Per sota d'aquest llindar no hi ha diferència entre una estratègia d'aquest tipus, més costosa, i una de convencional
Un estudi liderat per l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa ha determinat que els tractaments específics per combatre el VIH són efectius en aquells casos en què l'afectat presenta almenys un 5% de virus resistent als fàrmacs antiretrovirals. Per sota d'aquest llindar la incidència d'un tractament dissenyat expressament per al malalt, que és més costós que el convencional, és menor, per la qual cosa els responsables de l'estudi consideren que és menys determinant. Els resultats del treball s'han publicat a la revista 'The Lancet HIV'.

Als països de recursos baixos es prescriuen medicaments de primera línia a les persones infectades quan no tenen un virus resistent", explica Roger Paredes, investigador principal del grup de Genòmica Microbiana d'IrsiCaixa i metge de la Unitat de VIH de l'Hospital Germans Trias i Pujol, a Badalona. Si es tracta d'un cas en què hi ha presència de virus resistent, el pacient rep tractaments de segona línia, "més escassos i costosos".

Per això, Paredes ha explicat que el problema era establir un punt de tall a partir del qual calia canviar de primera a segona línia, per no subministrar un medicament més car "de manera innecessària". Es tractava d'avaluar si una variant present en un 10%, un 5% o fins i tot un 1% podia ser determinant.

Els resultats de l'estudi indiquen que, a mesura que es redueix el llindar de detecció de variants minoritàries resistents del VIH, s'incrementa la sensibilitat, que és la capacitat d'identificar els casos en què el tractament de primera línia no serà efectiu i convé passar a un altre de segona línia.

Si el llindar se situa en un mínim del 20% de virus amb mutacions de resistència, es pronostica que la primera línia no servirà a causa de les resistències en un 12% dels casos; si el llindar es redueix al 10%, en un 13%; amb un 5%, en un 15%; i amb un 1%, en un 17%.

Tot i això, l'estudi també destaca que a partir de cert llindar aquest augment de la sensibilitat suposa una reducció de l'especificitat, que fa que el test de resistències suggereixi que hi haurà més fallides de tractament de les que hi ha realment.

"Aquests resultats suggereixen que un bon punt de tall podria ser el 5%, que és el que ens permet predir millor l'èxit dels tractaments. Així podem millorar la qualitat assistencial de cada pacient fent un ús més racional dels recursos, la qual cosa ens possibilita arribar a més persones", comenta Paredes.

Segons dades de l'OMS, hi ha països on més d'un 10% de les noves infeccions són causades per virus resistents. Si la situació no canvia, es calcula que en el període 2016-2020 les resistències del VIH podrien causar, només a l'Àfrica Subsahariana, 105.000 noves infeccions, 135.000 morts per Sida i uns costos addicionals de 650 milions de dòlars en fàrmacs.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar