Lluïsa Sans, empresària de l’empresa Peraferrer de Figueres

Lluïsa Sans és empresària a l’Alt Empordà, concretament a l’empresa Peraferrer de Figueres. Va començar a treballar amb 16 anys, com a auxiliar administrativa, fins que el seu rol va canviar bastant, quan es va convertir en autònoma.

Explica’ns, Lluïsa, què et va representar el fet de convertir-te en autònoma.
Deixar de ser assalariada i convertir-me en autònoma va ser un canvi molt gran; quan passes a ser la teva pròpia cap t’has d’organitzar bé, ja que, és clar, ningú et mana, però els resultats hi han de ser quan toca. Els autònoms, a les petites empreses, som un gènere de persones multiús. Aquest fet m’ha fet ser més exigent amb mi mateixa, així com amb els altres: si jo acompleixo unes metes, tinc clar que la resta també ho pot fer.

I un dels temes estrella, la conciliació familiar, com ho portes?
Quan els fills eren petits, va ser un gran avantatge poder treballar a “casa”: sempre pots fer una escapada a buscar-los a l’escola, portar-los a futbol, anglès, o tenirlos a casa, si estan malalts. D’una banda, m’ha resultat pràctic viure i treballar en el mateix edifici, si bé, d’altra banda, això a vegades es torna un inconvenient a l’hora de plegar, haver de treballar en dies festius, ja sigui per facturar, per preparar l’aparador, etc.

A més, treballes amb la parella, oi?
En efecte. Tanmateix, tot i que sembla complicat, reconec que hem sabut donarnos l’espai necessari perquè cadascun dugui a terme la seva feina sense que l’altre s’hi posi, si bé molts cops ens demanem ajuda. A més, també hem après a no barrejar la feina i la vida familiar o de parella. Tot i que sembla un tòpic, s’ha de complir allò de “els problemes de casa es queden a casa i els de la botiga a la botiga”

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar