Vall d'Hebron prova la teràpia amb gossos per a infants amb síndrome d'alcoholisme fetal

20 nens i nenes participen en la primera prova pilot a escala mundial en un hospital públic amb la col·laboració de Probitas i CTAC.
Un grup de vint nens i nenes, majoritàriament afectats per la Síndrome d'Alcoholisme Fetal (SAF) però també d'altres amb autisme o altres trastorns mentals, participen a la primera prova pilot que du a terme un hospital públic per provar l'eficàcia de la teràpia amb gossos. Així doncs, durant un any, aquests infants treballaran amb els terapeutes acompanyats dels animals, un sistema que, en altres àmbits, ha facilitat el treball dels professionals per la connexió emocional que desenvolupen els gossos amb els pacients. El projecte és possible gràcies a la col·laboració de la Fundació Probitas, que hi aporta 20.000 euros, i el Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC) que facilita els animals. L'objectiu de l'Hospital Vall d'Hebron però, és tenir l'evidència científica d'aquesta teràpia per incorporar-la a la cartera de serveis.

Els investigadors han identificat més de 500 noves alteracions en la funció del genoma que són específiques d'aquesta dolència.
Un grup de científics de l'Institut d'investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) ha revelat per primera vegada l'epigenoma complet de la leucèmia limfàtica crònica, el tipus de leucèmia més freqüent. L'estudi, publicat aquest dilluns a la revista 'Nature Medicine', proporciona un mapa en alta resolució de les funcions del genoma i suposa una nova aproximació a la investigació molecular del càncer. La comparació del mapa de la leucèmia amb el mapa de les cèl·lules sanes revela centenars de regions que canvien la seva funcionalitat en la leucèmia. Els responsables de la descoberta afirmen que ajudarà a comprendre millor la malaltia i representarà "dianes potencials" per al desenvolupament i aplicació de noves teràpies.

Un estudi amb participació d'un investigador de l'Hospital del Mar ha aportat noves dades sobre la naturalesa de les cèl·lules mare situades a la mama.
Un estudi liderat per investigadors de la Universitat de Princeton, als Estats Units, i amb participació de Toni Celià-Terrassa, investigador de l'institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), ha aportat nova llum sobre la naturalesa de les cèl·lules mares situades a la mama. El treball, que es publica aquest dijous a la revista 'Science', ha descobert que aquestes cèl·lules viuen en un nínxol, un entorn favorable per a elles, creat pels macròfags, unes cèl·lules bàsiques del sistema immunològic humà. Aquesta macròfags són els encarregats de tenir cura de les cèl·lules mare de la mama tenen un marcador que activa els mecanismes per mantenir totes les capacitats especials de les cèl·lules mare.

Fins al moment no se n'ha detectat cap cas ni a Catalunya ni a la resta de l'Estat.
El Grup Carrefour ha començat a retirar una partida de formatge tipus Reblochon dels seus establiments després que les autoritats sanitàries hagin detectat set intoxicacions de nens per E. Coli presumptament causades pel consum d'aquest producte. Es tracta d'un formatge elaborat a partir de llet crua, i en el cas de la partida que podria ser la causa de la intoxicació, fabricat a França. Fins al moment, no es té coneixement de cap cas d'intoxicació relacionat amb aquest aliment a Catalunya ni a la resta de l'Estat espanyol. Les autoritats sanitàries franceses han comunicat que el producte, de la marca Fromageries Chabert Mallieres, ha estat distribuït al Canadà, a Portugal, a Alemanya, a França, a Espanya i als Països Baixos, des d'on també s'ha distribuït posteriorment a la República Txeca, a Alemanya i a Dinamarca.

Aquestes xifres són inferiors a les que es registren a l'Estat espanyol, però encara queden lluny de les que tenen els països nòrdics.
Els centres d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) van receptar durant l'any passat 83.220 dosis d'antibiòtics menys que el 2016. En total, durant el 2017 se'n van prescriure l'equivalent a 25.664.610, mentre que l'any anterior se'n van fer 25.747.830. Aquestes xifres equivalen a 11,72 i a 11,76 dosis diàries per cada mil habitants (DHD), respectivament. En el cas dels infants, el nombre de DHD l'any 2017 ha estat de 4,81. Proporcionalment, aquestes dades són inferiors a les que es registren a l'Estat espanyol, però encara queden lluny de les que tenen els països nòrdics. L'objectiu de l'ICS és que els seus professionals només prescriguin antibiòtics quan realment sigui necessari, ja que l'ús inapropiat i indiscriminat dels antibiòtics està relacionat amb l'augment de les resistències bacterianes a aquests fàrmacs.

L'hospital Trueta de Girona incorpora un robot per a cirurgies amb el que preveu fer 150 operacions anuals

La nova tecnologia millora els resultats perquè augmenta la precisió quirúrgica i permet afrontar intervencions més complexes
Girona .- Un grup de cirurgians de l'hospital Trueta de Girona opera, des de principis d'abril, amb un robot quirúrgic d'alta tecnologia que millora els resultats de les intervencions perquè augmenta la precisió i permet afrontar cirurgies més complexes. Des del 10 d'abril, han intervingut dotze pacients amb cirurgia robòtica: cinc amb càncers urològics, quatre amb càncers ginecològics i tres amb càncer de còlon i recte. La previsió és que els cirurgians facin unes 150 operacions l'any quan aquesta tecnologia estigui plenament implantada. El coordinador de quiròfans del Trueta, el doctor Nicolau Carrasco, ha explicat que en realitat es tracta d'una "telecirurgia" perquè el robot no opera sol, sinó que obeeix les ordres del cirurgià que controla la consola quirúrgica. Durant un any tindran el robot anomenat 'Da Vinci' en període de proves però, si els resultats són òptims, preveuen incorporar la tecnologia al quiròfan de manera definitiva.

Un estudi del Banc de Llet Materna i el Servei de Neonatologia de la Vall d'Hebron han fet el seguiment de més de 600 infants.
La llet materna pot arribar a reduir fins a la meitat el risc que els nadons prematurs extrems pateixin l'enterocolitis necrotitzant (ECN), una infecció i inflamació dels intestins amb risc de perforació. Un estudi del Banc de Llet Materna i el Servei de Neonatologia de la Vall d'Hebron ha fet el seguiment a 600 nadons nascuts abans de les 32 setmanes de gestació o que pensen menys de 1.500 grams i ha conclòs que la llet materna, de la pròpia mare o procedent del Banc de Llet, influencia la seva salut. Els experts asseguren que la llet materna també està indicada pels nadons prematurs amb risc de patologia digestiva o intestinal o dèficit immunitari.

La neuroimatge en fibromiàlgia i fatiga crònica, entre els avenços que es tracten aquest dimecres en una jornada a Vall d'Hebron.
L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona celebra aquest dimecres la I Jornada sobre avenços en síndromes de sensibilització central, una cita que se suma a la que fa 15 anys que se celebra al voltant d'un d'aquests síndromes, la fatiga crònica, i que serveix per posar en comú el coneixement en aquestes dues malalties. Un dels avenços que més expectatives genera entre els professionals és l'aplicació de la neuroimatge en les síndromes de sensibilització central (SSC), una eina que, de moment, està reservada a la investigació, però que obrirà la porta a una millor compressió i visualització d'unes malalties que a Catalunya, pateixen al voltant de les 250.000 persones.

La grip causa 157 morts aquest hivern, un 12% dels 1.300 casos greus hospitalitzats

L'epidèmia d'enguany ha estat moderada i ha experimentat dos pics, la darrera setmana del 2017 i la tercera del 2018
ACN Barcelona .- L'epidèmia de grip d'aquest hivern ha causat fins a 157 defuncions, segons les dades que recull el Departament de Salut en els hospitals sentinella, dels gairebé 1.300 casos greus que han requerit hospitalització. Les morts pel virus representen doncs, un 12% d'aquests casos greus, que en un 68,8% no estaven vacunats. Tot i això, aquesta proporció és menor que la temporada anterior en què l'epidèmia va ser lleu, i només es van registrar 601 casos greus, amb 90 defuncions. L'epidèmia d'enguany ha estat d'intensitat moderada i ha comptat amb dos pics. El primer va ser la darrera setmana de Nadal, i el segon – i màxim- la tercera setmana de l'any. Enguany s'han administrat més d'1 milió de vacunes. La cobertura ha pujat en embarassades fins al 22% i professionals sanitaris fins al 24, però ha baixat lleugerament entre la població de risc.