Formaran "ecoguies subaquàtics" per reduir l'impacte del busseig a la Costa Brava i afavorir la conservació del medi marí

La formació, finançada amb fons europeus, es farà a onze municipis i es preveu poder arribar a 60 Centres d'Immersió i uns 240 alumnes.
Girona .- Amb la voluntat de conservar els hàbitats marins i d’interès pesquer de la Costa Brava, l’Associació de Centres Turístics Subaquàtics de la Costa Brava i el Grup d’Acció Local Pesquer (GALP) de la Costa Brava organitzaran uns cursos adreçats a monitors, guies, instructors de busseig i directors de centres a partir del mes de setembre. L'objectiu final és "supervisar i minimitzar" l'impacte de les immersions en aquest entorn natural amb la formació d'"ecoguies subaquàtics" que, a més a més, vetllaran perquè els capbussadors que l'acompanyin també siguin respectuosos. La proposta formativa, finançada pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP), constarà de 12 cursos a 11 municipis de la Costa Brava. Els impulsors volen arribar a seixanta centres i a un total de 240 alumnes. També es preveu la creació d'un distintiu per a les immersions guiades seguint aquests criteris de respecte cap al medi natural.

Ensenyament vol estendre la presència de l'anglès en matèries no lingüístiques els propers cursos

Tot i la millora dels darrers anys, la llengua estrangera es manté entre les assignatures amb més alumnes amb nivell baix.
De mitjana, els estudiants de 6è de Primària i 4t d'ESO han millorat el coneixement de l'anglès en les proves de competències bàsiques del Consell d'Avaluació del Sistema Educatiu. Malgrat que aquest 2018, els resultats han millorat a 6è i patit un petit retrocés a ESO, encara és de les matèries que deixa més alumnat en un nivell baix. Concretament, a 6è, no assoleixen les competències el 15,9% dels alumnes, els mateixos que el 2014. A Secundària, aquest percentatge era del 20% el 2014 aquest curs s'ha situat al 13,7%. Per aquest motiu, Ensenyament vol donar un impuls a la presència de l'anglès en matèries no lingüístiques, i estendre el programa AICLE, que ja es du a terme en algunes escoles i instituts.

El permís de paternitat serà de cinc setmanes des d'aquest dijous

Els funcionaris en podran disposar sense necessitat d'haver de coincidir amb la baixa de la mare.
El permís laboral al qual tenen dret els homes quan tenen un fill s'amplia de quatre a cinc setmanes a partir d'aquest dijous. El canvi de normativa suposarà un augment de la despesa a les arques públiques per aquest concepte fins als 2.559 milions d'euros, segons els càlculs del govern espanyol. L'increment ja està previst als Pressupostos Generals de l'Estat. Es compleix, així, l'acord d'investidura del 2017 entre PP i Cs, que establia que el permís retribuït havia de ser de quatre setmanes i que la xifra s'augmentaria en una setmana anual. Un altre canvi en la prestació, aquest per als funcionaris, és que no caldrà que utilitzin les cinc setmanes al mateix temps que la mare, el permís de la qual és de setze setmanes.

Les 60 persones rescatades per l'Open Arms seran acollides a Esplugues de Llobregat, Barcelona i Manresa

Han arribat 49 homes, cinc dones i sis menors, cinc dels quals no acompanyats.
Les 60 persones que Proactiva Open Arms va rescatar el Mediterrani seran acollides en equipaments d'Esplugues de Llobregat, Barcelona i Manresa. Segons ha detallat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en el vaixell Open Arms que ha atracat aquest dimecres al matí al Port de Barcelona han arribat 49 homes; cinc dones i sis menors, cinc dels quals no acompanyats. Els homes s'han traslladat a la residència d'esportists Joaquim Blume d'Esplugues de Llobregat i les tres dones que viatjaven soles seran ateses en un equipament de Barcelona, mentre que els menors sols estaran sota la protecció de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Manresa acull les dues famílies: un home, una dona i el seu fill i, d'altra banda, una dona amb un familiar a càrrec.

Els migrants de l'Open Arms tindran un visat humanitari de 30 dies i l'Ajuntament reclama permisos temporals de treball

Colau demana que els recursos i coordinació entre institucions demostrats en la rebuda del vaixell es mantingui per les persones amb situació irregular que arribin a la frontera sud.
Les seixanta persones migrades que arriben aquest dimecres al Port de Barcelona a bord del vaixell Open Arms disposaran d'un visat humanitari de 30 dies, a diferència del permís de 45 dies que van obtenir els migrants que van desembarcar a València amb el vaixell Aquarius, per decisió del govern espanyol. L'Ajuntament de Barcelona ha considerat aquesta mesura com a "insuficient", en un moment de "canvi de política" amb l'executiu socialista de Pedro Sánchez. L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha reclamat que s'atorguin permisos de treball temporals per evitar condemnar els migrants a "llimbs administratius o a l'economia informal". A més, Colau ha demanat que els recursos i coordinació entre institucions demostrats en la rebuda del vaixell es mantingui per les persones amb situació irregular que arriben a la frontera sud.

El fiscal vol que el sospitós del doble crim de Susqueda pagui 480.000 euros de fiança per fer front a indemnitzacions

Entén que hi ha perill de "pèrdua del patrimoni" de l'investigat perquè dona "la pràctica totalitat dels seus ingressos" a la seva parella.
Santa Coloma de Farners .- El fiscal vol que el detingut pel doble crim de Susqueda (Selva), Jordi Magentí Gamell, consigni una fiança de 480.000 euros per fer front a les possibles indemnitzacions que hauria de pagar en cas de condemna. Si no compta amb els diners, el fiscal sol·licita al jutjat que ordeni que li embarguin els béns. Segons l'escrit que el fiscal ha presentat al Jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners per sol·licitar aquestes mesures cautelars, existeix el perill de "pèrdua de patrimoni" de l'investigat perquè dona "la pràctica totalitat dels seus ingressos" a la seva parella, tal i com ella mateixa va explicar durant la seva declaració del 20 de juny. "Els ingressos se'n van, mes a mes, a Colòmbia i, en cas de condemna, hi haurà una responsabilitat civil a favor de les persones perjudicades que no es podrà cobrir perquè el patrimoni de l'investigat estaria a mans de la seva dona", argument el fiscal Víctor Pillado. El jutjat resoldrà la petició.

Pugen un 17% les denúncies per violència sobre la dona als jutjats catalans el 2017

Catalunya segueix 20 punts per sota de la mitjana estatal en ordres de protecció i en concedeix menys de la meitat de les sol·licitades.
Les denúncies per violència sobre la dona presentades als jutjats catalans van augmentar un 17% l'any 2017 respecte el 2016 i la taxa de denúncia va passar de 51 a 60 denúncies per cada 10.000 dones. Tot i que 8 de les 10 dones mortes el 2017 no tenien cap ordre de protecció, els jutjats catalans només van concedir el 47% de les ordres demanades, davant del 67% de la mitjana estatal. Segons la memòria anual del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el número de procediments ingressats el 2017 va augmentar un 5,7% respecte el 2016, fins als 898.467, després de quatre anys de reduccions. La resolució va baixar un 0,02% i els assumptes en tràmit a finals d'any ha augmentat un 9,7%, també quatre anys després de baixades, ja que s'han resolt menys assumptes dels ingressats per primer cop des del 2013. La jurisdicció que més ha augmentat ha estat la civil, amb un 15% més d'assumptes, la penal i la social han pujat menys d'un 1%, i la contenciosa-administrativa ha baixat un 1,3%. De fet, la majoria de jutjats estan per sobre de la xifra màxima d'assumptes que recomana el CGPJ, fins i tot doblant la xifra. Només els jutjats de violència sobre la dona, els d'Instrucció, els de menors i els socials d'executòries estan per sota.

22 detinguts a Catalunya per estafar 1,4 milions d'euros a través del 'phishing bancari'

El grup obtenia les dades enganyant les víctimes i a través de la Deep Web.
La Guàrdia Civil de Castelló ha detingut una trentena de persones i n'investiga dues més acusades d'estafa i blanqueig de capitals a nivell estatal i internacional mitjançant el 'phishing bancari'. A Catalunya, els agents han arrestat 16 persones a Lleida, tres a Barcelona i tres més a La Jonquera (Alt Empordà), mentre que a la resta de l'Estat en van detenir quatre a Castelló i quatre més a Torrejón de Ardoz. A banda, investiga dues persones més de Castelló i Tarragona. El grup obtenia les dades vinculades a les targetes de crèdit tant a través de l'ús d'enginyeria social, en què s'enganyava els seus vertaders titulars, com adquirint els corresponents scripts per lots a la Deep Web, que posteriorment s'utilitzaven per fer les transaccions econòmiques.

Troben unes restes humanes a sota d'un comboi de l'AVE que provenia de Madrid a l'estació de Sants

Els cossos policials treballen per esbrinar a qui pertanyien i què ha pogut passar.
Els Mossos d'Esquadra han estat alertats aquesta matinada que s'havien trobat unes restes humanes a sota d'un comboi de l'AVE que provenia de Madrid quan s'ha aturat a l'estació de Sants, a Barcelona, segons ha avançat la SER i ha confirmat el cos de seguretat. La policia catalana ha rebut l'avís de la troballa cap a quarts d'una de la matinada. En arribar al lloc dels fets els agents han comprovat que, efectivament, les restes podien pertànyer a una persona. Atesa aquesta circumstància s'ha obert una investigació que persegueix un objectiu doble, d'una banda esbrinar a qui pertanyien les restes i de l'altra determinar què ha passat perquè acabessin allà. Els Mossos d'Esquadra s'han posat en contacte amb la policia espanyola atès que no està clar en quin punt del trajecte de Madrid a Barcelona els baixos del tren poden haver topat amb les restes.