Desenes de milers de persones es manifesten a favor de la unitat d'Espanya

L'Ajuntament xifra en 350.000 els participants i Societat Civil Catalana en 950.000.
Desenes de milers de persones -350.000, segons l'Ajuntament i 950.000, segons Societat Civil Catalana-, s'han manifestat a Barcelona a favor de la unitat d'Espanya i en contra de la independència de Catalunya, en una marxa convocada sota el lema 'Prou! Recuperem el seny'. Els manifestants, vinguts de tot Catalunya i també d'altres punts de l'Estat, han exhibit banderes espanyoles, senyeres i algunes d'europees i han cridat proclames contra el 'separatisme' i contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i a favor de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. La marxa multitudinària ha començat a caminar amb dificultats i uns minuts de retard per avançar des de la plaça d'Urquinaona i ha acabat a l'Estació de França, on el premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa i l'expresident del Parlament europeu Josep Borrell han fet uns parlaments.

Ciutadans (Cs) denuncia una amenaça de mort a Rivera i Arrimadas en una pintada a Girona

En dos mesos la formació taronja ha rebut una dotzena d'atacs contra les seves seus o càrrecs públics a Catalunya.
Girona.- Ciutadans ha denunciat una amenaça de mort al seu president, Albert Rivera, i a la seva portaveu nacional i cap de l'oposició a Catalunya, Inés Arrimadas, en una pintada trobada al barri de Fontajau de Girona, concretament al carrer Valentí Almirall i Llozer. En dos mesos la formació taronja ha rebut una dotzena d'atacs contra les seves seus o càrrecs públics que, com aquest, han estat denunciats davant els Mossos d'Esquadra.

Puigdemont replica al Rei

El president garanteix que aplicarà els resultats de l’1-O “amb pau, serenor i fermesa”.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha aprofitat el missatge institucional que ha pronunciat aquest dimecres al vespre per replicar el rei d’Espanya, Felip VI, i el dur discurs que va fer contra el Govern i el procés sobiranista. “Voldria adreçar-me directament a Sa Majestat, en la llengua que sé que coneix i parla: Així no”, ha etzibat el president, tot afegint que amb la seva “decisió d’ahir”, el monarca “va decebre molta gent a Catalunya, que l’aprecia i que l’ha ajudat en moments difícils de la institució, gent que esperava un altre to i una apel·lació al diàleg i a la concòrdia”. D’altra banda, però, ha volgut dirigir-se a tota la població per refermar que garanteix “el compromís del Govern de protegir el conjunt dels ciutadans, de vetllar pels seus drets a expressar-se lliurement i de respectar les seves decisions”. És per això que ha reiterat que, deixant la “porta sempre oberta al diàleg i al respecte a l’altre”, l’executiu “no es desviarà ni un mil·límetre del compromís de pau i serenor, però alhora de fermesa” a l’hora d’aplicar el resultat del referèndum de l’1-O.

La jutgessa de l’Audiència Nacional inicia els interrogatoris als acusats de sedició per les protestes contra el 20-S

La intendent dels Mossos està declarant per videoconferència, després ho farà Trapero i els presidents de l’ANC i Òmnium.
La jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha iniciat ja la ronda d’interrogatoris que preveu fer aquest matí als quatre imputats per sedició per les protestes dels dies 20 i 21 de setembre. La primera a declarar ha estat la Intendent dels Mossos, Teresa Laplana, que ho fa per videoconferència per motius mèdics. A dins de la sala de delcaracions hi ha el tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo. Posteriorment es preveu que declari el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que ha arribat a l’Audiència Nacional d’uniforme i acompanyat del seu advocat així com del Comissari de Coorodinació Territorial, Ferran López, i del Comissari de Coordinació de l'Àrea Central, Joan Carles Molinero. Després serà el torn dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

Girona veta la presència d'Estat i Casa Reial als actes municipals i tampoc assistirà als que organitzin ells o la FPdGi

L'alcaldessa farà arribar al monarca espanyol els vídeos i documents on es veu "l'actuació salvatge" de la policia aquest 1-O.
Girona .- L'Ajuntament de Girona ha vetat la presència de representants de l'Estat i la Casa Reial als actes municipals i tampoc assistirà als que organitzin tant ells com tercers; és a dir, els de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi). L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha signat dos oficis aquest dimecres, on dona instruccions a totes les àrees del consistori –en especial, Relacions Institucionals i Protocol- perquè el trencament institucional sigui un fet. L'alcaldessa assegura que ha pres la decisió perquè és un acte de "dignitat institucional". A més, Madrenas ja ha avançat que l'Ajuntament farà arribar al monarca Felip VI els vídeos i documents on es veu "l'actuació salvatge" de la policia espanyola i la Guàrdia Civil el passat 1-O.

El govern del país alpí "està en contacte amb les dues parts", segons la radiotelevisió suïssa RTS
El Departament Federal d'Afers Estrangers (FDFA) suís està disposat a construir una plataforma de diàleg entre el govern espanyol i les autoritats catalanes, segons ha informat la radiotelevisió publica suïssa RTS aquest divendres. Els membres del govern d'aquest país alpí han detallat que "estan en contacte amb les dues parts", però s'han negat a fer qualsevol comentari sobre en quin punt es troben les negociacions per no comprometre el procés. L'FDFA ha recordat a la cadena suïssa que sempre té en consideració totes les sol·licituds de mediació.

La CUP avisa que les detencions o inhabilitacions no evitaran que el Parlament declari la independència dilluns

Boya i Salellas demanen que la Sindicatura Electoral proclami els resultats de l'1-O
El grup parlamentari de la CUP-CC ha avisat que les detencions o inhabilitacions que hi pugui haver durant les properes hores i dies a membres del Govern i del Parlament no evitaran que el Parlament declari la independència en el ple previst per a dilluns que ve. En una roda de premsa als faristols de la cambra, la presidenta del grup, Mireia Boya, i el diputat Benet Salellas han asseverat que la CUP assumeix la possibilitat d'aquestes detencions i inhabilitacions però ha insistit que estan "preparats" per entomar l'escenari. A més, els anticapitalistes han demanat que sigui la Sindicatura Electoral qui proclami els resultats del referèndum de l'1-O. La CUP també ha fet una crida a la mobilització permanent, i ha demanat que la ciutadania "acompanyi" el Parlament durant el ple de dilluns de la setmana que ve. Recuperar la Sindicatura Electoral.

Rajoy exigeix a Puigdemont que renunciï a declarar la independència per evitar 'mals majors'

El president espanyol creu que la "millor solució és retornar a la legalitat al més aviat possible".
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha exigit al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que renunciï a la declaració unilateral d'independència (DUI) i l'adverteix que així podrà "evitar mals majors". El president espanyol ha afirmat que "la millor solució" per acabar amb el conflicte polític a Catalunya passa per "retornar a la legalitat al més aviat possible". Rajoy, en una entrevista a Efe, contesta així la declaració institucional de Puigdemont de dimecres a la nit. El cap de l'executiu espanyol assegura que aquesta "solució" no només és que vol el seu govern sinó que "ho demana tota la societat". "Ho estan demanant els editorials dels mitjans de comunicació, els empresaris, els sindicats i milions de catalans i espanyols", ha manifestat. En aquest sentit, demana a la Generalitat que no segueixi per la via de la DUI.

L'Audiència Nacional cita a declarar per sedició Trapero, Sànchez i Cuixart per les concentracions del 20 de setembre

La jutgessa Carmen Lamela els prendrà declaració com a investigats el divendres
La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha citat divendres a declarar el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent del cos Teresa Laplana, i els presidents de l'ANC, Jordi Sánchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Ho faran en condició d'investigats per la causa oberta per sedició després de les concentracions de Barcelona del passat 20 i 21 de setembre, quan la Guàrdia Civil va fer 41 registres i va detenir 14 càrrecs del Govern per desmuntar el referèndum. El passat 27 de setembre, la jutgessa va admetre a tràmit la denúncia que va presentar la fiscalia per aquests fets. Lamela argumentava que els fets encaixaven amb la definició del delicte de sedició (que comporta penes de presó de 4 a 15 anys) per considerar que hi va haver un "alçament tumultuari" dirigit a "impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis o l'actuació de les autoritats".