Girona selecciona 55 habitatges en mans d'entitats bancàries per ampliar la borsa de lloguer social

L'Ajuntament paga més de 22.000 euros per llogar albergs i pisos turístics i atendre dinou famílies en situació d'emergència.
Girona .- Girona ha seleccionat 55 pisos que són propietat d'entitats bancàries amb l'objectiu d'ampliar la borsa de lloguer social. Tots aquests immobles estan buits i han passat a mans dels bancs després d'un procés d'execució hipotecària. Ara, el consistori ha demanat a la Generalitat poder exercir el dret de tanteig i retracte perquè tots aquells que siguin aptes, i que el pressupost permeti comprar, passin a ser públics i es destinin a famílies necessitades. Actualment, l'Oficina Municipal d'Habitatge gestiona 263 pisos. A més, al llarg d'aquest 2018, l'Ajuntament de Girona ha pagat més de 22.000 euros per llogar albergs, hostals o pisos turístics i poder atendre dinou famílies necessitades. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, avança que la intenció del consistori és "comprar tots aquells habitatges que es pugui a preus raonables". I també destinar-ne una part a ajudar els joves que vulguin emancipar-se o a atendre aquelles persones grans a qui se'ls acabi el lloguer i no puguin pagar el nou preu que els reclamin els propietaris.

La possibilitat d'exercir el dret de tanteig i retracte s'inclou dins un decret llei que la Generalitat va aprovar ara fa tres anys. Preveu que tant el Govern com els ajuntaments puguin fer-ne ús per comprar pisos procedents d'execucions hipotecàries; és a dir, habitatges que ara per ara estan en mans dels bancs.

Arreu de Catalunya, la mesura s'estén a 234 municipis on hi ha demanda acreditada d'habitatge social (entre els quals, Girona). I abasta tots aquells pisos que han passat a mans dels bancs després de l'abril del 2008. Cada vegada que una entitat vol vendre un d'aquests habitatges, primer ha de comunicar-ho a la Generalitat. Aleshores, Govern i municipis tenen preferència per adquirir-lo i destinar-lo a lloguer social.

A Girona, l'Ajuntament calcula que hi ha 155 pisos sobre els quals podria exercir el dret de tanteig i retracte. D'aquests, n'ha seleccionat 55 (en funció de la situació, l'estat de l'immoble i el preu). Ara, el consistori ja ha comunicat a la Generalitat la intenció de comprar tots aquells que pugui mitjançant aquesta fórmula.

Per això, l'Ajuntament ja ha reservat partides específiques als pressupostos. Primer, els tècnics municipals aniran visitant els immobles per avaluar-ne l'estat in situ. I després, els pisos s'aniran comprant en funció del preu i de les reformes que calgui fer-hi. A mesura que es vagin adquirint, passaran a ser públics i es destinaran a lloguer social.

263 pisos i 22.000 euros en lloguers

Actualment, l'Oficina Municipal d'Habitatge de Girona gestiona 263 pisos. D'aquests, 110 es destinen a lloguer social i 73 més a programes d'inclusió (oferint una llar de manera temporal a persones o famílies que es trobin en situacions d'exclusió social). Dins aquesta borsa, hi ha també 56 pisos de protecció oficial i 24 habitatges amb lloguers de renda antiga (procedents de Patrimoni).

En paral·lel, per fer front a situacions d'emergència, l'Ajuntament de Girona ha destinat aquest any 22.115 euros per llogar habitacions en albergs, hostals, hotels o bé pisos turístics. Això ha permès donar resposta i atendre dinou famílies que s'havien quedat sense llar i necessitaven un sostre amb urgència.

Per a joves i gent gran

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, subratlla que l'objectiu de l'equip de govern és "comprar tots aquells habitatges que es pugui a preus raonables". Però en paral·lel a atendre situacions de vulnerabilitat i emergència, Madrenas també afirma que el dèficit d'habitatge que viu la ciutat no pot deixar de banda dos col·lectius: els joves que vulguin emancipar-se i la gent gran.

Per això, l'alcaldessa també vol destinar part de la bossa que gestiona l'Oficina Municipal d'Habitatge a ajudar-los. Per una banda, oferint llogues assequibles per als joves que vulguin independitzar-se (per exemple, durant tres anys). "Hem de donar-los l'opció que puguin viure amb tranquil·litat aquest inici d'emancipació", diu Marta Madrenas.

I per l'altra, donar sortida a aquelles situacions en què es troba la gent gran quan se'ls acaben els lloguers de renda antiga i veuen com, de la nit al dia, se'ls apugen les quotes. "Hem de poder ajudar aquelles persones que es trobin amb problemes com aquest; i ho farem", assegura l'alcaldessa de Girona.

Madrenas reitera que la problemàtica de l'habitatge és "el principal repte" al qual s'enfronten els ajuntaments de Catalunya. I pel què fa a Girona, subratlla que el seu objectiu és el d'oferir "solucions reals" amb el nou Pacte Local per a l'Habitatge, que es vol enllestir al primer trimestre de l'any que ve i que s'allargarà fins al 2029. "Tinc la intenció de destinar-hi el pressupost que calgui", conclou l'alcaldessa.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar