Govern espanyol i sindicats acorden ampliar el permís de paternitat dels empleats públics fins a les 16 setmanes el 2021

La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, qualifica el pacte d'"històric".
Madrid .- El govern espanyol ha acordat aquest dilluns amb els sindicats ampliar de manera progressiva el permís de paternitat dels empleats públics fins a arribar a les 16 setmanes l'any 2021, de tal manera que quedaria equiparat al permís actual de maternitat. En concret, l'any vinent serà de 8 setmanes, el 2020 de 12 i el 2021 de les 16 esmentades. En paral·lel, l'executiu ha signat un segon acord amb els sindicats de l'Administració General de l'Estat en virtut del qual els empleats públics podran fer un ús flexible del 5% de la jornada anual per conciliar vida laboral i familiar. Batet ha destacat la voluntat de l'equip encapçalat per Pedro Sánchez d'avançar en la "corresponsabilitat" entre dones i homes, i ha afirmat que l'administració n'ha de donar "exemple".

La taxa d'atur baixa a Catalunya fins al 10,63% en el tercer trimestre i es creen 33.500 llocs de treball

L'economia catalana lidera la caiguda de la desocupació a l'Estat i situa el nombre de persones sense feina en xifres de fa deu anys.
El nombre de persones sense feina el tercer trimestre a Catalunya va sumar 403.700 persones, cosa que suposa 28.300 desocupats menys que el segon trimestre, el 6,55% menys, segons l'Enquesta de la Població Activa (EPA). El nombre d'aturats se situa en xifres no vistes des del tercer trimestre del 2008 i deixa la taxa d'atur en el 10,63%, 0,76 punts menys que la registrada el segon trimestre. Les xifres publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) indiquen que Catalunya lidera a l'Estat la disminució de l'atur. L'economia va crear entre el juliol i el setembre 33.500 llocs de treball, l'1% més que el segon trimestre. En l'últim any, a Catalunya s'han creat 77.300 nous llocs de treball, el 2,33% més.

Les exportacions gironines cauen un 5% a l'agost arrossegades pel descens de vendes de la indústria química

L'acumulat de l'any continua en negatiu i les empreses de la demarcació no aconsegueixen remuntar els registres del 2017.
Girona .- Les exportacions gironines han caigut un 5% durant el mes d'agost, sobretot arrossegades pel descens de vendes de la indústria química. En aquest sector, que inclou les farmacèutiques, la davallada dobla la mitjana i se situa al 10,6%. Segons recull l'estadística que periòdicament publica el Ministeri, l'agost tampoc ha estat un bon mes per a l'alimentari i les càrnies, perquè les empreses que formen part del clúster han venut un 4,3% menys als mercats exteriors. Els mals registres de l'agost fan que l'acumulat de l'any continuï en negatiu, i encara s'estigui per sota dels registres assolits al 2017. En concret, en el que portem de 2018 les empreses gironines han exportat productes per valor de 3.543,8 milions d'euros (MEUR), cosa que suposa un 1,5% menys que l'any passat.

El Suprem decidirà en un ple el 5 de novembre qui paga finalment l'impost de les hipoteques

Lesmes defensa l'actuació del president de la Sala Tercera i diu que està entre les seves "atribucions legals" portar el tema al ple.
Madrid .- El president de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, Luís María Díez-Picazo, ha convocat per al 5 de novembre el ple que ha de fixar el criteri definitiu sobre qui paga finalment l'impost de les hipoteques, si el banc o el client. La data s'ha acordat després d'una reunió d'urgència de més de tres hores al més alt nivell, en la que han pres part el president del Suprem i CGPJ, Carlos Lesmes, el vicepresident del Suprem, Àngel Juanes, els sis magistrats que van dictar la sentència de la setmana passada (que determinava que l'impost el pagava el banc, i no el client) i el president de la Sala Tercera.

El Suprem debatrà si confirma la decisió de fer pagar als bancs l'impost de les hipoteques

El president de la Sala Tercera diu que la sentència suposa "un gir radical" en el criteri de jurisprudència i té una "enorme repercussió social i econòmica".
Madrid/Barcelona .- El president de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, Luis María Díez-Picazo, ha decidit portar al ple d'aquesta sala contenciosa-administrativa la sentència de la Secció Segona de la Sala Contenciosa-Administrativa que determina que els impostos de les hipoteques les ha de pagar el banc i no el client. La sentència, feta pública aquest dijous, canvia la jurisprudència del mateix Tribunal Suprem ja que, fins ara, aquestes despeses les havia pagat sempre el client. El ple està format per una trentena de magistrats i hauran de decidir en els propers dies quina jurisprudència apliquen i, per tant, si donen per bo el canvi que fixava la sentència d'aquest dijous o si, per contra, tornen al criteri anterior. El president argumenta que el tema es porta al ple perquè suposa "un gir radical" en el criteri de jurisprudència i té una "enorme repercussió social i econòmica". El criteri del ple està per sobre del que va fixar la sentència, dictada per sis magistrats, però de moment no suspèn l'aplicació d'aquesta decisió.

El Tribunal Suprem estableix que l'impost de les hipoteques l'ha de pagar el banc i no el client

L'alt tribunal modifica la jurisprudència anterior i argumenta ara que l'únic interessat en inscriure la hipoteca és el banc.
Madrid .- El Tribunal Suprem ha emès una sentència en què estableix que l'impost de les hipoteques l'ha de pagar el banc i no el client. Així, l'alt tribunal modifica la seva pròpia jurisprudència anterior, ja que el febrer d'aquest any va assenyalar que era el client que havia d'assumir l'impost. El Suprem interpreta el text refós de la llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i conclou ara que és l'entitat bancària la que ha d'assumir l'impost sobre actes jurídics documentats en les escriptures públiques amb garantia hipotecària. El Suprem té en compte que el negoci és la hipoteca i que l'únic interessat en fer l'escriptura pública i inscriure-la és l'entitat bancària, ja que sense aquest tràmit no podria fer negoci a través del préstec.

Els API gironins reclamen que es permeti fer fora els llogaters que fa tres mesos que no paguen sense sentència judicial

Consideren que és una mesura que donaria "més seguretat" als propietaris i que incentivaria fer aflorar més pisos al mercat.
Girona .- Els Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Girona demanen que es faci una llei que permeti desnonar llogaters que fa almenys tres mesos que no paguen sense una sentència judicial. L'entitat considera que aquesta mesura donaria "més seguretat" als propietaris que ara no s'atreveixen a treure el seu pis al mercat per por de no cobrar. El president dels API a Girona, Joan Company, lamenta que quan una persona deixa de pagar, el propietari s'enfronta a un "viacrucis judicial" que, assegura, en moltes ocasions no els permet recuperar "totes les despeses". Company també veu amb bons ulls incloure obligatòriament una assegurança d'impagament en el contracte d'arrendament. "D'aquesta manera es garanteix que el propietari cobrarà, com passa a França", ha reblat Company, que diu que aquestes mesures servirien com incentiu per treure més pisos al mercat.

Augmenten un 15% els desnonaments per no poder pagar el lloguer a les comarques gironines

676 famílies i particulars de la demarcació perden el seu habitatge durant el primer semestre perquè no poden afrontar les quotes.
Girona .- Els desnonaments per no poder pagar el lloguer han augmentat més d'un 15% a comarques gironines. Segons recull l'estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), durant el primer semestre del 2018 hi ha hagut 676 particulars i famílies de la demarcació que s'han quedat sense sostre per no poder afrontar les quotes del lloguer. Al costat d'aquests, les dades del CGPJ també recullen el drama dels qui pateixen una execució hipotecària i es queden amb un deute de per vida amb el banc. En aquest cas, entre gener i juny, els jutjats de la demarcació han executat 430 llançaments per aquest motiu. Aquí, però, d'un any a l'altre, es va a la baixa (perquè n'hi ha hagut gairebé un 10% menys). Per últim, l'estadística reflexa el col·lapse que viuen els jutjats per les demandes de clàusules sòl. A la demarcació, a finals de juny n'hi havia fins a 1.448 tramitant-se.

El govern espanyol elimina l'impost al sol i crea un paquet de mesures urgents per abaratir la factura de la llum

Prohibeix la contractació porta a porta de serveis d'electricitat i crea un bo tèrmic per ajudar a pagar la calefacció als més vulnerables
El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres un decret de mesures urgents contra la pobresa energètica i per abaratir la factura de la llum. Entre d'altres, el govern espanyol ha acordat suspendre durant sis mesos l'impost del 7% sobre la generació elèctrica, elimina l'impost al sol i treu traves per afavorir l'autoconsum. D'altra banda, ha ampliat els supòsits per beneficiar-se del bo social i també en podran gaudir les famílies monoparentals i les famílies amb persones amb dependència de grau 2 i 3. A més, impulsa un bo tèrmic per ajudar a pagar la factura de la calefacció a les mateixes persones que es poden acollir al bo social. El decret també prohibeix que es pugui contractar serveis de subministrament a través del porta a porta per "protegir els consumidors".