Un estudi coordinat per l'Institut Hospital del Marc d'Investigacions Mèdiques (IMIM) alerta que només en un 41,3% dels casos es percep necessita de tractament.
Un estudi internacional realitzat en 21 països diferents i sobre 51.500 individus, coordinat per l'hospital del Mar, conclou que només un de cada 10 pacients amb trasotrn d'ansietat rep el tractament adequat. Es calcula que la prevalença de l'ansietat és del 10% i que només el 27,6% d'aquests pacients van rebre algun tripus de tractament, i d'aquests, només el 9,8% dels casos es considera adequat, és a dir, que per trastorns de 12 mesos d'evolució, inclou un mínim de 4 visites al metge o un tractament psicoteràpic que inclogui un mínim de 8 visites. És el primer estudi que descriu ''el buit'' de tractament en trastorns d'ansietat a nivell mundial.

Segons l'investigador principal, Jordi alonso, els trastorns d'ansietat són patologies que tendeixen a la cronicitat, a la comorbiditat i s'associen amb una discapacitat significativa. Alonso sosté que al conjunt dels 30 països de la Unió Europea van suposar un cost de 74.400 milions d'euros el 2010, i per tant, ho qualifica ''d'important problema de salut pública''.

Els trastorns d'ansietat afecten de manera variable en funció dels paísos. Es calcula que en entorns africans, afecten el 5,3% de la població, mentre que ho fa en un 10,4% en els entorns europeus. Les fòbies, l'ansietat social i l'ansietat per separació, debuten a una edat molt primerenca, dels 5 als 10 anys, mentre que altres trastorns d'ansietat, com el generalitzat, el trastorn de pànic i el trastorn d'estrès posttraumàtic tendeixen a aparèixer entre els 24 i els 50 anys, i tenen una variació transnacional molt més àmplia.

La baixa proporció de pacients que reben un tractament adequat pel trastorn d'ansietat està motivat per diferents factors. En molts casos, no es percep la necessitat d'atenció, ni pel sistema de salut ni pel pacient. Només en el 41,3% dels casos, es percep necessitat de tractament, i quan l'ansietat no està combinada amb un altre tipus de trastorn, el percentatge es redueix al 26,3%. A tot això, s'hi sumen les debilitats del sistema de salut, els costos del tractament i l'estigma que generen. Fins i tot en els països amb alts ingressos, només un terç dels individus amb trastorns d'ansietat reben tractament. Només als Estats Units, les taxes de tractament són considerablement més altes.

Alonso conclou que per millorar aquestes xifres, s'ha de promoure l'alfabetització sanitària i la sensibilització en països amb poca percepció de necessitat, normalment d'ingressos mitjans o baixos, i reduir la variabilitat que va associada al nivell de renda i ingressos del país. Per Alonso cal ''encoratjar'' els proveïdors de salut a seguir les pautes clíniques per tal de millorar la qualitat del tractament dels trastorns d'ansietat. L'estudi es publica a la prestigiosa revista científica ''Depression and Anxiety''.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar