Pilar Abel presenta un recurs d'apel·lació contra la sentència i insisteix que no s'ha acreditat la cadena de custòdia

La figuerenca que deia ser filla de Dalí sol·licita subsidiàriament que no se la condemni a pagar les costes i menys "amb expressa declaració de temeritat".

Figueres .- La figuerenca que va imposar una demanda de paternitat de Salvador Dalí, Pilar Abel, ha presentat un recurs d'apel·lació contra la sentència per demanar la seva nul·litat argumentant que no es va acreditar la cadena de custòdia de les proves d'ADN. Així, en l'escrit esgrimeix que queden "sembrats nous dubtes" sobre les mostres que van arribar a l'Institut Toxicològic de Madrid i Barcelona. En cas que el recurs no prosperi, Abel sol·licita subsidiàriament que no se la condemni a pagar les costes i menys, afegeix l'escrit, "amb expressa declaració de temeritat". El Jutjat de Primera Instància Número 11 de Madrid va desestimar a l'octubre la demanda de paternitat que va presentar i la va condemnar expressament a pagar les costes per la "temeritat" d'haver anat a judici un cop les proves d'ADN van "excloure" de manera clara i diàfana que el geni del surrealisme fos el seu pare.

La sentència també criticava que, tant abans com durant la vista, Pila Abel hagués posat en dubte la cadena de custòdia de les proves, dubtant de "la professionalitat" dels forenses que van fer l'exhumació i dels experts que van contrastar els ADN, però sense aportar cap prova concreta.

Nou episodi en el cas de la demanda de paternitat de Pilar Abel. La figuerenca ha presentat ara un recurs d'apel·lació per demanar la nul·litat de la sentència, que va desestimar la demanda i va condemnar a la suposada filla de Dalí a pagar les costes per "temeritat". La defensa de la demandant al·lega a l'escrit de recurs que no s'ha aportat la prova documental que acrediti la custòdia de les restes del geni i que durant la vista oral tampoc van comparèixer tres dels quatre testimonis citats, que considera indispensables per "donar fe de la relació" entre Dalí i la mare d'Abel.

Pel què fa a la cadena de custòdia, el recurs argumenta va demanar la prova documental abans del judici i que, com que no s'havia aportat, va sol·licitar que se suspengués. Una petició que, remarca, va ser denegada. A l'escrit, la defensa d'Abel reitera no dubten del "bon fer" de l'Institut de Toxicologia ni dels instituts de medicina legal de Figueres i Girona però assegura que les mostres del geni van passar per "multitud de mans" entre les quals hi hauria les de l'"Administració General de l'Estat" i "el Ministeri d'Hisenda" que "són part demandada".

La defensa d'Abel considera que, tot plegat, sembra "nous dubtes" sobre les mostres que van arribar a l'Institut Toxicològic de Madrid i de Barcelona.

A més, remarca que abans de la celebració del judici i mitjançant un exhort, l'Institut de Medicina Legal de Figueres els va fer arribar un document "amb només una frase" on s'explicava que les mostres es van enviar primer a l'Institut de Medicina Legal de Girona i, posteriorment, al centre de Barcelona. En canvi, afegeix l'escrit, "ni tant sols es menciona que part de les mostres es van enviar a Madrid".

Els testimonis de "l'idil·li"

La defensa d'Abel també demana la nul·litat de la sentència al·legant que no es va practicar la prova testifical perquè tres dels quatre testimonis citats no van comparèixer a la vista. Entre ells, hi havia diverses persones que acreditarien el suposat idil·li entre la mare de la demandant i el geni del surrealisme. "La jurisprudència és clara en el sentit que si un testimoni ha estat proposat i admès com a prova ha de practicar-se encara que sigui com a diligència final", insisteix a l'escrit. En aquest sentit, afegeix que el jutjat té "la potestat i el deure d'obligar al testimoni a comparèixer a la sala".

La demandant no vol pagar les costes

Amb tot, l'advocat d'Abel demana que, en cas que no prosperi el recurs, no se la condemni a pagar les costes del procés i, en cap cas, es faci amb "expressa declaració de temeritat". I és que a la sentència, el jutge considera que la demandant va actuar amb "temeritat" anant a judici tot i saber que les proves d'ADN havien conclòs que no era filla de Dalí.

A l'escrit de recurs, però, al·leguen que van demanar la suspensió del judici en conèixer els resultats de la prova i que també ho van reclamar perquè no disposaven de la prova de custòdia de les mostres.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar