Creu Roja aposta per la prevenció per envellir de forma  activa, saludable i amb dignitat

Cada any l'Organització atén més de 2.900 persones grans a través de diferents projectes encaminats a pal·liar la solitud, fomentar un envelliment actiu o afavorir l'autonomia de les persones per a romandre en el seu entorn habitual, entre d'altres.

Una recerca liderada per investigadors de la UAB ha demostrat que un cop administrada a través del menjar es pot reduir la propagació dels agregats tòxics
Una recerca de l'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat una molècula que atura i reverteix la neurodegeneració provocada per la malaltia de Parkinson, la segona malaltia neurodegenertavia amb més prevalença després de l'Alzheimer, que és incurable. La malaltia es caracteritza per l'acumulació de dipòsits de proteïnes en les neurones dopaminèrgiques, agregats formats per una proteïna concreta. L'agregació es produeix de manera molt complexa i és molt complicat identificar les molècules que puguin prevenir o revertir el procés. L'equip de la UAB ha analitzat més de 14.000 molècules per trobar la que inhibeix l'agregació de la proteïna causant del Parkinson i trenca les files amiloides evitant que s'iniciï el procés que desencadena.

Investigadors de l'Hospital Clínic-IDIBAPS demostren que la resposta als fàrmacs contra una determinada proteïna millora amb la presència d'aquest receptor
Un estudi coordinat per investigadors de l'Hospital Clínic-IDIBAPS demostra la capacitat d'un biomarcador genòmic, el PD1, per predir la resposta al tractament amb immunoteràpia, independentment dels tipus de càncer. L'estudi mostra que, com més PD1 hi ha en els limfòcits, millor és la resposta a fàrmacs dirigits contra aquesta proteïna. El càncer es caracteritza per l'acumulació de diverses alteracions genètiques que fan que les cèl·lules tumorals creïn antígens, proteïnes que poden ser identificades pel sistema immunològics, concretament pels limfòcits i induir una resposta anti-tumoral. En pacients amb càncer s'acostuma a produir aquesta resposta però sol ser insuficient per controlar el tumor.

Dues de cada tres persones en què es diagnostica l'Alzheimer a Catalunya són dones

Es tracta de la principal causa de demència en persones més grans de 65 anys
Segons les dades del sistema sanitari català, a Catalunya hi ha unes 44.000 persones diagnosticades de malaltia d’Alzheimer, i s’estima que n’hi ha unes 18.900 més que no han estat diagnosticades. La malaltia d’Alzheimer és la malaltia neurodegenerativa progressiva més freqüent entre les persones grans. L’Alzheimer és més freqüent en dones que en homes i afecta, sobretot, als majors de 75 anys. Segons el darrer informe que ha publicat el Servei Català de la Salut (CatSalut) sobre les característiques i utilització de recursos sanitaris dels afectats per la malaltia d’Alzheimer, l’any 2016 es van diagnosticar més del doble de casos en dones que en homes.

La Regió Sanitària de Girona incrementa els equips d'atenció precoç a la psicosi

El Santa Caterina acull una jornada centrada en com abordar la malaltia
Salt .- L'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) va posar en marxa a finals de l'any passat dos programes d'intervenció precoç a la psicosi, un a Figueres i l'altre a Platja d'Aro (Baix Empordà), amb l'objectiu d'atendre les necessitats de la població d'entre 14 i 35 anys. Aquests equips se sumen als que ja hi havia a Blanes (Selva) i a Girona i estan integrats per un psiquiatre, un psicòleg clínic, un treballador social i un infermer. Segons les darreres dades registrades, 375 persones s'han incorporat al programa ja consolidat del Gironès i 183 al de la Selva, amb una mitjana de persones tractades l'any de 134,85, en el cas de Girona i de 77,33, en el de Blanes. L'esquizofrènia i altres formes de psicosi són una de les primeres causes de discapacitat al món. Aquest dijous l'hospital Santa Caterina acull una jornada centrada en com abordar aquesta malaltia i la seva intervenció precoç.

Més metges de família, augmentar les ràtios d'infermeria i més especialistes al territori, reptes de la sanitat catalana

Els participants a la cimera de salut també consensuen que cal millorar la planificació universitària
El fòrum de diàleg professional que ha reunit aquest dimecres una seixantena de representants del sector de la salut a l'Hospitalet de Llobregat ha identificat quatre grans reptes que cal abordar en els propers mesos, entre els quals fer més atractiva la medicina comunitària i familiar, segons ha explicat la consellera Alba Vergés després de la cimera. El 1996, el 46% dels metges van escollir la medicina comunitària com a especialitat, mentre que el 2018 només ho van fer el 21%. Els agents implicats en el sistema sanitari català també han coincidit que cal garantir la distribució equitativa dels professionals especialistes al territori i millorar la planificació universitària. L'altre gran repte és augmentar les ràtios d'infermeria, que es troben lluny dels estàndards europeus, i reconèixer-ne les especialitats.

El Santa Caterina incrementa en un 60% el nombre d'operacions 14 anys després del trasllat a Salt

També han crescut les altes hospitalàries passant de les 6.735 registrades l'any 2004 a les 10.509 del 2017
Salt .- L'hospital Santa Caterina ha incrementat en un 60% el nombre d'intervencions quirúrgiques 14 anys després de traslladar-se a Salt (Gironès). L'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) va obrir les noves instal·lacions el 18 de setembre de 2004 per donar servei a una població de 120.000 habitants del Gironès i la Selva Interior i com a centre de referència per a l'hospitalització d'aguts de salut mental així com d'urgències psiquiàtriques de la Regió Sanitària de Girona. Des d'aleshores fins ara, el centre ha experimentat un creixement exponencial de la seva activitat no només en el nombre d'operacions sinó també en les altes hospitalàries, que han passat de les 6.735 registrades el 2014 a les 10.509 de l'any passat. En l'àmbit de les urgències, hi ha hagut un increment del 39% i en les consultes externes, del 59%.

La recerca de l'IBUB i CIBERobn representa un avenç significatiu per entendre la relació entre el greix marró actiu i la bona salut metabòlica
Un equip de recerca ha descobert que la proteïna CXCL14, relacionada amb la progressió de tumors i l'organogènesi, genera efectes beneficiosos en malalties metabòliques com l'obesitat i la diabetis. La investigació està firmada per un equip que lidera el catedràtic Francesc Villarroya, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), i membre del CIBER de Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBERobn) de l'Institut de Salut Carlos III. Segons el treball, publicat a la revista 'Cell Metabolism', la proteïna CXCL14 és sintetitzada pel teixit adipós marró i té la capacitat d'activar cèl·lules amb activitat antiinflamatòria —els macròfags M2—, que tenen un efecte beneficiós en l'organisme. La recerca representa un avenç significatiu per entendre la relació entre el greix marró actiu i la bona salut metabòlica.

El treball s'ha publicat a la revista 'Mucosal Immunology'
Un estudi d'IrsiCaixa ha posat de manifest que el deteriorament del sistema immunitari va associat amb una disminució de la riquesa microbiana de l'intestí. Aquesta afirmació té a veure amb els milions de microorganismes de diferents espècies que habiten al budell, que juguen un paper essencial en diversos processos de l'organisme. Així, se sap que un desequilibri en aquestes poblacions microbianes, conegut com a disbiosi intestinal, està associat a diferents patologies. Ara, l'estudi, publicat a la revista 'Mucosal Immunology', demostra que aquesta disbiosi s'associa amb un deteriorament del sistema immunitari, i que quant més greu és aquest deteriorament, més evident és el desequilibri.