Un de cada deu nens pateix anquiloglòssia

Una vuitantena de professionals assistencials de l’Alt Empordà i les comarques gironines han participat en aquesta jornada d’actualització de coneixements en anquiloglòssia.

El doctor Francisco Parri, pediatra especialista en cirurgia pediàtrica, director de l’Institut de Malformacions Facials de Barcelona i adjunt al Servei de Cirurgia Pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu ha participat en la jornada d’Actualització de coneixements en anquiloglòssia. Com diagnosticar, tractar i quin seguiment cal fer del fre sublingual massa curt, una formació organitzada per l’equip de neonatologia de l’Hospital de Figueres.

A la jornada hi han participat una vuitantena de professionals de l’Alt Empordà i les comarques de Girona, entre els quals hi havia pediatres, llevadores, infermeres, auxiliars d’infermeria i logopedes, entre d’altres.

Parri, en la seva intervenció, ha explicat les darreres novetats en el diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia que “avui pot ser tractada a la consulta, en tots els seus graus”, i ha projectat un vídeo de les intervencions que s’han practicat aquest matí a l’Hospital de Figueres. D’aquesta manera, els assistents han pogut veure aquestes intervencions de forma directa i comentar-les amb l’especialista.

Donar de mamar, sense dolor

Un dels problemes més freqüents i immediats que provoca l’anquiloglòssia són dificultats en l’alletament matern. “L’alletament matern, no ha de ser dolorós per la mare”, ha afirmat Parri. De fet, les molèsties que pateix la mare quan dona el pit al nadó són un dels criteris que es tenen en compte a l’hora de diagnosticar la malaltia.

L’anquiloglòssia necessita un diagnòstic i tractament ràpids per no interferir en l’alletament matern, una malaltia que també pot provocar apnees del son, periodontitis, trastorns psicològics o mala oclusió dental, entre d’altres. Per això, en aquesta jornada també s’han tractat les dificultats en la parla i malposicions dentals associades a l’anquiloglòssia, l’experiència del Servei de Pediatria relacionada amb aquesta malaltia i els problemes més freqüents en la lactància materna.

Alletament matern

Avui, que “els beneficis de la llet materna són una evidència científica, que es recomana i reivindica l’alletament matern, un tel sublingual curt la pot posar en risc, perquè pot resultar dolorosa per la mare i una nutrició insuficient pel nadó”, ha explicat la cap d’Infermeria del Servei Maternoinfantil de l’Hospital de Figueres, Concep Pujol.

La llet materna és el millor aliment per al lactant durant els primers mesos de vida. Cobreix les necessitats nutricionals per al seu adequat creixement i desenvolupament físic i des del punt de vista emocional li assegura l'establiment d'un bon vincle mare-fill i una adequada relació d'afecció segur amb la seva mare, tots dos essencials per a un correcte desenvolupament com a persona independent i segura. Per tot això la lactància materna és considerada el mètode de referència per a l'alimentació i criança del lactant i el nen petit. La superioritat de la llet materna sobre qualsevol altre aliment (llet de fórmula artificial) per a la nutrició i desenvolupament del nadó durant els primers mesos de vida ha quedat ben demostrada en nombrosos estudis científics.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar