Cuixart i Sánchez: 340 dies en presó preventiva per les concentracions a la Conselleria d'Economia el 20-S

Els líders d'ANC i Òmnium han intentat demostrar que van voler fer de mitjancers però ni Lamela ni Llarena els ha deixat sortir de la presó
L'exlíder d'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, van ser els primers encausats en posar els peus a la presó i ja porten 340 dies privats de llibertat a l'espera de judici. La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va ordenar presó preventiva per a ells el 16 d'octubre i fins ara cap dels intents de la seva defensa per alliberar-los ha tingut èxit, tampoc quan la causa va passar a mans del Tribunal Suprem amb el magistrat Pablo Llarena com a instructor. Les defenses han aportat vídeos i testimonis per demostrar que van intentar fer de mitjancers amb la policia espanyola que registrava la conselleria i que van fer crides a la calma. Tanmateix, actualment estan processats per un delicte de rebel·lió i empresonats a Lledoners. Llarena també va frustrar la candidatura de Sànchez a president de la Generalitat i el va suspendre com a càrrec públic.

Jordi Sànchez: 'Tornaria a fer el tuit convocant a manifestar-se pacíficament per protestar contra l'escorcoll'

El diputat de JxCat, a la presó de Lledoners, alerta que la por serà la victòria de l'Estat i afegeix: "Si no tenim por seguirem avançant
El diputat de JxCat i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, assegura que tornaria a fer el tuit d'un quart de 9 del matí convocant els ciutadans a manifestar-se "pacíficament" davant del departament d'Economia per protestar contra l'escorcoll. Així s'ha expressat en una entrevista a 'ElPuntAvui' justament quan fa un any del 20-S, que dies després va suposar que ell i Jordi Cuixart entressin en presó preventiva. "Òbviament ningú vol estar a la presó, però el preu de la presó no pot ser la renúncia a expressar-se i manifestar-se lliurement, a protestar i, menys encara, a renunciar al dret a l’autodeterminació", ha afegit. I és que, segons Sànchez, la por seria la victòria de l'Estat. "Jo no vull presos, ningú vol més presos, però si acceptem el xantatge de l'Estat serem per sempre més presoners seus", ha conclòs.

La policia espanyola va espiar durant hores la seu de la CUP abans d'intentar-hi entrar el 20-S

Un informe de la brigada d'Informació diu que l'actuació estava emparada per la fiscalia i que els 2.000 concentrats van impedir requisar més material per l'1-O
Un inspector en cap i un sotsinspector de la policia espanyola van vigilar la seu central de la CUP a Barcelona el 20 de setembre de l'any passat durant hores. Així ho assegura un informe de la brigada d'Informació, que explica que els dos comandaments de la policia judicial van estar des de les 8 del matí fins les 13 hores davant de la seu, vigilant entrades i sortides de persones i vehicles, quan finalment van intervenir dos cotxes carregats de material electoral per l'1-O. No obstant, la massiva presència de militants i simpatitzants va impedir als agents requisar més material. En un informe avançat per 'El Periódico' i al qual ha tingut accés l'ACN, es justifica l'operatiu per la instrucció de la Fiscalia Superior de Catalunya del 8 de setembre que ordenava els cossos policials a investigar qualsevol preparatiu del referèndum, i autoritzava a requisar material.

Torrent repta Sánchez a 'atrevir-se' amb un referèndum si tan clar té que la majoria aposta per millorar l'autogovern

El president del Parlament posa en dubte que el 65-70% dels catalans vulgui més autogovern
El president del Parlament, Roger Torrent, ha reptat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a "atrevir-se" amb un referèndum. "Si ho té tan clar, senyor Sánchez, el que ha de fer és atrevir-se a posar-ho a votació", ha afirmat en una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio'. Torrent ha posat en dubte que el 65-70% dels catalans aposti per millorar l'autogovern, tal com ha defensat Sánchez aquest diumenge en una entrevista a la 'Sexta'. El president del Parlament no sap d'on treu aquests percentatge i ha afegit que no li quadren amb els "números reals" de les eleccions del 21-D i de l'1-O. "Que no tingui por a la democràcia, als números i als percentatges. Al final on es determinen és a les urnes votant", ha reblat.

Torra crida als catalans a 'encendre pacíficament' el país els propers mesos i 'defensar' el dret a ser lliures

En el mateix acte a Santa Coloma de Farners la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, considera que el govern de Sánchez és "només façana"
Santa Coloma de Farners .- El president de la Generalitat, Quim Torra, ha cridat als catalans a "encendre pacíficament" el país durant els propers mesos. En un acte a Santa Coloma de Farners, Torra ha deixat clar que "no es pot renunciar" a la llibertat i per això ha demanat "lluitar i defensar fins al final" aquesta idea. "Iniciem aquesta marxa pels nostres drets socials i nacionals perquè tenim el dret a tenir drets", ha reblat Torra. El president ha demanat als prop de 300 assistents a "no resignar-se a ser menys que un ciutadà escocès o del Canadà". A l'acte, Torra ha coincidit amb la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que ha animat a "seguir endavant" amb les mobilitzacions, i ha advertit que el govern de Sánchez "és només façana". "La fiscalia no es mou, però tingueu clar que la comunitat internacional entén millor ara que fa un any per què volem la independència", ha assenyalat.

Ciutadans modifica el currículum d'Albert Rivera a la web del Congrés

El partit canvia la seva fitxa per afegir un màster que no apareixia fins ara
Ciutadans (Cs) ha modificat el currículum del seu president, Albert Rivera, a la web del Congrés dels Diputats. Concretament ha afegit un màster que no figurava en la seva fitxa tot i que sí que apareixia en el CV que el 2015 va publicar la web del Parlament de Catalunya. La formació taronja ha inclòs en l'espai reservat per la informació de cada diputat del Congrés que Rivera, a més de tenir una llicenciatura, té un màster en Dret. En canvi, la pàgina del parlament català recull que també té estudis de doctorat en dret constitucional a la Universitat Autònoma i un curs de màrqueting polític per la Universitat George Washington (EUA). L'actualització del currículum del president de Cs a la web del Congrés s'ha fet aquest dijous, el mateix dia que el seu partit, juntament amb el PP, ha sol·licitat la compareixença "urgent" del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la cambra baixa.

Onze candidats es postulen per dirigir Podem Catalunya

Entre el 13 i el 16 de setembre han de recollir telemàticament 150 avals per poder participar a les primàries del partit.
Onze candidats han manifestat la seva voluntat de ser secretari general de Podem Catalunya: Francisco José Herrador Jorro, Raul Mantilla Larrea, Jose Manuel Cruz Criado, Rafael García García, Jaume Durall Lobete, Mario Martínez Roldán, Ernest Sagrera González, Ane Pereira, Isabel Belmonte Fernández, Maria Jose Asensio García i Noelia Bail García. Tots ells han de recollir telemàticament 150 avals entre el 13 i el 16 de setembre per poder participar a les primàries del partit. Més endavant, entre el 17 i el 18 de setembre, hauran de recollir els avals dels òrgans col·legiats. Les precandidatures que assoleixin aquest doble aval, personal i col·legiat, seran proclamades candidatures definitives el proper 19 de setembre. I del 20 al 23 de setembre els inscrits a Podem podran votar telemàticament i de forma presencial per escollir qui substituirà Xavier Domènech.

PDeCAT i PSOE pacten una moció per a un diàleg 'sense imposicions' dins del 'marc de l’ordenament jurídic vigent'

El PDeCAT accepta la referència al marc jurídic perquè entén que permet un referèndum d’autodeterminació.
El PDeCAT i PSOE han assolit un acord al Congrés dels Diputats per votar conjuntament una moció presentada pel portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano, que insta el govern espanyol a “obrir un procés de diàleg polític amb el Govern de Catalunya on tothom pugui defensar les seves idees, aspiracions i projectes lliurement, sense imposicions ni impediments”. L’acord sobre el text –que es debat aquest dimecres i es votarà dijous- ha estat possible gràcies al fet que el PDeCAT ha acceptat una esmena dels socialistes espanyols per ampliar la segona part del text original -que estableix que “aquest procés de diàleg ha d’acordar les vies legals i democràtiques que permetin a la societat democràtica determinar el seu futur”- amb un afegitó: “en el marc de l’ordenament jurídic vigent”. Fonts del PDeCAT han assegurat que han acceptat l’esmena perquè respecta el seu text de diàleg sense condicions i “només afegeix que sigui dins del marc legal, que nosaltres entenem que permet fer el referèndum”. ERC, Units Podem i el PNB ha afirmat que donaran suport al text acordat.

Crida a seguir treballant per construir 'un nou país' i a no normalitzar la situació dels presos, a la Diada a Girona

L'acte ha homenatjat Carles Puigdemont exhibint el faristol amb el qual va pronunciar el darrer discurs abans de marxar "a l'exili"
Girona .- La crida a continuar treballant per a la construcció "d'un nou país" i a no normalitzar la situació dels "presos i exiliats polítics" ha marcat l'acte institucional de commemoració de la Diada a Girona. La celebració s'ha realitzat al pati de les Magnòlies de l'edifici de la Generalitat i ha exhibit el faristol amb el qual Carles Puigdemont va pronunciar el darrer discurs institucional el 28 d'octubre, abans de marxar a "l'exili". El delegat del Govern, Pere Vila, ha assegurat que el faristol vol demostrar que "no ens rendirem". "Continuarem fent la feina sense renúncies i sense por perquè el que estem construint és per a tothom", ha dit. Vila ha dit també que s'ha de lluitar per un referèndum i que "ho hem de fer entre tots". Per la seva banda, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha afirmat que "l'estat ha creuat moltíssimes línies vermelles" i que "aquesta persecució" no fa més que "donar arguments a favor de la construcció de la República". L'acte ha acabat amb la interpretació del cant dels Segadors amb el públic dempeus.