Cs, PSC-Units i PPC s'oposen a la proposta de resolució dels independentistes.
El Parlament ha aprovat la creació d'una comissió d'investigació sobre l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució espanyola. Els grups de JxCat, ERC -els redactors de la proposta de resolució, tramitada per urgència extraordinària-, CatECP i la CUP-CC hi han votat a favor (75 vots), mentre que Cs, PSC-Units i PPC (57) s'hi han oposat. No hi ha hagut cap abstenció. Durant el debat, la portaveu adjunta de JxCat Gemma Geis ha defensat que la comissió ha de servir per saber "què va passar" abans i durant l'aplicació del 155, a part de debatre sobre què fer a partir d'ara: "Cal exigir responsabilitats. Al seu torn, la diputada d'ERC Magda Casamitjana ha defensat que la comissió pot ser l'espai en què tots els partits expressin el seu punt de vista sobre l'aplicació del 155.

"Embolic i victimisme"

Durant el debat, la diputada de Cs Lorena Roldán ha acusat els independentistes de buscar el "conflicte" amb la creació d'aquesta comissió d'investigació. La dirigent constitucionalista ha afirmat que els partits "separatistes" no volen crear cap comissió per lluitar contra la corrupció, i ha lamentat que prefereixin crear l'òrgan d'investigació sobre el 155 "per parlar més del procés" i fomentar l'"embolic" i el "victimisme".

En la seva intervenció, Geis ha reclamat que no s'oblidi l'aplicació del 155: "Hi ha una cosa pitjor que l'oblit, no saber que s'oblida. Cal fer saber i conèixer els danys del 155 perquè ningú no pugui dir que no sabia que l'oblidava".

Per part d'ERC, Casamitjana ha reclamat saber el motiu pel qual es va cessar als càrrecs de la Generalitat, es va dissoldre el Parlament, cloure el Diplocat i les delegacions a l'estranger, l'aturada del desplegament de la Renta Garantida de Ciutadania o el pla de fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura, la paralització de la convocatòria d'oposicions al cos dels Mossos d'Esquadra o el retard en el pagament de subvencions.

Durant la seva intervenció, el portaveu adjunt del PSC, Ferran Pedret, ha posat en dubte la intenció de JxCat i ERC de "parlar de tot" i ha demanat que a la comissió també es tracti "l'origen del problema". "Entenc que s'han produït fets entre el 6 de setembre de 2017 i el 27 d'octubre del mateix any que no els deixen ben parats. Hi va haver un intent de desposseir els ciutadans d'un conjunt de drets refermats a la Constitució i a l'Estatut", ha lamentat. El diputat socialista ha admès que estan disposats a discutir els efectes del 155 però que cal parlar de "tot el què ha passat".

Al seu torn, la portaveu de CatECP, Elisenda Alamany, ha lamentat que amb la intervenció estatal "s'esmicolés" l'autogovern català i les seves institucions. "Cal investigar el dany causat però també és cert que a Catalunya calen més debats de futur i menys de passat", ha apuntat. Alamany ha criticat que el govern Rajoy hagi actuat "sistemàticament vulnerant els drets i les llibertats".

Per la seva banda, el diputat de la CUP Carles Riera ha constatat que durant la intervenció de la Generalitat els serveis bàsics i les funcions ordinàries de l'administració catalana van ser gestionades per l'Estat "amb certa normalitat", un fet que segons el cupaire demostra la "minsa" autonomia de la que "es disposa". Amb tot, Riera ha celebrat la "resistència" que van mostrar des de l'escola pública i la CCMA "malgrat els intents d'intervenció de l'Estat". Riera també ha lamentat la dissolució del Parlament, la convocatòria d'eleccions anticipades i la "imposició de l'Estat" en el marc del 155. Des de la CUP han agraït l'acceptació de les seves dues esmenes.

Finalment, el diputat del subgrup del PPC Alejandro Fernández ha asseverat que l'aplicació del 155 va donar "certa estabilitat" a l'economia catalana, ja que durant mig any l'administració va funcionar "correctament" com a prestadora de serveis públics. A més, el dirigent unionista ha acusat els independentistes de no fer res més que "rondinar i rondinar".

Transacció d'esmenes de la CUP

Segons el redactat aprovat per la majoria parlamentària, l'objecte de la comissió és "analitzar els efectes de l'aplicació de l'article 155 en el seu sentit més ampli", des de les causes que la van motivar a la seva adequació a la legalitat, el caràcter de les mesures aplicades, les conseqüències, la valoració dels danys i les possibles responsabilitats per l'aplicació.

A més, el text ha incorporat dues esmenes de la CUP-CC. La primera concreta que la comissió ha d'analitzar el context polític en què es va aplicar el 155, determinat pel referèndum de l'1-O, la vaga general del 3-O, la "repressió política" de l'Estat, el discurs de Felip VI, i la declaració de la República del 27-O.

En segon lloc, s'afegeix l'esmena d'addició dels anticapitalistes, per tal que la comissió també avaluï "el conjunt del marc jurídic i polític de l'Estat", inclosos el Tribunal Constitucional, l'article 135 de la Constitució -sobre l'estabilitat pressupostària- i el FLA, que "limiten" la sobirania del Parlament i del Govern.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar