Un treball presentat al Congrés ASCO destaca que predir la progressió dels tumors metastàtics pot optimar les opcions terapèutiques.
El càncer de mamà té actualment cura en un 80% dels casos, però en el 20% restant apareix metàstasis, que actualment no té tractament curatiu a causa de la complexitat del procés i el desconeixement de molts factors n'és la principal dificultat. Molts estudis han permès entendre com funcionen els tumors primaris de mama però pocs han tractat la malaltia en estat metastàtic ni s'hi ha integrat la genòmica. Un estudi del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i del Cancer Reserarch UK Cambridge Institute, presentat al Congrés ASCO, ha tractat d'aprofundir-hi i ha posat sobre la taula aclarir les relacions entre la genòmica dels tumors i la resposta que del sistema immunològic. Liderat per Leticia de Mattos-Arruda, l'estudi obre noves vies per desenvolupar en un futur teràpies i tractaments més individualitzats i eficaços.

Per dur a terme aquest estudi –fruit d’una estreta col·laboració translacional entre diferents grups del VHIO i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), integrats al Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, i el Cancer Research UK Cambridge Institute (Cambridge, Regne Unit)– es va comptar amb l’autorització de les famílies de deu pacients que havien mort amb càncer de mama metastàtic, a les quals es van realitzar autòpsies exhaustives, en les quals es van identificar un total de 185 metàstasis. També es van recollir els tumors primaris i tots els líquids que banyen els òrgans, a fi de recollir informació també sobre els fragments d’ADN de les cèl·lules tumorals circulants.

Una de les conclusions que se n’han pogut extreure és que, quan es va avaluar cada pacient, els seus paisatges genòmics van revelar que quasi totes les alteracions genòmiques es comparteixen entre totes o un subconjunt important de les metàstasis de cada pacient, mentre que les mutacions privades –que només es troben en una única metàstasi per pacient– són poc comunes. Això significa que els paisatges genòmics de les metàstasis són relativament més estables.

Tot i així, les metàstasis presenten més mutacions que els tumors primaris. Segons explica de Mattos-Arruda, les metàstasis ''van sumant mutacions'' i és important conèixer els patrons de comportament i l'aparició de resistències a fàrmacs. El treball també ha aconseguit reconstruir els arbres filogenètics de totes les metàstasis estudiades, i mostrar com són els patrons de disseminació de la malaltia. Per la investigadora, les troballes tenen implicacions molt importants per al tractament clínic de les resistències.

També s’han estudiat les signatures mutacionals –les marques que deixen les mutacions– de cada metàstasi, una cosa que fins ara encara no s’havia fet mai, només en treballs amb tumors primaris. S’ha vist que les signatures mutacionals que s’havien donat en els tumors de mama primaris posteriorment també estan presents en les metàstasis, i que aquestes alhora desenvolupen noves signatures. De Mattos-Arruda creu que això pot servir per ''mapar el punt d'origen i l'evolució el càncer'' i desenvolupar biomarcadors que permetin fer el seguiment de la malaltia.

Indagant en el funcionament del sistema immune

Els tumors són comunitats cel·lulars, on, juntament amb les cèl·lules tumorals, hi ha proporcions variables de cèl·lules no malignes que componen el que es coneix com a ''microambient'', incloent-hi els infiltrats de cèl·lules immunes. Els investigadors han analitzat aquest microambient immune des de diversos angles. S’ha observat la coexistència de diversos microambients tumorals immunes dins del mateix individu estudiats, a través d’anàlisis d’expressió de signatures genètiques de les metàstasis. És a dir, els microambients no són uniformes en metàstasis individuals dins d’un mateix pacient, però pot ser més homogeni dins un subgrup filogenètic, o pot ser diferent entre diverses metàstasis que pertanyen a un únic òrgan.

Les cèl·lules tumorals tenen mutacions que generen proteïnes anòmales o neoantígens. El sistema immune té la capacitat de reconèixer i atacar les cèl·lules que tinguin fragments d’aquestes proteïnes, de la mateixa manera que perceben els virus. Amb el treball que es presenta ara a l’ASCO, s’ha fet un gran esforç per predir computacionalment la foto de família dels neoantígens sobre la base de les mutacions trobades en les metàstasis de cada pacient. La investigadora considera que poder determinar aquests neoantígens permetrà reflectir el ''paisatge genòmic'' i desenvolupar en un futur nous tractaments immunoterapèutics com vacunes o personalitzar les teràpies existents.

Per això és important una altra part d’aquest treball d’investigació, que ha estat seqüenciar el receptor de les cèl·lules T en cada metàstasi, la qual cosa també és nova. Gràcies a aquesta seqüenciació i anàlisi computacional, s’ha pogut inferir com el sistema immune reconeix aquests neoantígens com a cossos estranys. Quan es repeteixen en les diferents metàstasis, la resposta també es repeteix.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar