L'ús d'una armilla tèxtil permet millorar la detecció d'una de les principals causes de l'ictus greu

Investigadors de Vall d'Hebron dissenyen un protocol que ajudarà a aplicar el tractament correcte
Investigadors de Vall d'Hebron han dissenyat un nou protocol que millora la detecció de la fibril·lació auricular paroxística, un tipus d'arítmia molt difícil de detectar i que és una de les principals causes de l'ictus greu. De fet, s'estima que aquesta arítmia està al darrere de la meitat dels ictus greus de causa desconeguda. Amb aquesta nova tècnica diagnòstica, que consisteix en què els pacients que han patit un ictus portin durant 30 dies una armilla de tela que registra informació, s'ha aconseguit detectar aquesta causa fins en el 20% dels pacients, quan amb els sistemes diagnòstics convencionals només es detecta en el 2%.

El projecte ha estat liderat per neuròlegs de la Unitat d'Ictus de l'Hospital Vall d'Hebron, en col·laboració amb la Unitat d'Arítmies del mateix centre i experts del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i els resultats s'han publicat a revista 'International Journal of Cardiology'.

En un de cada tres casos d'ictus greu, els experts no aconsegueixen identificar la causa d'aquest tipus d'accident cerebrovascular. D'aquesta manera, es corre el risc de patir un nou ictus al no aplicar el tractament preventiu més adequat. Segons l'investigador principal de l'estudi, Jorge Pagola, la fibril·lació auricular paroxística és un tipus d'arítmia "molt complicada de detectar amb els protocols convencionals perquè apareix i desapareix".

Quan es produeix aquesta arítmia, les aurícules del cor no es contreuen de forma adequada, la qual cosa facilita la formació de trombes que van al cervell i provoquen l'ictus. Per detectar-la s'ha utilitzat clàssicament un sistema de diagnòstic que el pacient porta durant 24 hores, el Holter, que "únicament aconsegueix detectar fins al 2% de les fibril·lacions auriculars paroxístiques que estan darrere d'un ictus greu", segons Pagola.

Hi ha dos tipus de dispositius que permeten monitoratges més perllongats, un Holter implantable i un registrador extern. El primer presenta un elevat preu i exigeix cirurgia, mentre que el segons requereix d'elements adhesius enganxats a la pell que freqüentment provoquen irritació, fet que dificulta mantenir el monitoratge més d'una setmana.

En canvi, el protocol dissenyat per investigadors de Vall d'Hebron és el primer del món que utilitza un Holter de tela. Per a l'estudi, es va seleccionar un grup de 215 pacients que van portar l'armilla de tela durant 30 dies per sota de la roba. "Al cap de dues setmanes i al final dels 30 dies, ve a l'hospital perquè llegim la informació registrada i comprovar si presenta fibril·lació auricular paroxística, encara que també pot enviar-nos aquesta informació directament des del Hotler a través d'una app en el seu telèfon mòbil", ha explicat Pagola.

Els experts han comprovat que amb aquesta armilla tèxtil "es detecten fins al 20% dels casos" d'aquest tipus d'arítmies, ja que "no provoca irritacions en la pell i el compliment del pacient és molt més adequat".

Detectar la causa de l'ictus permet aplicar el tractament correcte. "Se sap que el tractament estàndard de l'ictus, que és aspirina 100 mil·ligrams cada dia, no és eficaç en el cas que l'accident cerebrovascular es degui a la presència de la fibril·lació auricular paroxística", remarca l'investigador. En aquest cas, és preferible optar "per un anticoagulant oral clàssic o per un nou anticoagulant oral d'acció directa".

En Melenchón Bascuñana és un dels pacients que ha fet ús d'aquest dispositiu. Té 77 anys i va patir un ictus la tardor del 2016. Va ser tractat a Vall d'Hebron i, susceptible de patir aquesta arítmia, l'equip mèdic que el va atendre, va apostar per instal·lar-li el Holter. Reconeix que els primers dies li molestava una mica però creu que va ser ''un encert'' perquè actualment, fa vida pràcticament normal, per la qual cosa agraeix profundament la dedicació del personal de l'hospital en la seva recuperació

El projecte ha estat becat per l'Institut Carlos III, i hi col·laboren les unitats d'ictus de l'Hospital Clínic Universitari de Valladolid i els hospitals Virgen de la Macarena i Virgen del Rocío de Sevilla.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar