Els planejaments vigents a la Costa Brava permeten construir encara 30.000 habitatges dels 71.500 previstos a tot Girona

El conseller de Territori, Damià Calvet, diu que el model no és "sostenible" i que calen noves eines com el Pla Director Urbanístic que estan impulsant.
Figueres .- Els planejaments urbanístics vigents dels municipis de la Costa Brava permeten construir encara 30.000 habitatges dels 71.500 previstos a les comarques gironines. El conseller de Territori, Damià Calvet, ha assegurat que aquest model basat en plans "obsolets", en la majoria dels casos, no és "sostenible" i que calen noves eines com el Pla Director Urbanístic de revisiós de sectors no sostenibles, que està impulsant el Departament i que començarà a aplicar-se a principis de 2019 amb l'aprovació de l'avanç del pla. Calvet ha explicat, durant la seva compareixença a la Comissió de Territori, que el 39% del sòl urbà de la demarcació es concentra als municipis del litoral, juntament amb el 43,53% del sòl urbà no consolidat i el 58% del sòl urbanitzable. També el 82% de les places hoteleres i de segona residència o el 90% dels pisos d'ús turístic. La radiografia, ha dit, es preocupant i cal actuar-hi.

El Departament de Territori està decidir a actuar per reduir els sectors edificables de la Costa Brava i ho vol fer a través del Pla Director Urbanístic, que tindrà l'avanç aprovat a principi de 2019. L'eina revisarà "amb lupa" almenys 263 sectors del litoral gironí per determinar quins es poden aturar. Quan s'hagi aprovat l'avanç del pla, a més, se suspendrà temporalment la concessió de llicència per a la construcció de molts d'aquests projectes. Territori confia que a través d'aquesta eina es puguin desclassificar molts dels sectors de "major impacte", a més de reconduir la situació de molts d'altres.

El conseller de Territori, Damià Calvet, ho ha explicat avui durant la seva compareixença davant de la Comissió de Territori. Calvet ha fet una "radiografia" de la situació de la Costa Brava, que abasta des de Blanes fins a Portbou amb més de 200 km. Els 22 municipis que la integren representen un 33% de la població total de les comarques gironines, amb una densitat de 366 habitats per quilòmetre quadrat, "el triple" de la densitat del conjunt de la demarcació, que en té 135.

Aquesta és només una de les dades que exemplifiquen "la pressió" a la qual està sotmès el litoral gironí. Però n'hi ha més. Els planejaments vigents i "obsolets" que regeixen aquestes poblacions encara permeten la construcció de 30.000 habitatges dels 71.500 previstos a les comarques gironines.

A més, en aquests municipis s'hi concentra el 82% del sòl no urbanitzable però també el 14% del sòl urbà consolidat, l'1% del sòl urbanitzable no consolidat; el 3% del sòl urbanitzable delimitat i l'1% de l'urbanitzable no delimitat. En total, un 18% de sol classificat com a urbà i urbanitzable. Una dada que multiplica per tres el 6% que representa en el conjunt de la demarcació.

D'altra banda, el 39% del sòl urbà de les comarques gironines es concentra al litoral, juntament amb el 43,53% del sòl urbà no consolidat i el 58% del sol urbanitzable. Una situació que es reprodueix en els espais oberts, amb les urbanitzacions. "Si al conjunt de les comarques gironines hi ha 15 edificacions per quilòmetre quadrat, al litoral en són 29", assegura Calvet.

El turisme, a més, hi té una clara incidència. I és que, segons el conseller, el 82% de les places hoteleres de la demarcació són a la Costa Brava, juntament amb el 88% de les places d'apartaments i el 89% de les de càmping i unitat d'acampada. A més, concentren el 82% dels habitatges de segona residència i el 90% de les places de pisos d'ús turístic.

En aquests 22 municipis, el 66% del sòl urbà està ocupat per tipologies de baixa densitat. "Un altíssim consum de territori en pocs habitatges", diu Calvet.

Els municipis tenen eines a través del seus planejaments i durant els darrers anys, la Generalitat ha intenta posar fre i ordenar els creixements a través de diversos plans. Entre ells, els PDSUC-1 i 2 que van aconseguir protegir 23.500 hectàrees litorals de sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable no delimitat així com la desclassificació de 24 sectors, entre d'altres. “En el seu moment van representar un pas endavant important en la protecció de la costa, però no van ser prou ambiciosos; volem fer un salt qualitatiu respecte aquests instruments”, ha dit Calvet.

La conselleria també va impulsar l'any 2010 el Pla Director Parcial de les Comarques Gironines. Segons el conseller, però, dels 22 municipis només sis s'han adaptat al planejament territorial.

Calvet també ha remarcat la importància d'òrgans com la Comissió Territorial d'Urbanisme que, a Girona, durant els últims vuit anys ha aconseguit reduir "d'ofici" un centenar d'hectàrees de sòls de nou creixement que es preveien fer al litoral entre el 2010 i el 2018. Una xifra que equivaldria a uns 2.500 nous habitatges.

D’altra banda, el Departament té en marxa la redacció de la Llei de territori, concebuda per repensar tota la legislació vigent en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, paisatge i urbanitzacions amb dèficits. Comportarà, de fet, una reforma completa del model.

Igualment, la nova Llei del litoral, en tràmit, crearà nous instruments, tant urbanístics com financers, per millorar la preservació i la gestió del litoral català, amb especial atenció a les platges catalogades com a naturals.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar