Catalunya lidera les xifres de laïcitat a l'Estat

És la comunitat amb menys percentatge de creients, de casaments religiosos i d'alumnes que cursen l'assignatura de religió.
Catalunya lidera la laïcització de la societat a l'estat espanyol. És l'autonomia que té major percentatge de població que es declara no religiosa, prop del 40%, la que té menys alumnes que fan l'assignatura de religió, menys del 35%, i la que registra menys casaments religiosos, un 14% del total. Les xifres formen part de l'informe 'Laïcitat en xifres. Anàlisi 2017', fet per l'Institut d'Anàlisi Social i Polítiques Públiques, per encàrrec de la Fundació Ferrer i Guàrdia, i basat en dades del CIS, el CEO o l'INE.

El 2015 a Catalunya, segons el CIS, el 39% de la ciutadania es declarava no religiosa, ja sigui atea o no creient, el percentatge més alt de tot l'estat, seguit del 36% a Euskadi, i molt per sobre de la mitjana espanyola, que és del 25%. A l'altra punta, Múrcia només té un 9,2% de població que no es considera religiosa. Però segons el CEO, l'any 2106 el 58% dels catalans es declarava catòlic, el 28% es declara ateu o agnòstic, i el 10% es declara seguidor d'altres religions.

Del 68% de creients, el 48% assegurava que sempre ha estat creient, mentre que el 20% restant diu que abans era creient i ara ja no ho és. El 28% diu que mai ha estat una persona creient i un 3% assegura que abans no era creient i ara sí que ho és. En el cas dels més joves, entre 16 i 24 anys, el percentatge de no creients augmenta: els que mai han estat creients són el 46%, els que sempre han estat creients són el 34% i els que abans eren creients i ara no ho són, suposen el 14,4% del total.

En general a tot l'estat, l'adscripció religiosa a l'estat ha baixat del 90% el 1980 al 75% el 2017, i s'incrementa amb l'edat. Mentre que el 92% dels majors de 65 anys es consideren religiosos, en el cas dels menors de 25 anys, més de la meitat, el 53%, es consideren no religiosos. De fet, els creients no practicants també han passat en 17 anys del 40 al 60%, i els creients practicants han passat del 50% de la població l'any 2000 al 27% el 2017.

Tot plegat es tradueix en considerar la religió cada cop menys important a la vida. En una escala de 0 a 10, la religió ha passat del 5,3 al 4 entre el 2002 i el 2017. En canvi, la política ha passat del 3,7 al 4,6, amb un descens fins el 2012 i un repunt posterior.

Cerimònies

Del total de casaments del 2016, Catalunya també va ser la que va liderar el percentatge d'unions civils, amb un 85% del total, i només el 14% van ser catòlics o d'altres religions. La mitjana espanyola va ser del 60% d'unions civils i un 38,6% de religioses. Aquests percentatges eren pràcticament a la inversa el 1992. També els fills nascuts fora del matrimoni s'han multiplicat les últimes dècades: el 1990 eren menys del 10% i el 2015 van ser el 44,4%.

A Catalunya, el 59% de la població vol que els cementiris públics s'adaptin a les necessitats de les diverses religions, mentre que un 17% voldria nous cementiris per a les minories religioses.

A la ciutat de Barcelona, la funerària privada Àltima, una de les dues més grans, assegura que el 22% de les cerimònies funeràries són laiques, per sobre del 19% del 2015, una tendència que seguirà els propers anys.

Finançament

Un dels elements més tangibles que indiquen la tendència de la societat cap a la laïcitat és l'assignació de la casella voluntària de l'IRPF a l'Església catòlica o a altres finalitats. Entre el 1999 i el 2014, els ciutadans que no marquen cap casella ha rondat sempre entre el 29 i el 35% aproximadament. Els que marquen la casella de l'Església han passat del 36% el 1998 al 16% del 2014, amb un fort descens fins el 2001 i a partir del 2012. La casella d'altres finalitats ha passat del 29 al 36%, mentre que les dues caselles han passat de ser marcades des del 10% fins al 19% dels contribuents. L'assignació econòmica directa a l'Església catòlica ha passat dels 88,5 milions del 1999 als 231 milions del 2014, tenint en compte el creixement econòmic i l'augment del percentatge de l'assignació tributària destinada. Les altres finalitats han passat de rebre 61 milions a rebre'n gairebé 300.

Educació

Pel que fa a l'educació, Catalunya també era, en el curs 2014-2015, la que tenia el percentatge més alt d'alumnes que optaven per assignatures alternatives a la religió. A Primària són el 65,5%, a Secundària són el 70,4%, i a Batxillerat són el 86,4%, només superada en aquest últim cas per Múrcia i Melilla. La mitjana espanyola és del 30, 48 i 67%, respectivament, i des de l'any 1999 les xifres van augmentant. Als centres públics és on més alumnes segueixen la classe alternativa a la religió (36-79%), mentre que als privats concertats és on menor percentatge segueixen aquest tipus d'assignatura (15-31%).

A tot l'estat, el 68% dels alumnes van a centres públics i el 32% a privats. D'aquests últims, el 14% van a centres no confessionals (un 40% dels quals a centres no concertats) i el 18% a centres confessionals (gairebé tots a centres concertats). Les xifres no van variar gaire del 2004 al 2014. En concret, el percentatge d'alumnes matriculats a centres catòlics ha passat del 17,6 al 8,2% en el últims deu cursos.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar