Santiago Posteguillo guanya el Premi Planeta amb la novel·la 'Yo, Júlia' i Ayanta Barilli queda finalista

Cap representant del Govern assisteix a la gala de lliurament del guardó.
L'escriptor i filòleg Santiago Posteguillo (València, 1967) s'ha erigit amb el Premi Planeta 2018 amb l'obra 'Yo, Júlia', que narra la història d'una emperadriu romana que va ascendir en un món d'homes. Especialista en novel·la històrica i professor titular de la Universitat de la Jaume I, s'ha imposat als 642 originals presentats en la 67a edició del guardó, un rècord de participació. L'escriptora i actriu Ayanta Barilli (Roma, 1969), filla de Fernando Sanchez Dragó, ha quedat finalista al guardó amb la seva primera novel·la, 'Un mar violeta oscuro'. Els autors distingits del premi s'han donat a conèixer durant el sopar literari al Palau de Congressos de Catalunya aquest dilluns a la nit, en una gala que ha comptat amb més d'un miler de convidats. Per primera vegada, no hi ha assistit cap membre del Govern.

El Premi Planeta de novel·la s'atorga cada any a Barcelona des de l'any 1952 . Es tracta del premi literari més ben dotat de les lletres espanyoles amb 601.000 euros. Des de 1974 també es dota econòmicament la novel·la finalista amb 150.250 euros.

El jurat del premi està integrat per Alberto Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Belén López, secretària amb vot.

Experiència i debut

El jurat del Premi Planeta ha apostat per un valor segur com el reconegut escriptor Santiago Posteguillo, que després de rebre el premi ha confessat rotundament que 'Yo, Julia' és la seva millor novel·la. Amb aquesta nova entrega, segueix cronològicament la història de Roma que "sempre li ha interessat", en aquest cas l'etapa d'una dona "que el va enamorar" i que "es va creuar en el seu camí" l'any 2012. "Sense cap dubte va ser l'emperadriu més poderosa", ha explicat Posteguillo.

'Yo, Julia' és també una "apassionada" historia d'amor. "És el primer matrimoni imperial en 200 anys d'història de Roma en el que s'estimen. Amb el seu marit es desitgen, s'enfaden i es reconcilien. Això els dona una força suplementaria per enfrontar-se als seus enemics", ha dit el propi autor. No obstant, el que "no pot controlar" Julia, és que en aquella lluita mortal per ascendir, "es pot perdre tot, inclús el que més estimes". Aquí rau tot el suspens de la novel·la.

Per la seva banda, la finalista d'aquesta edició, Ayanta Barilli, és una escriptora debutant, però que "des de petita fantasejava" en guanyar un premi com aquest. Tal i com va fer el seu pare, Fernando Sánchez Dragó, l'any 1992 i finalista dos anys abans, de qui Barilli n'ha destacat la seva herència. "El meu pare m'ha ensenyat a tenir d'escut un llibre i d'espasa una ploma", ha dit l'autora de 'Un mar violeta oscuro' a la roda de premsa posterior a l'entrega dels premis.

Sánchez Dragó no ha pogut amagar les llàgrimes i ha assegurat que quan va acabar de llegir la novel·la de la seva filla va sentir "el mateix" que quan va acabar de llegir 'Cent anys de soledat’ de Gabriel García Márquez.

La reivindicació de la dona, protagonista d'ambdues novel·les

Ayanta Barilli ha definit el seu llibre com una "reconciliació entre homes i dones", en relatar dones "víctimes d'una societat que no les ajuda" i per les que el pas del temps no contribueix a pal·liar aquesta situació. "La meva besàvia, la meva àvia i la meva mare s'expliquen a elles mateixes", ha explicat Barilli de 'Un mar violeta oscuro', que es basa en les veus de tres generacions a partir de la investigació de la seva pròpia família.

La reinvidicació de la figura de la dona també és l'eix protagonista de la novel·la guanyadora d'aquesta edició, 'Yo, Julia', un personatge que segons Santiago Posteguillo "mereix un relat explicat al segle XXI". "La igualtat no només es reconstrueix mirant al passat sinó buscant aquells personatges femenins que van existir però que en la història explicada per homes no apareixen", ha remarcat l'escriptor valencià. D'aquesta manera, ‘Yo, Julia’, reconstrueix l'ascens "vertiginós" d'una dona que a l'època romana "va saber moure's amb molta més intel·ligència que molts homes" per tal de construir una dinastia imperial.

Una trajectòria literària consolidada

Posteguillo va publicar la seva primera novel·la, 'Africanus: el hijo del consul' l'any 2006 i va començar la trilogia sobre Escipió l'Africà, un general romà. L'any 2010 comença una nova trilogia que trasllada el lector a la Roma imperial i narra l'ascens al tron ​​del primer emperador d'origen hispà: Trajà.

De la seva banda, Barilli va estudiar dansa clàssica amb Victor Ullate i Art Dramàtic. Presentadora del programa 'Buenos días' de TVE, dirigit per Luis Melgar, va treballar com actriu a 'Lo más natural', 'Amo tu cama rica', 'Los peores años de nuestra vida' o 'Volaverunt' i ha interpretat personatges en sèries de televisió com 'Pepa y Pepe', 'Vecinos' o 'A las once en casa'. Des del setembre de 2009 és directora i presentadora dels programes d'esRadio 'EsAmor' i 'EsSexo'.

Colau, Arrimadas i Girao a la cerimònia

Malgrat l'absència de membres del Govern, a la gala sí que s'hi ha pogut veure l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el Ministre de Cultura, José Guirao; la líder de Cs, Inés Arrimadas; el candidat a l'alcaldia de Barcelona Manuel Valls; el primer secretari del PSC, Miquel Iceta; els expresidents Artur Mas i José Montilla, l'exconseller Santi Vila, el delegat del Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro o l'advocat Miquel Roca. També hi han assistit Carme Riera, Xavier Sardà, Risto Mejide, Carmen Posadas o Ángeles González Sinde.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar