La recerca va utilitzar fotografies preses per astronautes per avaluar l'enllumenat exterior de Madrid i Barcelona.
Un equip internacional de científics sota la direcció de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha observat una associació entre nivells elevats d'exposició a llum blava durant la nit i major risc de patir càncer de mama i de pròstata. La llum d'espectre blau és aquella que emeten la majoria de llums LED de tipus blanc i moltes pantalles de tauletes i telèfons mòbils. Els resultats s'han donat a conèixer a la revista 'Environmental Health Perspectives'. La recerca ha comptat amb dades de més de 4.000 persones d'entre 20 i 85 anys d'onze comunitats autònomes espanyoles, tot i que els nivells de llum exterior només es van avaluar a Madrid i Barcelona a partir d'imatges nocturnes preses pels astronautes de l'Estació Espacial Internacional.

El consum de lactis i de llet baixa en greix s’associa a un menor risc de desenvolupar càncer de còlon

És una de les principals conclusions de l’estudi PREDIMED, que ha estudiat més de 7.000 persones durant sis anys
Consumir lactis i llet baixa en greix s’associa a un menor risc de desenvolupar càncer de còlon. Aquest és el principal resultat del treball dut a terme per investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb altres grups d’investigació de l’estudi PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània). Els experts han avaluat l’associació entre el consum de lactis i els diferents subtipus de lactis, i el risc de desenvolupar càncer colorectal en individus amb elevat risc cardiovascular. Després d’analitzar dades de 7.216 participants de 55 a 80 anys, durant un seguiment de sis anys, han observat que aquells individus amb un consum superior de lactis totals (564 g/d, aproximadament 2,5 gots de llet diaris), en comparació amb aquells amb un baix consum, presentaven un 45% menys risc de desenvolupar càncer de còlon. Del total de lactis que consumien aquest grup, tres quartes parts eren descremats.

El treball, realitzat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar i publicat a 'Scientific Reports', ha analitzat dades de 600 pacients.
El risc de morir després de patir un ictus isquèmic es multiplica si l'edat biològica, que ve marcada pels hàbits de vida o el lloc de residència, entre altres factors, és superior a l'edat cronològica, marcada per la data de naixement. Així ho constata un estudi realitzat per investigadors del Grup de recerca Neurovascular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Segons els resultats obtinguts, cada any d’edat biològica acumulat per sobre de l’edat cronològica, augmenta un 6% el risc de morir en un període de tres mesos després de patir un ictus. Alhora, també el grau de severitat de les seqüeles és més important. El treball, que s'ha publicat a la revista 'Scientific Reports', ha analitzat les dades de gairebé 600 pacients.

El 50% dels adolescents gironins que inicien un tractament contra l'addicció a l'alcohol i la marihuana l'acaben deixant

El motiu és que es traca d'un procés llarg i que implica tot l'entorn del jove, un engranatge que en ocasions "és difícil d'encaixar".
Girona .- La meitat dels adolescents gironins que comencen un tractament per deixar l'addicció a la marihuana i a l'alcohol no l'acaben. El motiu, explica la psicòloga del Centre de d'Atenció de Drogodependències Teresa Ferrer de Girona, Dolors Bosch, és que es tracta d'un procés llarg que implica tot l'entorn del jove. Això vol dir que a banda del menor, la família, professors i amics també "tenen un rol important" durant el tractament. "L'adolescent no s'ho està passant bé, la família ha d'empènyer i, malgrat que tots volem que tiri endavant, a vegades és un engranatge que no és fàcil d'encaixar", explica. La marihuana i l'alcohol són les drogues que més addicció creen entre els joves d'entre 12 i 17 anys a les comarques de Girona. En concret, el 80% dels ingressos al centre Teresa Ferrer són per aquestes substàncies. Bosch també alerta que l'edat a la que es comença a consumir ha baixat dels 16 als 13 anys.

L'estudi qüestiona la idea que la transmissió prové principalment de les mares
Un estudi publicat a la revista 'Science' identifica diverses variants genètiques rares relacionades amb la transmissió de l'autisme dels pares als fills. Són variants que estan causades per delecions, duplicacions en tàndem, inversions, canvis estructurals complexos i diversos tipus d'elements genètics mòbils que, segons els investigadors, perfilen un nou paisatge genètic per a l'espectre autista. Aquest tipus de variants genètiques són, subratllen, especialment rellevants per l'impacte potencial sobre la regulació de l'expressió gènica. Segons l'investigador Bru Cormand, cap del Grup de Recerca de Neurogenètica a la Facultat de Biologia de la UB, el treball aborda una perspectiva "innovadora" de la genètica de l'autisme.

Un estudi posa en dubte que els menjars alts en greix indueixin satisfacció i benestar digestiu

El treball, que compta amb la col·laboració d'El Celler de Can Roca, constata que reduir el greix d'un plat d’hummus millora l'estat d'ànim i el benestar digestiu sense disminuir la sensació de sacietat i plenitud
Un estudi liderat pel Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari, amb la col·laboració d'El Celler de Can Roca, posa en dubte el concepte que els menjars alts en greix indueixin satisfacció i benestar digestiu. El treball, que s'ha publicat a la revista 'Neurogastroenterology and Motility' constata que reduir el greix d'un plat d’hummus millora l'estat d'ànim i el benestar digestiu sense disminuir la sensació de sacietat i plenitud. Segons els investigadors, aquest efecte pot tenir implicacions clíniques en pacients amb mala tolerància sobre el menjar o símptomes relacionats amb el menjar.

Investigadors de la UPF han participat en un estudi en què ratolins amb un gen inactivat consumien més alcohol
Investigagors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), liderats per Rafael Maldonado, i del Douglas Mental Health University Institute han desenvolupat un estudi amb ratolins per analitzar el consum d'alcohol voluntari en funció de la inactivació d'un gen concret. Així, aquests ratolins, modificats genèticament, van presentar un augment del consum d'alcohol voluntari i de la seva cerca, tant quan es van utilitzar concentracions moderades com elevades d'alcohol. També van comprovar que aquest canvi de comportament només es presentava amb l'alcohol i no amb altres referents com el menjar. Segons explica Maldonado, el consum d'alcohol produeix una sensació plaent a causa de l'alliberament de dopamina al nucli accumbens. No obstant, els ratolins inactivats per al gen Gpr88 presenten una capacitat més petita de l'alchol per augmentar la dopamina en aquest circuit de recompensa. Per això, els ratolins mutats haurien de consumir més quantitat per aconseguir uns efectes similars.

Descobreixen una molècula a l'oli d'oliva verge extra capaç d'eliminar de manera específica cèl·lules mare tumorals

La recerca, que han realitzar investigadors de l'ICO i l'IDBGI, s'ha realitzat amb animals de laboratori
Girona .- Investigadors de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) han descobert una molècula a l'oli d'oliva verge extra capaç d'eliminar de manera específica cèl·lules mare tumorals en cultius cel·lulars i tumors. La investigació s'ha provat amb èxit en animals de laboratori. El component en qüestió es coneix com oleòsits, una família de fotoquímics que són presents a l'oli tot i que en quantitats molt petites. El treball, que s'ha publicat a la revista científica 'Carcinogenesis', detalla que els oleòsits tenen la capacitat d'inhibir dues proteïnes clau per lluitar contra les cèl·lules mare tumorals (CMT) ja que ataquen simultàniament el metabolisme i l'epigenètica.

Identifiquen un biomarcador que facilita el diagnòstic d'un limfoma cutani molt agressiu

La Síndrome de Sézary s'inicia a la pell i no té tractament curatiu
Investigadors de l'Institut Hospital del Marc d'Investigacions Mèdiques i de l'Hospital del Mar han identificat un biomarcador que facilita el diagnòstic de la Síndrome de Sézary, un limfoma de cèl·lules T que s'inicia a la pell i pel qual, actualment, no hi ha tractament curatiu. Els investigadors han pogut certificar, primer en models in vivo, en ratolins, i després amb mostres de pacients, que la proteïna essencial en el desenvolupament dels limfomes de cèl·lules B, també està activada a la Síndrome de Sézary. La Síndrome de Sézary es considera una malaltia rara i suposa al voltant d'1 a 3 casos nous per cada 100.000 habitants cada any.