La població de Catalunya creix en 47.944 habitants i arriba gairebé als 7,5 milions el 2106

El nombre d'habitants ha pujat en 25 comarques i a l’Aran.
La població resident a Catalunya era de 7.496.276 persones a l'1 de gener del 2017, segons les estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra suposa un augment de 47.944 habitants respecte a la mateixa data de l'any anterior -un 6,4 per cada mil habitants- i consolida la tendència de creixement iniciada fa dos anys. El component principal del creixement de la població l'any passat ha estat el saldo migratori amb l’estranger -estimat en 38.371 persones-, seguit d’un creixement natural de 5.684 persones -68.973 naixements menys 63.289 defuncions- i un saldo migratori amb la resta de l'Estat positiu de 3.889 persones. La població ha crescut en 25 comarques i a l’Aran i ha disminuït en 16 comarques.

Les comarques que han crescut més han estat el Baix Penedès (12,5‰), el Gironès (11,1‰) i el Barcelonès (9,5‰). D’altra banda, l’Alt Urgell (-10,2‰), el Baix Ebre (-9,9‰) i la Ribera d’Ebre (-9,1‰) han estat les que han perdut més població en termes relatius. Per edats, el 2016 la població ha augmentat en els grups de 10 a 29 anys (30.348 persones), en els de 40 a 74 anys (65.354 persones) i en els majors de 80 anys (11.341 persones). En canvi, la població ha disminuït en els grups de 0 a 9 anys (9.882 persones menys), en els de 30 a 39 anys (41.886 persones menys) i en els de 75 a 79 anys (7.331 persones menys).

Segons l'Idescat, el creixement de la població en el territori no és homogeni i existeixen tendències molt diferents entre les comarques. L’any passat el saldo migratori amb l’estranger és el component que ha aportat creixement a un major nombre de comarques -un total de 33-.

La comarca del Barcelonès destaca clarament respecte de les altres, amb un saldo estimat de 27.111 persones, la segueixen el Vallès Occidental (3.271), el Baix Llobregat (2.324) i el Maresme (1.088). Entre les comarques amb un saldo migratori amb l’estranger negatiu destaquen el Baix Camp (-714), el Baix Ebre (-330) i el Segrià (-261). El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) ha estat positiu en un total de 25 comarques i a l’Aran. Destaquen les comarques del Maresme (1.936), el Vallès Occidental (1.760) i el Baix Llobregat (1.374). Les altres 16 comarques han registrat un saldo migratori interior negatiu. Entre aquestes destaquen el Barcelonès (-5.526), el Baix Ebre (-352) i l’Alt Empordà (-293).

Si es considera la totalitat de les migracions, tant amb la resta de Catalunya i la resta de l'Estat com amb l’estranger, en un total de 28 comarques i a l’Aran el creixement migratori ha estat positiu, mentre que a les 13 restants ha estat de signe negatiu. Les comarques amb un major creixement migratori total són el Barcelonès, per la contribució de la migració amb l’estranger, i el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Maresme, per la contribució tant de la migració interna com de la migració externa. Pel que fa al creixement natural, els naixements han superat les defuncions a 19 comarques i a l’Aran. El Vallès Occidental (2.479), el Baix Llobregat (1.578) i el Gironès (768) són les comarques amb un major creixement natural. En canvi, en 22 comarques la xifra de defuncions ha estat superior a la de naixements. El Barcelonès (-560), el Ripollès (-204) i el Berguedà (-172) són les comarques amb un menor creixement natural.

Continua el procés d’envelliment de la població catalana

El procés d’envelliment continua com a resultat de la combinació d’una natalitat baixa i una esperança de vida alta, i des de l’any 1995 a Catalunya hi ha més població major de 65 anys que població menor de 15 anys, segons indica l'Idescat.

A l'1 de gener del 2017 hi havia 117,5 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys (índex d’envelliment). El percentatge de població de 65 anys i més ha passat del 18,5% el 2016 al 18,6% el 2017. La composició per edats dels majors de 65 anys també envelleix, i el nombre de majors de 85 anys per cada 100 majors de 65 anys (índex de sobreenvelliment) ha passat de 16,1 el 2016 a 16,4 el 2017.

L’envelliment de la població presenta diferències importants en el territori. En cinc comarques, més d’una quarta part de la població té 65 anys i més: la Terra Alta (29,1%), les Garrigues (25,4%), el Priorat (25,3%), el Pallars Jussà (25,2%) i el Ripollès (25,1%). En canvi, l’Aran (13,9%) i les comarques del Gironès (15,1%), el Tarragonès (16,2%), el Vallès Occidental (16,2%) i el Vallès Oriental (16,2%) són les que tenen un menor percentatge de població de 65 anys i més.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar