Càritas atén un 11% menys de persones el 2017 però amb situacions més complexes

L'accés a l'habitatge, la precarietat laboral o les dificultats per regularitzar la situació administrativa de les persones migrades, entre els principals problemes que arriben a l'entitat.
Càritas Catalunya va atendre el 2017 321.287 persones, una xifra un 11% inferior a la del 2016, que a ser de 360.287. Tot i això, des de l'entitat s'alerta que l'acció social s'ha intensificat perquè són persones i famílies amb situacions més complexes que requereixen una intervenció des de diferents dimensions, és a dir, pateixen diferents factors com poden ser, dificultats d'accedir a habitatge digne, precarietat laboral o dificultats per regularitzar la situació en el cas de les persones migrades. Són les principals dades de la Memòria d'enguany que s'ha presentat aquets dimecres. El cardenal Joan Josep Omella ha destacat que la recuperació econòmica encara no arriba a totes les llars i per tant, ''queda molt per fer''.

Les persones que recorren a Càritas són menys però cada vegada amb situacions més complexes que requereixen intervencions més llargues o des de punts de vista diferents. És el que Raquel Carrión, responsable d'Acció Social de Càritas Catalunya, anomena ''multifactorialitat de la pobresa'', és a dir, persones que requereixen acompanyament per diferents elements que els mantenen en aquesta situació. De fet, Carrión assegura que gairebé el 65% dels atesos el 2017 ja feina com a mínim dos anys que havien entrat en algun projecte de l'entitat, i que de mitjana, cada persona s'acaba sometent a 9 intervencions diferents, a 11 si fa més de dos anys que demana ajuda.

Per atendre aquest volum de gent, Càritas ha fet una despesa de 34,4 MEUR, dels més de 43 MEUR d'ingressos que ha registrat. Són uns diners que s'han destinat a projectes de lluita contra l'exclusió residencial, precarietat laboral, la soledat de les persones grans o les dificultats de les persones migrades per regularitzar la seva situació. I és que aquests són els prinvicpals problemes amb què treballa Càritas amb un perfil de família que es va repetint els darrers anys i que encapçalen les que tenen fills menors a càrrecs. Aquest grup representen el 61,1% dels beneficiaris, i sobretot, si es tracta de famílies monoparentals, però també destaca l'increment de parents que viuen junts, que ja representa el 9,5% dels atesos per l'entitat.

Per nacionalitats, Càritas ha ajudat majoritàriament a persones nascudes a l'estat espanyol, però les persones migrades, sobretot provinents de l'Amèrica del Sud (amb un increment especial als vinguts d'Hondures, el Salvador o Veneçuela) i també de l'Àfrica. La fugida de situacions de violència s'han sumat a la immigració econòmica que predominava anys enrere.

Feina i RGC

La precarietat laboral i l'augment dels treballadors pobres també és un dels àmbits on Càritas ha de fer més atenció els darrers temps. El 80% dels atesos estan a l'atur però el 19,2% de les persones que arriben a l'entitat estan en edat laboral i treballen en condicions precàries que no els permeten sortir del cercle de la pobresa. Els contractes temporals i els sous baixos són el principal escull per aquestes persones que a més, es veuen excloses de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). En aquest sentit, Càritas és crítica amb el primer any d'implementació d'aquesta llei i demana millorar-ne l'abast a través del reglament que s'està començant a negociar.

Anna Roig, responsable de la comissió de Comunicació, considera que cal incloure les rendes del treball, els sous baixos, en les opcions a complementar per part de la RGC perquè si no és així, les ''persones diana'' d'aquesta ajuda no hi poden accedir i per tant, tenir feina els acaba penalitzant. Aquesta però, no és l'única reivindicació de Càritas a aquesta llei, ja que també aposten per reduir la complexitat de tots els tràmits i el procés general i aconseguir que les ajudes al lloguer no computin tampoc a l'hora d'accedir a l'ajut. Roig creu que així ''vestim un sant per desvestir-ne un altre'', una situació que també es produeix amb els ingressos d'aquesta famílies per part d'entitats socials.

Recuperació econòmica i donacions

Amb aquesta memòria, tot i admetre ''esperança'', els responsables de Càritas Catalunya no són optimistes. El cardenal arquebisbe, Joan Josep Omella, ha destacat doncs que la recuperació econòmica no està arribant per igual a totes les llars i que hi ha un col·lectiu que queda al marge d'aquestes millores. Per això, ha destacat que encara queda ''molt per fer'', malgrat la tasca que ja tira endavant l'església a través d'aquestes 10 diòcesis.

Aquesta recuperació econòmica, ha alertat Càritas, també afecta les donacions d'entitats privades i de particulars ja que l'acció de l'entitat acaba sent ''inversament proporcional'' a l'estabilitat econòmica. Per Francesc Roig, president, quan ''la situació econòmica funciona, la gent pensa que no cal ajudar tant la proximitat'' i en canvi, es fan aportacions en cooperació internacional. Roig lamenta la ''sensació enganyosa'' que té la ciutadania d'haver sortit de la crisi, s'ha traduït en una davallada de l'aportació econòmica a entitats com Càritas mentre que la ''intensitat de l'atenció'' ha crescut a causa de la cronificació de la pobresa que requereix ''més intensitat d'acció''.

Per solucionar aquests problemes, Càritas demana a l'administració canvis estructurals i compromisos com ara la promoció del treball decent, l'augment del parc públic de lloguer social fins al 15%, la desvinculació del treball a la residència legal de les persones migrades i el compliment de l'obligació dels ajuntaments d'empadronar tots els residents a un municipi.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar