de la barana, les quatre escenes de la Guerra Civil fetes per Joan Carrera Dellunder l'any 1939.

En concret, aquests relleus mostren l'enfonsament del vaixell franquista 'Baleares', la ciutat d'Oviedo, les ruïnes de l'Alcàsser de Toledo (on hi havia una fàbrica d'armament) i la presa del pas del 'Alto de los Leones' –situat a Castella- per part de les tropes franquistes al juliol del 1936. Aquestes imatges, però, no es retiraran, perquè fan referència a episodis de la Guerra Civil (i no de la dictadura).

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar