142 detinguts en l'operació policial contra la màfia armènia

Els Mossos i la policia espanyola han efectuat 73 escorcolls a les províncies de Barcelona, València, Alacant, Madrid i Albacete.
Els Mossos d'Esquadra i la policia espanyola han detingut 142 persones en l'operació que ha desplegat aquest matí a primera hora contra una organització criminal d’origen armeni relacionada amb el tràfic de drogues, d’armes, contraban de tabac, blanqueig de capitals, corrupció en apostes esportives i altres delictes contra el patrimoni a tot Europa. La majoria dels arrestats són ciutadans armenis assentats a Catalunya, Madrid i València. Els agents han efectuat 73 escorcolls a Barcelona, Badalona, Madrid i altres sis municipis de la província, València i deu municipis localitzats a les comarques de La Safor, La Ribera Baixa, l’Horta Oest, l’Horta Sud, La Ribera Alta, Camp de Túria, Utiel-Requena i Horta de València, Alacant i Vinalopó Mitjà, i també Albacete. El dispositiu s'ha dut a terme en el marc d'una investigació judicial dirigida pel magistrat del Jutjat d'Instrucció número 2 de Terrassa, que té el seu origen en la investigació policial coordinada per la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada.

La investigació, que es va iniciar el 2016 i està sota secret de sumari, ha tingut per objecte l'esbrinament dels delictes d'organització criminal, contra el patrimoni, blanqueig de capitals, contraban de tabac, tràfic d'estupefaents, corrupció entre particulars, extorsió, amenaces i coaccions, temptativa d'assassinat i lesions, encobriment, detenció il·legal, tinença il·lícita d'armes i falsedat en documents oficial i mercantil. En l'operació s'han bloquejat nombrosos comptes corrents i diferents immobles.

La Fiscalia ha indicat que al llarg de la investigació s'ha comprovat com a Europa i a Espanya convivien 'lladres en llei' d'origen armeni amb poderoses estructures en el primer graó delinqüencial d'aquestes organitzacions, que controlaven i supervisaven activitats criminals fins ara desconegudes per la policia en tots els països de la Unió Europea.

Segons apunta la Fiscalia, els 'lladres en llei' governen un o més territoris, que poden coincidir o no amb les fronteres polítiques establertes, sent els responsables últims i directes de les modalitats delictives que hi desenvolupen. Els acords per al repartiment i assignació de territoris, així com les especialitats delictives a desenvolupar, s'adopten en les reunions 'skhodkas', en què els lladres estableixen les línies estratègiques bàsiques d'actuació i on tenen lloc les noves coronacions.

Des del punt de vista econòmic, aquestes associacions delictives funcionen i es financen d'una determinada manera. El maneig, la custòdia i el blanqueig dels diners de l'organització s'emmagatzema en la denominada 'obschak' o caixa comuna, gestionada pel 'lladre en llei' i a la qual tots els integrants han de contribuir amb un percentatge dels beneficis obtinguts de les activitats criminals que desenvolupen sobre la base de la distribució acordada. Existeixen, a més, aportacions periòdiques que realitzen els membres de l'organització i, al seu torn, les caixes comunes considerades territorials han de revertir part del capital o diners que contenen mitjançant aportacions a una 'obschak' o caixa comuna global.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar