JxCat es planteja aprovar el 3 de maig la reforma de la llei de Presidència per investir Puigdemont a distància

La sessió debatrà propostes de resolució sobre sindicats (Cs), valors europeus (JxCat), drets civils (ERC), renda garantida (CatECP i PSC), mitjans audiovisuals (PPC), i els CDR (CUP).
El grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) es planteja aprovar el 3 de maig la reforma de la llei de Presidència que ha de servir per intentar investir a distància el seu líder, Carles Puigdemont. Segons han apuntat a l'ACN fonts del grup independentista majoritari, si els terminis quadren i hi ha prou garanties, JxCat intentarà entrar al ple del dia 3 la votació de la reforma d'aquesta norma. El president del Parlament, Roger Torrent, ha anunciat aquest dimarts la intenció de convocar un ple per aquesta data, on es debatran i votaran diverses propostes de resolució (PR), una per grup parlamentari. Cs presentarà una PR sobre sindicats, mentre que la de JxCat és sobre valors europeus. ERC en presenta una sobre drets civils, i CatECP i PSC en registren -per separat- sobre la renda garantida. La del PPC serà sobre mitjans audiovisuals i la CCMA i, finalment, la CUP n'entrarà una sobre els CDR, conjunta amb JxCat i ERC.

Puigdemont veu imprescindible que el govern espanyol s'assegui i reconegui els líders independentistes com a interlocutors

El líder de JxCat creu que els darrers mesos els han "permès mantenir la posició i refermar les raons que ens han portat fins aquí".
El líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha insistit en l'oferta de diàleg al govern espanyol. En declaracions al programa '30 minuts' de TV3, ha assegurat que és imprescindible que "el govern espanyol s'assegui d'una vegada i reconegui els dirigents independentistes com a interlocutors. "Si no, no hi pot haver diàleg", ha afegit. El líder de JxCat ha assegurat que estar a l'estranger durant els darrers mesos ha permès als dirigents polítics catalans "mantenir la posició i refermar les raons" que els "han portat fins aquí". "Ens han permès explicar-nos perquè entenguin què està passant, que és una mica més complicat i sofisticat del que potser els havia arribat", ha afegit.

Cifuentes renuncia al màster en una carta enviada al rector de la Universitat Rey Juan Carlos

La presidenta de la Comunitat de Madrid demana disculpes però afirma que no ha comès cap "il·legalitat" i que si hi ha hagut "irregularitats" han estat de tipus "administratiu"
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha renunciat al seu polèmic màster en una carta enviada al rector de la Universitat Rey Juan Carlos, Javier Ramos, segons ha avançat aquest dimarts 'OK Diario' i ha repiulat el propi compte oficial de Cifuentes presidenta. En la missiva, Cifuentes demana disculpes però afirma que no ha comès cap "il·legalitat" i que si hi ha hagut "irregularitats" aquestes han estat de tipus "administratiu". "Estic en possessió del corresponent títol oficial, així com de tots els certificats acreditatius del pagament de taxes i de les qualificacions obtingudes en cadascuna de les matèries", ha recordat la presidenta de la Comunitat de Madrid. "Tots i cadascun d'aquests documents estan expedits per les autoritats acadèmiques competents i acrediten dues coses: en primer lloc, que jo no he comès cap il·legalitat; i en segon lloc, que he complert els requisits que la Universitat em va posar per aconseguir aquest títol", ha afirmat Cifuentes a la carta.

Mas acusa el govern espanyol 'fer gal·la de la seva prepotència' en sumar la Generalitat a la demanda contra ell pel 9-N

L'expresident ho qualifica com "una vergonya més" i recorda que el Govern va descartar adherir-s'hi fa mesos.
L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha qualificat com "una vergonya més" que el govern espanyol, aprofitant l'aplicació del 155, hagi sumat la Generalitat en la demanda contra ell i diversos exconsellers i exalts càrrecs del seu Govern al Tribunal de Comptes amb motiu de la celebració de la consulta del 9-N. "El govern espanyol, abusant del seu poder i fent gala de la seva prepotència, obliga la Generalitat a fer allò que va decidir no fer mesos enrere", ha lamentat l'expresident. Quan es va iniciar el procediment, el Govern es va oposar a les demandes presentades per Societat Civil Catalana (SCC) i Advocats per la Constitució -i a les quals també s'hi va adherir la Fiscalia- en considerar que no calia exigir responsabilitats.

Sànchez, Junqueras i Cuixart denuncien al Suprem la 'criminalització' de l'independentisme

Les defenses dels tres processats carreguen contra la "vulneració" de drets fonamentals i polítics
Les defenses d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han denunciat aquest dilluns que la causa que instrueix el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena té "una orientació política" per "criminalitzar" la ideologia independentista i que s'estan "vulnerant drets fonamentals". "S'està criminalitzant tota una ideologia i un moviment pacífic que defensa una idea plenament legal, que s'ha defensat durant molts anys i que només avui s'està criminalitzant per primera vegada per eliminar-la del mapa polític", ha dit l'advocat de Junqueras, Andreu van den Eynde. L'advocada de Cuixart, Marina Roig, ha afegit que també s'estan "criminalitzant drets fonamentals" com la "mobilització ciutadana o la prostesta pacífica", mentre l'advocat de Sànchez, Jordi Pina, ha afegit que el seu client ha lamentat que el jutge li està "vulnerant els seus drets polítics".

Torrent es reuneix amb relators de l’ONU i el representant permanent de la Francofonia davant Nacions Unides

El president del Parlament va sopar dimecres amb catalans residents a Suïssa i acabarà el matí trobant-se amb l’alcalde de Ginebra, amb qui farà una compareixença conjunta
Ginebra (Suïssa) .- El president del Parlament, Roger Torrent, ha dedicat el matí d’aquest dijous a continuar amb les reunions que està mantenint a Ginebra. Sense voler explicar noms concrets per discreció, fonts del seu equip han explicat que ja s’ha trobat amb diversos relators independents de l’ONU, a qui ha explicat la seva visió sobre la situació política a Catalunya i ha els ha traslladat la seva preocupació per la vulneració de drets fonamentals que assegura que pateixen els catalans i el Parlament. El mateix relat ha volgut fer arribar al representant permanent de l'Organització Internacional de la Francofonia davant de les Nacions Unides, Henri Eli Monceau, a qui també ha traslladat la necessitat de “donar sortida política als conflictes polítics”.

Lamela comunica formalment el processament a Trapero, Laplana, Soler i Puig

En un procediment de poc menys de 30 minuts a l’Audiència Nacional
La jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha comunicat formalment al Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la seva intendent, Teresa Laplana, l’exdirector dels Mossos Pere Soler, i l’exsecretari d’Interior César Puig, la interlocutòria del seu processament per suposats delictes de sedició pels fets dels dies 20 i 21 de setembre i per l’operatiu de l’1-O. Ha estat un procediment breu, de menys de 30 minuts, on Trapero, Soler i Puig han assistit presencialment a l’Audiència Nacional acompanyats dels seus advocats per rebre la interlocutòria, mentre que Laplana ho ha fet per videoconferència. El primer en arribar a l’Audiència ha estat César Puig. Després ho han fet, per separat, Pere Soler i Josep Lluís Trapero. No hi ha hagut preguntes ni tampoc declaracions dels imputats. La jutgessa s'ha limitat a demanar-los si estaven d'acord amb l'auto de processament, i tots han dit que no. Les defenses de Trapero, Puig i Soler ja havien presentat anteriorment els seus respectius recursos.

El parlament suís avisa que no s'extradirà Rovira per 'motius purament polítics'

El comitè d'Afers Exteriors de la cambra examina el cas de la secretària general d'ERC, que és al país helvètic
Suïssa rebutjarà l'extradició de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, si està motivada per "motius purament polítics", segons ha confirmat el comitè d'Afers Exteriors del Parlament suís, que va examinar el cas en una reunió aquest dimarts. Segons el document publicat després de la trobada dels parlamentaris, ja hi ha un "procés en marxa" per la petició d'extradició a Espanya de Rovira. "El comitè d'Afers Exteriors ha examinat el cas de l'independentista catalana Marta Rovira, que ha trobat refugi a Suïssa després del seu processament per rebel·lió i sedició a Espanya, per uns delictes pels quals s'arrisca a 30 anys de presó", assegura el document, que indica que el comitè "ha pres nota" de l'inici del procediment i del fet que "una extradició serà rebutjada si es confirma que la petició està motivada per motius purament polítics".

Clam multitudinari per la llibertat dels presos i els 'exiliats'

L'Espai Democràcia i Convivència xifra en 750.000 els assistents, nombre que dobla els càlculs de la Guàrdia Urbana, que situa la participació en 315.000 persones
Milers de persones han omplert aquest diumenge al migdia l'avinguda Paral·lel de Barcelona i la plaça Espanya per reclamar la llibertat dels "presos polítics" i el retorn dels "exiliats". El color groc ha tenyit el recorregut de la manifestació sota el lema 'Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!'. Els organitzadors de la manifestació, l'Espai Democràcia i Convivència, han xifrat en 750.000 els assistents a la manifestació, un nombre que dobla els càlculs de la Guàrdia Urbana, que situa la participació en 315.000 persones. Part dels manifestants han vingut en algun dels més de 900 autobusos que han sortit aquest matí d'arreu de Catalunya. La marxa ha coincidit amb els sis mesos de l'empresonament del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'expresident de l'ANC i diputat de JxCat, Jordi Sànchez.