La Generalitat dona l'ordre als bancs per pagar les nòmines de l'octubre amb tresoreria pròpia

Els treballadors públics començaran a cobrar a partir del dijous
La Generalitat donarà aquest dimecres l'ordre als bancs per pagar les nòmines de l'octubre dels treballadors públics. Com ja es va fer al setembre, en el primer abonament de sous des de la intervenció de les finances, el pagament es fa amb tresoreria pròpia. Tal com ha informat fonts del Departament d'Economia a l'ACN, el pagament inclou la nòmina delegada dels mestres i la del personal de l'Institut Català de la Salut i el Servei Català de la Salut i l'import ascendeix a 390 milions d'euros. Les mateixes fonts han assegurat que els treballadors començaran a cobrar a partir d'aquest dijous.

La UGT alerta que 9.500 gironins s'han fet autònoms perquè no han tingut altra sortida i corren un alt risc d'endeutar-se

El sindicat critica que la nova llei estatal "és insuficient, plena de pedaços" i fa que el col·lectiu continuï a la "precarilàndia"
Girona .- La UGT ha alertat que 9.500 gironins s'han hagut de fer autònoms perquè no els ha quedat cap altra sortida, ja que fa temps que no troben feina, i que corren "un alt risc" d'endeutar-se. Representen fins a un 15% del col·lectiu a la demarcació i, segons subratlla el sindicat, la gran majoria d'aquests "autònoms per obligació" desapareixeran al cap d'un any i mig. Al costat d'aquests, la UGT també critica que a la demarcació hi ha fins a 6.000 falsos autònoms; és a dir, aquells a qui l'empresari no assumeix en plantilla –tot i fer la feina d'un assalariat- i els obliga a donar-se d'alta al règim. El secretari general del sindicat a les comarques gironines, Xavier Casas, ha definit la situació d'aquests autònoms com "la precarilàndia" i ha assegurat que la nova llei estatal que regula el col·lectiu, i que s'ha publicat aquest dimecres, "és insuficient i plena de pedaços".

L'ofec econòmic al Govern afecta 31 MEUR destinats al sector agrari i fa perillar el cofinançament comunitari dels ajuts

El govern espanyol ha bloquejat les partides dels ajuts previstos dins el Programa de Desenvolupament Rural, sanitat vegetal i animal, gestió forestal sostenible i cooperatives
El bloqueig que el govern espanyol ha imposat als comptes de la Generalitat afecta un total de 31 milions d’euros del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que s’haurien de destinar al sector agrari abans de finals d’any. La Generalitat ha sol·licitat al Ministeri d’Hisenda que autoritzi el pagament d’aquests ajuts, ja que si no es poden pagar enguany tampoc es podran fer efectius els fons comunitaris que cofinancen aquests ajuts. La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha explicat a les organitzacions agràries -Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i Federació de Cooperativa Agràries de Catalunya-, en el marc de la Taula Agrària, quina és la situació provocada per l’ordre ministerial per la qual es declara la no disponibilitat de crèdits en el pressupost de Catalunya per al 2017.

L'Agència Tributària de Catalunya recapta durant els primers nou mesos un 18,28% més que l'any passat

Els ingressos per l'impost sobre transmissions patrimonials augmenten un 26,39%
L'Agència Tributària de Catalunya va recaptar de gener a setembre 2.597,8 milions d'euros pels tributs propis i cedits, el que representa un 18,28% més que durant el mateix període de l'any passat, tal com ha informat el Departament d'Economia a través d'un comunicat. Aquesta quantitat suposa el 15,73% sobre el total dels ingressos tributaris de la Generalitat comptabilitzats en aquest període. Pel que fa als impostos gestionats directament per l’Estat i transferits després a la Generalitat, la recaptació registrada és de 208,9 milions d’euros, un 8,68% més que al 2016. Si és té en compte el total ingressat pels tributs que no formen part de les bestretes del model de finançament, el total és de 2.806,7 milions d’euros, amb un augment del 17,50%. Finalment, si s'inclouen les bestretes, els tributs propis i els cedits, el total recaptat a Catalunya és de 16.515,8 milions d’euros, un 11,90% d'increment respecte a gener-setembre del 2016.

8 de cada 10 petites i mitjanes empreses no es planteja canviar la seu social fora de Catalunya

Segons una enquesta de PIMEC, fins ara només un 1% de les pimes haurien fet aquest moviment
8 de cada 10 pimes no es planteja canviar la seu social fora de Catalunya. Això constata una enquesta realitzada per PIMEC a 400 empreses entre el 14 i el 18 d'octubre de 2017. Fins ara, només un 1% hauria traslladat la seva seu social a altres punts de l'Estat, és a dir, al voltant de 1.300 empreses. "Siguin poques o siguin moltes, que marxin dona preocupació", ha afirmat el president de PIMEC, Josep González. Tot i això, González ha relativitzat "l'impacte econòmic" que té el trasllat de seu social d'una empresa perquè no implica "trasllat d'activitat". "Té una importància sentimental o de propaganda", ha assegurat el president de la patronal catalana de petites i mitjanes empreses. D'altra banda, més de la meitat de les empreses enquestades –un 64%-, assegura que el debat polític no afecta la seva pime.

La Diputació de Girona redueix el deute amb les entitats financeres fins als 5,5 MEUR

El president de l'ens, Pere Vila, ha rebutjat els empresonaments de Sánchez i Cuixart i ha demanat que se'ls deixi en llibertat
Girona .- La Diputació de Girona ha aprovat aquest dijous dos expedients de suplement de crèdit que permeten reduir el deute de la institució amb les entitats financeres en 5,5 MEUR per a l'any vinent. Les operacions d'amortitzacions anticipades de préstec per valor de 10,2 MEUR s'han finançat a través del romanent de tresoreria i de baixes de crèdit de diverses partides. Els dos punts s'han aprovat per unanimitat en una sessió plenària extraordinària. L'ens va decidir suspendre la convocatòria prevista per dimarts arran de l'empresonament dels líders d'Òmnium i l'ANC.

La prima de risc puja i la borsa baixa després de l'anunci de l'aplicació del 155

La diferència del bo espanyol a 10 anys amb el seu equivalent alemany ja supera els 120 punts
La prima de risc, la diferència del bo espanyol a 10 anys amb l'alemany, ha pujat aquest dijous al matí, coincidint amb la carta del president Carles Puigdemont i el posterior anunci del govern espanyol d'aprovar les mesures per aplicar l'article 155 en un Consell de Ministres el dissabte. Aquest dimecres va tancar amb 117 punts i al llarg del matí ha arribat als 127 punts, si bé a mig matí ha moderat l'increment fins als 124. D'altra banda, l'Ibex 35 registra números vermells, amb una davallada del 0,82% al voltant de les dotze del migdia.

Almenys 691 empreses han traslladat la seu social fora de Catalunya des de l'1 d'octubre

N'hi ha 38 que han fet el camí invers en el mateix període
Almenys 691 empreses han traslladat la seu social fora de Catalunya des del passat 1 d'octubre, segons les dades del Col·legi de Registradors. Aquesta xifra no inclou les companyies de Tarragona, Lleida i Girona que han fet el moviment entre el 13 i el 16 d'octubre. Entre aquestes dates, han marxat 59 empreses només de Barcelona. Del 2 al 9 d'octubre, van ser 219 les companyies que van traslladar la seu. Només el dia 10, n'hi va haver 177 i el dia 11, 155. Entre l'11 i el 13 en van ser 81. Des del dia del referèndum, n'hi ha 38 que han fet el camí invers: han portat el domicili social des d'altres parts de l'Estat cap a territori català.

El Govern estudia crear un Banc central de Catalunya amb 500 empleats i una entitat financera pública

El Departament d'Economia argumenta en un document que "no hi ha cap risc de perdre els estalvis" en el camí cap a la independència.
El Govern preveu la creació d'un Banc central de Catalunya (BCC) en una Catalunya independent, per supervisar la solvència de les entitats financeres. Segons un document del Departament d'Economia de la Generalitat, al qual ha tingut accés l'ACN, aquesta entitat, que comptaria amb uns 500 treballadors, contribuiria a "mantenir l'estabilitat dels preus" i s'encarregaria d'executar la política monetària, supervisar i promoure el funcionament del sistema de pagaments, així com gestionar les divises i la posada en circulació d'euros. L'àmbit financer d'una república catalana també comptaria amb un banc públic de desenvolupament amb llicència bancària per finançar projectes clau d'infraestructures, suport a pimes, R+D i iniciatives contra l'exclusió social. El document surt al pas dels temors entorn dels estalvis i argumenta que durant el període transitori cap a la independència tots els dipòsits de les entitats catalanes es mantindran sota el paraigua del Fons de Garantia espanyol.