Gala Dalí brilla amb llum pròpia al MNAC

El museu reivindica l’artista oculta rere la imatge de musa del pintor empordanès.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) inaugura divendres una exposició dedicada a Gala Dalí i el seu alè creatiu, amb i sense l’omnipresent figura de Salvador Dalí. Sota el títol ‘Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol’, la mostra reuneix més de 300 documents, dibuixos, fotografies i pintures relacionats amb Gala. El conjunt pretén eixamplar el clixé de musa de Dalí que pesa sobre ella, i la situa com una creadora amb una gran personalitat, col·laboradora més que model del pintor, i amb una trajectòria vital que li atorga un lloc propi en les avantguardes del segle XX . L’exposició és fruit de la col·laboració entre el MNAC i la Fundació Gala-Salvador Dalí i ha estat comissariada per la catedràtica d’Història de l’Art Estrella de Diego.

L’exposició dedicada a Gala Dalí al MNAC aplega 315 pintures, dibuixos, fotografies i documents relacionats amb la seva figura, incloses les fulles manuscrites del seu projecte autobiogràfic, i s’exposa per primera vegada un conjunt de cartes, postals i llibres, a més de vestits i objectes del tocador personal de Gala.

És un recull exhaustiu (procedent majoritàriament de la Fundació Gala-Salvador Dalí, i d’altres divuit museus europeus i americans) que acredita la creadora d’origen rus com un personatge a considerar en les avantguardes del segle XX.

La mostra descobreix una Gala que, rere la imatge de musa de Dalí, construeix el seu propi camí com a artista: escriu, realitza objectes surrealistes i decideix com vol presentar-se i representar-se. Això, a més de ser un puntal en el desenvolupament artístic de Dalí, amb qui conforma un tercer personatge que el mateix pintor acredita amb una doble signatura: Salvador Gala Dalí. “Gala era una ‘performer’”, destaca la comissària Estrella de Diego, convençuda que la dona de Dalí tenia un gran “control” sobre la seva pròpia imatge i que, més que una musa, era una “col·laboradora” necessària del pintor en les creacions que la retrataven.

“En realitat van fer un treball a dos”, insisteix. Des d’aquest punt de vista, Dalí i Gla haurien estat uns avançats al seu temps en matèria d’autoria compartida i treball artístic col·laboratiu, apunta la comissària.

El Castell Gala-Dalí, sempre citat com la casa que Dalí va habilitar per a Gala, és també una mostra de l’aportació creativa de Gala més enllà del seu marit, diu De Diego. “És el darrer gran objecte surrealista fet a dos”, senyala. I és també, afegeix, una “amplificació” del seu “sancta sancatorum que representa la seva habitació de Portlligat, on ella va crear un espai per a ella mateixa”, al seu gust i manera.

De Diego es va començar a interessar per Gala fa més de 20 anys, en visitar per primera vegada el Castell Gala-Dalí de Púbol. “Gala sempre ha tingut la imatge d’ambiciosa, de mala persona, etc. Però si ho era tant, com és que el 1929 decideix deixar la seva fama a París per anar a viure amb un pintor que aleshores no coneixia ningú en una casa de pescadors?”, es demana la comissària per contradir els tòpics que pesen sobre aquesta controvertida figura del món de l’art del segle XX.

L’exposició al MNAC té, és clar, l’interès afegit de poder admirar diversos olis i dibuixos de Salvador Dalí, amb una selecció d'aquells en què apareix la figura o la representació de Gala. I més enllà del pintor empordanès, s’hi exposen també obres d’altes artistes que van gravitar a l’univers surrealista, especialment a l’entorn de Gala, com ara Max Ernst, Picasso, Man Ray i Cecil Beaton o Brassaï.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar