El Pacte Nacional per a la Reforma Horària se signarà al juliol per tal que es pugui aplicar al 2025

Els promotors valoren el suport del Govern i veuen voluntat però "confusió" per part de l'Estat a l'hora d'aplicar els canvis.
El Pacte Nacional per a la Reforma Horària es signarà al juliol per tal que els canvis d'horari en àmbits com el treball, l'educació, el comerç siguin una realitat al 2025. Ho ha anunciat aquest dilluns la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, en la presentació de la 4a Setmana dels Horaris –que se celebra des d'avui i fins divendres-, i la Memòria 2016 del Consell Assessor per a la Reforma Horària.

L'acte ha servit per exposar la necessitat de fer canvis en els horaris per tal que els ciutadans puguin gestionar millor el seu temps. Una mesura arrel de la iniciativa ciutadana i que ara fa un nou pas amb el Pacte, al que seguirà un pla de transició per valorar els costos i com s'aplica la reforma en els diversos sectors implicats. Un dels promotors, el diputat Fabian Mohedano, reconeix que hi ha conflictes competencials amb l'Estat en àmbits com el dels horaris comercials i també hi veu "confusió" pel que fa a la "integralitat" de la mesura.

Mohedano ha esmentat el fet que la Llei del Comerç de Catalunya tombada pel Tribunal Constitucional (TC), marcava una horari d'obertura de 72 hores setmanals, quan a nivell de l'estat espanyol es permet que els comerços obrin fins a 90 hores a la setmana. També ha posat com a exemple la franja de "màxima audiència" a les televisions, que en el cas de la catalana s'ha fixat que s'acabi a la mitjanit mentre que a les televisions privades "tanquen a les dues de la matinada". Tot i que el canvi no és fàcil, el promotor del corrent ciutadà per a la reforma horària valora els reptes i el fet que "per sort, en matèria laboral els agents socials treballen per al pacte". "I la Generalitat ha d'ajudar a aquests agents a desplegar l'acord i d'inundar d'eines les meses negociadores de les empreses", destaca.

Pel que fa a l'estat espanyol, Fabian Mohedano afirma que els "consta" que l'executiu de Rajoy es planteja fer un "pacte similar". "Però crec que el que els hi costa és entendre això de les franges horàries", afegeix. "Es diu que s'ha de sortir de la feina a les sis per afavorir la conciliació laboral i familiar, però no es limita l'hora de tancament de comerços que la televisió acabi de matinada", explica. "Pel que fa a la integralitat, queda molt per fer a Madrid", constata.

Per la seva banda, Munté ha recordat que la reforma horària no és un fenomen nou sinó que es porta "molt de temps cuinant-se". La iniciativa es va presentar el gener del 2014 i al juliol del 2015 es va crear el Consell Assessor per a la Reforma Horària. El passat 10 de març es va validar el document 'Bases per a l'Impuls del Pacte per a la Reforma Horària' i el Consell va presentar a finals d'aquell mes les seves propostes després de tres anys de treballs i d'un procés participatiu a partir de taules quadrangulars que generessin debat i acords entres diversos agents. El Consell articulava la mesura onze eixos: teixit productiu; administració; mobilitat; salut; comerç i consum; educació de menors 18 anys; educació per a majors d'edat; esport; sector audiovisual; associacionisme i indústria cultural.

Compactar i flexibilitzar les jornades laborals, fomentar el 'teletreball' i evitar els desplaçaments al lloc de treball, tancar els comerços més d'hora i acomodar els horaris tant de treball com de les escoles per poder fer els àpats a hores més saludables són algunes de les propostes destacades sorgides del Consell, que va passar el testimoni al Govern per posar fil a l'agulla al Pacte Nacional per a la Reforma Horària. L'acord ha de ser la base a l'aplicació de l'anomenat 'Moment Zero', en la que s'haurien d'aplicar plenament els nous horaris per tal que la ciutadania n'aprofiti de ple els seus avantatges.

Neus Munté ha assenyalat que entre la signatura del Pacte Nacional per la Reforma Horària i la immersió en aquest nou horari, cal un període de transició que hauria de seguir un pla específic. "Un pla que ens servirà per analitzar les necessitats de tipus econòmic i incorporar-ho al Pla de Govern", ha afegit.

La importància del temps propi

El Museu d'Història de Barcelona ha acollit l'acte de presentació de la quarta edició de la Setmana Horària, amb tot un seguit d'accions de sensibilització. Hi ha estat present també l'escriptor i autor del llibre 'D'on trec el temps', Màrius Serra; qui ha començat la seva intervenció assegurant ser un "'fan' declarat" de la reforma horària. Serra ha explicat que els avantatges de fer tot més d'hora els va descobrir mentre vivia al Regne Unit. De tornada a Catalunya, va constatar que "el fer tard està sobrevalorat".

"Perdre el temps és dedicar-lo a coses insubstancials", ha prosseguit. "I és bo, i cal ser sobirà amb el temps, perquè en la teva vida, és el més important", ha assegurat. Serra també ha volgut desmitificar idees com que el fet de sopar més enllà de les deu és una cosa pròpia del "caràcter mediterrani". "Però a Itàlia, si a la una no has anat a dinar no dines", apunta.

El sociòleg i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, Salvador Cardús, ha indicat que per a molts, l'ideal seria "tenir els sous dels suecs amb l'horari dels mediterranis"; sempre i quan aquest horari sigui com el que segueixen italians, marroquins o grecs. I és que un dels objectius de la reforma és salvar les dues hores de desfasament horari que hi ha actualment. Pel que fa a l'anuari del Consell, Cardús ha destacat que, a banda dels avenços que han portat a la rúbrica del Pacte Nacional per a la Reforma Horària, s'han celebrat durant el 2016 gairebé 150 conferències sobre el tema, 300 reunions amb agents relacionats, un total de 70 programes de televisió han parlat de la reforma i s'han produït 400 impactes a la premsa. Fabian Mohedano ha tingut paraules de reconeixement per el recentment desaparegut Carles Capdevila. Com a director del diari 'Ara', Capdevila va ser el primer en situar en primera plana un tema, el de la reforma horària, que cada vegada compta amb més persones que hi donen suport.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar