Noves fites als serveis socials i sanitaris

Els responsables dels departaments de Salut i Benestar a Girona manifesten la voluntat de “treballar de forma conjunta i coordinada”per atendre millor els usuaris.
El gerent de la Regió Sanitària de Girona (RSG), Miquel Carreras, ha afirmat en la jornada Desigualtats i salut: estudis, reflexions i respostes, organitzada per la Fundació Salut Empordà, que “els departaments de benestar social i salut hem de treballar de forma conjunta i coordinada, estarem amb vosaltres pel que faci falta, per donar una millora contínua a la població”.

Carreras ha manifestat que “hi ha un abans i un després de la presentació d’aquest estudi”. Una anàlisi del sistema de salut públic de l’Alt Empordà que trenca amb la imatge històrica de la comarca. Un territori que avui té una renda familiar per sota de la mitjana de Catalunya, una immigració molt per sobre de la mitjana autonòmica, un percentatge de sobreenvelliment (població major de 85 anys) per sobre de la mitjana del país i molta cronicitat, el 60% de la població atesa.

Per la seva banda, directora dels Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Famílies de Girona, Marta Casacuberta, s’ha referit a l’estudi Anàlisi sociodemogràfic, de morbiditat i de fluxos de pacients a l’Alt Empordà com “un pas clau per fer una bona diagnosi i prendre les decisions polítiques adequades” i ha manifestat “la voluntat de treballar d’una manera diferent”, referintse a una major coordinació entre els dos departaments.

Un centenar de persones han assistit al 1er Debat de Salut i Benestar a l’Alt Empordà, que ha estat conduït per la periodista Milagros Pérez Oliva, que en les conclusions ha parlat dels reptes que es presenten: “definir estratègies per atendre les necessitats de la població i les complexitats”. Pérez Oliva també ha fet incidència en diferents idees que s’han exposat en la jornada, com que “el sistema sanitari ha d’estar permanentment buscant les dades de la realitat perquè l’ajudi a millorar”, que “arran de la crisi els determinants sociosanitaris cada vegada són més importants, perquè incrementen les desigualtats en salut tant objectives com percebudes”. I ha destacat que “aquest és un sistema sanitari amb una gran sobrecàrrega, amb un 60% de la població amb malalties cròniques, pluripatologies i amb problemàtica social”.

En el decurs de la jornada s’ha destacat la importància de la coordinació de les estructures sanitàries i socials per poder atendre millor els usuaris, ja que es tracten de dues vessants estretament lligades.

En la mateixa línia dels estudis de la FSE, l’informe Desigualtats socioeconòmiques en la salut i la utilització dels serveis sanitaris públics en la població de Catalunya de l’AQuAS –adscrita al Departament de Salut– i l’Agència de Salut Pública ja havia exposat que la població catalana d’un nivell socioeconòmic més desafavorit té una pitjor valoració del seu estat de salut, pateix més malalties o problemes de salut crònics, presenta més sobrepès i obesitat, pateix més ansietat o depressió i més discapacitat o limitacions permanents. D’altra banda, existeixen poques diferències socials en la utilització de l’atenció primària i la urgent. Aquesta desigualtat és major en el consum de fàrmacs, sobretot antipsicòtics, i molt més gran en la utilització dels serveis de salut mental i hospitalitzacions psiquiàtriques i potencialment evitables. També determina que “cal seguir monitorant les conseqüències en salut de la població general a llarg termini, posant especial èmfasi en l’evolució de les desigualtats”, entre d’altres, ja que les conseqüències de la crisi econòmica seran detectables a més llarg termini.

Un observatori, estructures de coordinació i més inversió

Les desigualtats socials són un dels principals determinants de les diferències en salut de la població, estan estretament lligades, i atendre els pacients va més enllà de tractar la malaltia, cal tenir en compte totes les seves dimensions biopsicosocials; físiques, psicològiques i d’entorn. Per tot això, resulta clau seguir observant les conseqüències en salut de la població general a llarg termini, posant especial èmfasi en l’evolució de les desigualtats perquè les conseqüències de la crisi econòmica seran detectables a més llarg termini. El seguiment de les dades, la informació compartida, el treball conjunt entre els agents del territori i la planificació d’accions, entre d’altres, seran elements indispensables per respondre millor a les necessitats de la població.

En aquest sentit, l’alcaldessa de Figueres i presidenta de la Fundació Salut Empordà (FSE), Marta Felip, ha concretat que «cal un observatori de les necessitats socials i sanitàries del territori, crear estructures de coordinació, més inversió dels poders públics i que els agents implicats puguin treballar conjuntament». També ha afirmat que «per aconseguir un objectiu superior, amb el centre d’atenció en la persona i les seves necessitats, necessitem consciència alt-empordanesa i repensar la planificació pública».

«Les necessitats sanitàries i socials de l’Alt Empordà són grans i creixents, i els diferents agents implicats procuren donar-hi respostes» ha explicat Àngels Morales, directora assistencial de la Fundació Salut Empordà, entitat que ha estudiat la salut i el benestar de la comarca en el treball Anàlisi sociodemogràfic, de morbiditat i de fluxos de pacients a l’Alt Empordà.

Els aspectes més destacats de l’anàlisi sociodemogràfic

Pere Plaja, director de Recerca i Desenvolupament de la FSE ha parlat de l’anàlisi sociodemogràfic de la comarca que “ha canviat substancialment de la crisi ençà”. La població s’ha estabilitzat en els darrers 7 anys després d’un creixement significatiu. Ha passat dels 101.208 habitants l’any 2000, als 140.118 censats l’any 2016 (IDESCAT). S’ha produït un increment significatiu de la població jove (0-15 anys) i també ha augmentat el sobreenvelliment de la població.

La renda familiar disponible per habitant és inferior a la mitjana de Catalunya i a l’històric de la comarca. Des del 2006 ha disminuït i situa tant Figueres com el conjunt de l’Alt Empordà més de vint punts per sota del llindar autonòmic. El 2006 havien estat més de 6 punts per sobre. En relació al 2005, el nombre d’aturats a tota la comarca es va incrementar un 254%, amb una taxa de generació d’ocupació baixa. L’any 2016 el percentatge d’atur ha estat del 15,45%. A la comarca, també hi ha un elevat percentatge de població estrangera, que el 2015 a Catalunya era del 14% i a l’Alt Empordà, del 25,45%.

El repte de la cronicitat

El treball de la FSE posa de manifest que un dels reptes de salut de la comarca és l’atenció a la cronicitat. Cal preparar-se per donar la millor atenció a les persones amb una o més malalties cròniques, que són el 59% dels pacients atesos i el 48% de la població total.

Del total de pacients atesos a la comarca, més de 112.000, almenys 66.000 tenen una condició crònica. Les cinc patologies més freqüents d’aquest grup a la comarca, sense considerar la salut mental, són:

• Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC), 9,9%
• Diabetis, 8,2%
• Lumbàlgia, 8,2%
• Càncer, 5,5%
• Cardiopaties, 4,3%

En relació a la salut mental, el 19% dels pacients atesos a la comarca tenen un trastorn d’aquest tipus i d’aquests el 41% tenen alguna malaltia crònica, en una distribució semblant a la població general.

Les dades indiquen que el 2016, el 79% de la població de la comarca ha estat atesa per un problema de salut per almenys un agent de salut del territori. Entre els 0 i 15 anys la mitjana és de 7,8 contactes i en la població major de 85 anys és de 23.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar