La FSE organitza un debat de salut i benestar amb la implicació dels agents del territori

Analitzar el present per preparar el futur, a fir de donar la millor atenció a les persones amb una o més malalties cròniques, que són el 59% dels pacients atesos i el 48% de la població total.

La Fundació Salut Empordà (FSE) organitza el 13 de juliol al teatre La Cate de Figueres una jornada per parlar de salut i desigualtats socials a la comarca de l’Alt Empordà. Una trobada adreçada a professionals del sector, entitats i el món local, entre d’altres, en què es debatrà la situació actual i com afrontar el futur per donar la millor resposta i servei als ciutadans de la comarca.

La jornada donarà la veu als principals agents implicats, tant socials com de salut, i a més representarà una oportunitat per reforçar la coordinació entre tots. En les diferents intervencions hi participaran responsables de benestar social del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i d’inclusió social de l’Ajuntament de Figueres, així com també de l’Institut Català de la Salut (ICS), l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i la Fundació Salut Empordà que gestiona l’Hospital de Figueres, el Centre Sociosanitari Bernat Jaume i l’ABS l’Escala.

Un dels pilars d’aquesta jornada són els estudis que ha dut a terme la FSE per analitzar la realitat econòmica, social i de salut del territori i que li han de servir a ella, a les entitats sanitàries i socials i a l’administració per preparar els dispositius, humans i tècnics, per a les necessitats de la població i, així, donar el millor servei als seus usuaris.

Està previst que més endavant es portin a terme xerrades monogràfiques per abordar l’anàlisi de diferents patologies i la seva relació amb la població de la comarca i amb els diferents agents del territori.

Salut i benestar

Les desigualtats socials són un dels principals determinants de les diferències en salut de la població. Atendre els pacients va més enllà de tractar la malaltia, cal tenir en compte totes les seves dimensions biopsicosocials; físiques, psicològiques i d’entorn. Per això és molt important la sinèrgia entre salut i benestar, que recollirà aquesta jornada.

En aquest sentit, les dades reflecteixen un increment progressiu de la població sobreenvellida (de 85 anys i més) i el creixement de l’índex de dependència senil tant a Figueres com a l’Alt Empordà. És a dir, que ha tendit a l’augment el nombre de persones “grans” de les que s’hauria de responsabilitzar cada persona “madura”.

El repte de la cronicitat

El treball Anàlisi sociodemogràfic, de morbiditat i de fluxos de pacients a l’Alt Empordà; que ha dut a terme la FSE amb les dades de registres d’activitat d’atenció primària, hospitalització d’aguts, sociosanitari i urgències; ha estudiat la morbiditat de la comarca, la quantitat de persones d'un grup o d'una població que són afectades per una certa malaltia.

El treball de la FSE posa de manifest que un dels reptes de salut de la comarca és l’atenció a la cronicitat. Cal preparar-se per donar la millor atenció a les persones amb una o més malalties cròniques, que són el 59% dels pacients atesos i el 48% de la població total.

La Unitat de Subaguts, l’exemple

En aquesta línia, recentment l’Hospital de Figueres amb el suport del Servei Català de la Salut ha posat en funcionament la Unitat de Subaguts, que des del moment de l’ingrés a planta posa en marxa un dispositiu multidimensional que no només té en compte els aspectes clínics del pacient, sinó també funcionals, cognitius, afectius i socials; va més enllà de la gestió de la pròpia malaltia. És a dir, professionals de diferents àmbits valoren vessants que tenen un pes específic a l’hora de tornar al domicili, com poden ser la recuperació de l’autonomia o si es disposa del suport adequat a l’habitatge, entre d’altres.

Del total de pacients atesos a la comarca, més de 112.000, almenys 66.000 tenen una condició crònica. Les cinc patologies més freqüents d’aquest grup a la comarca, sense considerar la salut mental, són:

• Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC), 9,9%
• Diabetis, 8,2%
• Lumbàlgia, 8,2%
• Càncer, 5,5%
• Cardiopaties, 4,3%

En relació a la salut mental, el 19% dels pacients atesos a la comarca tenen un trastorn d’aquest tipus i d’aquests el 41% tenen alguna malaltia crònica, en una distribució semblant a la població general.

Les dades indiquen que el 2016, el 79% de la població de la comarca ha estat atesa per un problema de salut per almenys un agent de salut del territori. Entre els 0 i 15 anys la mitjana és de 7,8 contactes i en la població major de 85 anys és de 23.

Segons l’edat, dos grups diferenciats

Les malalties agudes són més freqüents entre la gent jove i les cròniques entre les persones grans. La relació entre l‘edat i el nombre de patologies cròniques mostra dos grups diferenciats d’activitat:

• A partir dels 64 anys és molt més significatiu el pes de les malalties cròniques. El 80% d’aquestes persones tenen més de quatre malalties associades.
• I el 33% dels pacients pediàtrics tenen algun tipus de cronicitat, que no ha de ser forçosament sinònim de gravetat. Els grups de malalties cròniques més prevalents en aquest col·lectiu són:
o Malalties de les vies respiratòries baixes 20,3%
o Afeccions inflamatòries de la pell i el teixit subcutani 18,4%
o Trastorns de salut mental 15,6%
o Malalties de les vies respiratòries altes 13,9%
o Trastorns de l’orella 13,7%
o Anomalies congènites 13,4%

Les inscripcions a la jornada són gratuïtes, es prega confirmació d’assistència a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar